Set dies al llac (2)
Si que arribeu d’hora! Mireu, estava llegint aquest poema tan sensible i ple d’amor d’una mare al seu fill. El seu títol és “Una mare planxa la camisa del seu fill per a una entrevista de feina”. I és de David Jou. Seieu, seieu! Benvinguts, us desitjo bon any a tothom! Avui no sou gaires, oi? Feia temps que no llegíem res, entre una cosa i l’altra. Doncs, si voleu, podem continuar fins al final la novel·la que vam deixar pendent: “Set dies al llac”. […] Se sent traït una vegada més, ell, que ha estimat tant, ell, que ha volgut tant l’Ondina. I, de cop, ja no pensa en l’amor. Al seu cor, només hi ha lloc per a l’odi. Només hi ha ira. S’enfada. S’enfada molt. Parla sol, molt baixet: —Què m’has fet, Ondina? Jo, que he passat nits despert pensant en tu, pensant a fer-te feliç, que t’he besat, t’he adorat.— […] […] Fa un esforç i, molt lentament, com si la porta de l’armari pesés molt, en Jordi l’obre i surt. Molt bé, Roger, has acabat de llegir l’última plana...