Nahid, la meva germana afganesa.

 

Nahid,

la meva germana afganesa.

Avui els companys d'AMPANS han llegit i ens han comentat una història colpidora, i que si abans ja tenien consciència sobre els efectes de la guerra en la vida de les persones, ara en tenen més, i estic segur que sense adonar-se'n han creat, malgrat la distància, llaços d’amistat i afecte entre elles i tots aquells que pateixen com la Nahid.

 La Nahid observa al seu voltant i només troba desolació i pobresa, però veu una guspira d'esperança en les dones de la seva família i en les dones que volen canviar la situació a l'Afganistan. Elles no ploren, es neguen a fer-ho. Elles saben que es desanimarien i moririen de tristesa i desesperació si ho fessin. Han de lluitar i tirar endavant cada dia.

Escrita per Anna Tortajada.  Nascuda a Sabadell el 24 de maig de 1957 i actualment residint a Barcelona. Any d’edició: 2019

Autoria:  Anna Tortajada  és escriptora i traductora de l'alemany al català i castellà. Les seves obres han sigut traduïdes al castellà, català, alemany, italià, portuguès, japonès i anglès. En aquesta ocasió l’escriptora practica una fórmula que combina en la ficció el coneixement periodístic sobre el terreny i una intencionalitat temàtica . definida. Fa una aproximació al conflicte de l’Afganistan des d’un punt de vista intencionadament feminista.

 Ha escrit llibres de denúncia sobre temes d'actualitat, la guerra de l'Afganistan, el conflicte de Palestina o els maltractaments a les dones, a més de novel·les per a joves, novel·les històriques i contes per als més petits.

  Descripció: Aquesta obra ha estat traduïda per l'autora al català (2002) i encara ara és llibre de lectura a molts centres d'ensenyament.

El text d'aquesta novel·la ha estat adaptat i publicat (2013) segons les normes homologades de Lectura Fàcil.

Nens refugiats al Pakistan ACNUR

Com és costum hem llegit entre tots el Guió de la Sessió, i després s'ha comentat i s'han fet diverses preguntes.

La temàtica de la novel·la. 

Hem explicat que aquesta novel·la és la història d’una amistat, i també la història d’un poble. Com que és una novel·la, els seus personatges són de ficció. Però els fets històrics que s’expliquen són reals. La Nahid no existeix. Ni l’Ariadna, ni la Basira, ni la Farzana. Tampoc no existeixen el Farid, el Sharif o l’àvia Nadima. Però sí que existeixen milers d’homes i dones afganesos que viuen com ells i que lluiten perquè un dia l’Afganistan sigui un país lliure i democràtic.

A banda de la cruesa de les situacions descrites i del descabdellament de la història contada, en algun moment de la narració s’assoleix un determinat to èpic que atorga a la història un valor literari interessant, sobretot de cara al desenllaç i  la idea que, finalment, s’acabarà formant el lector del que se li ha contat, del país del burka i de la situació de les dones que l’han de dur.

Uns nens afganesos que viuen en un campament a prop de Kabul. Efe

 Un narrador en present ens descriu l'acció en un camp de refugiats al Pakistan, on la família de Nahid viu fora de perill de la bogeria del país d'origen.   El relat ens presenta dues noies, una catalana  estudiant de periodisme, que recerca informació sobre la situació de la dona al país de la Nahid, Afganistan. Ella és una  adolescent que, com altres afganeses, ha hagut de fugir cap al Pakistan i  des d'allà  col·labora en l’organització de dones afganeses que treballen clandestinament per l’educació, un dret que els talibans van prohibir com tantes altres coses.

Dones afganeses caminant pel camp in Karachi. Any 2023  Rizwan Tabassum/AFP/Getty Images

 

Dones amb burca

També hem parlat del burca.

Les afganeses tenen prohibit estudiar a partir dels dotze anys i treballar a l'Administració, les forces de seguretat, els bancs, les ONG i les Nacions Unides. Tampoc no estan autoritzades a obtenir el passaport ni viatjar sense la companyia d'un familiar home. El lleure també els està vedat. A la prohibició general d'escoltar música se suma que les afganeses ja no poden entrar en parcs, jardins ni gimnasos. Tampoc anar a perruqueries —tancades també pels talibans— ni a banys públics. Cinc de cada deu afganeses no tenen accés a instal·lacions de sanejament bàsiques, segons dades d'Unicef. Per a moltes dones i nenes, aquests banys eren l'única manera de rentar-se amb aigua calenta i de tenir una higiene menstrual adequada.

 Les preguntes de la novel·la van ser aquestes:

 A la primera pregunta, si els havia agradat la lectura, la resposta va ser positiva: el llibre va agradar en general, i els nois i noies van coincidir en la seva visió de la Nahid com una persona valenta.

Respecte al mitjà que fan servir per a informar-se, les respostes van ser variades, però predominava la televisió.

Vam plantejar la reflexió sobre la conveniència o no d’una religió única: els lectors no van considerar que fos convenient instaurar una religió universal per resoldre les diferències. Al contrari, van raonar que es tractava justament d’aprendre a conviure amb elles, respectant les creences de cada poble i cada persona.

De les últimes preguntes no recordo massa. Sí que recordo que l’Eva va comentar que, més que cuidar infants o d’altres persones, s’adonava que era ella qui havia de ser cuidada. A la cinquena no vam arribar.

Mapa de l'Afganistan 

Les preguntes de la novel·la van ser aquestes:

 A la primera pregunta, si els havia agradat la lectura, la resposta va ser positiva: el llibre va agradar en general, i els nois i noies van coincidir en la seva visió de la Nahid com una persona valenta.

Respecte al mitjà que fan servir per a informar-se, les respostes van ser variades, però predominava la televisió.

Vam plantejar la reflexió sobre la conveniència o no d’una religió única: els lectors no van considerar que fos convenient instaurar una religió universal per resoldre les diferències. Al contrari, van raonar que es tractava justament d’aprendre a conviure amb elles, respectant les creences de cada poble i cada persona.

De les últimes preguntes no recordo massa. Sí que recordo que l’Elisabet (¿es diu així, la dona que es connecta des de casa seva?) va comentar que, més que cuidar infants o d’altres persones, s’adonava que era ella qui havia de ser cuidada. A la cinquena no vam arribar.

—Pregunta’m, Ariadna— escriu la Nahid-,

pregunta’m tot allò que vulguis.

El teu interès fa créixer la nostra esperança.

El teu interès fa que no ens sentim oblidats. 

 (fragment del llibre)

Moltes gràcies a tothom!

Fins a la pròxima novel·la.