LECTURA FÀCIL A LA BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA DE BALSARENY

Joan Maragall i Gorina va ser un poeta català. La temàtica dels seus poemes és molt variada: trobem poesies sobre la natura, les llegendes, l’amor, cants a la seva terra i a la seva ciutat, i els elements espirituals. El poema “La vaca cega” el va escriure un estiu, de vacances a Sant Joan de les Abadesses. Tracta sobre la natura. El poeta veia en la natura la possibilitat de vida, de salut, de regeneració i d’energia vital. És un poema del grup “Pirinenques” dins del llibre “Poesies”. El poeta ens diu el que veu i ens comunica les emocions que li produeix el paisatge. Així, ens explica els moviments d’una vaca, cega per un cop de roc d’un vailet de Sant Joan de les Abadesses; els detalls descriptius del autor són els que reflecteixen l’emoció sentida. Aquest poema ens porta a la reflexió sobre un món digne de ser estimat i de ser contemplat més enllà de les aparences, gràcies a la vaca cega, que ens permet veure les coses essencials que mouen el món. “La vaca cega” res...

Vau entrar a la Biblioteca més contents que altres cops. Em vau felicitar molt efusivament, abraçades, petons, i un “Per molts anys”, amb un pastís tot gran, dibuixat en un paper! Plens de bona amistat, no hi podia faltar un parell de poemes fets per vosaltres. Us ho vaig agrair molt tot plegat. Els he posat al bloc com us vaig prometre. També els podeu trobar, com sempre, posat per l’Anna, aquí mateix, al tauler de suro. CANÇÓ DE DESEMBRE. Amb aigua, neu, fred i vent, temps rigorós de l’hivern… Mentre s’apaga el caliu de la posta desolada, com a flor de card morada que el vent se’n porta, en el viu. Airet del desembre, frisa l’ànima de la cançó, emanant de l’horitzó damunt la planura llisa. CALENDARI Desembre que arribes amb Sant Nicolau, la neu que tu portes fa el cim més suau. L’anyada s’acaba, t’enduus la tardor; però amb tu torna sempre el Nadal del Senyor. *** I també moltes dedicatòries, moltes! Moltes gràcies a vosal...

Club de lectura premiat | Ampans L’Associació Lectura Fàcil ha concedit el Premi Bones Pràctiques 2016 a Ampans i la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny. Es tracta d’una iniciativa que té l’objectiu de premiar projectes de diferents àmbits que utilitzin materials de Lectura Fàcil per promoure la lectura, la inclusió social i la democràcia informativa i s’hi han presentat una vintena d’experiències de tot l’estat espanyol. El Club de Lectura Fàcil, fruit de la col·laboració entre Ampans i la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny, va néixer a finals del 2014 amb l’objectiu de fomentar la lectura entre les persones amb discapacitat intel·lectual dins d’un entorn comunitari, la biblioteca. El grup, que es reuneix un cop a la setmana, està format per vuit persones usuàries d’Ampans i les sessions estan programades i dinamitzades per un voluntari, una bibliotecària i una professional d’Ampans. Els integrants del Club de Lectura Fàcil es reuneixen un cop a la setmana...

Oh Romeo, Romeo! Per què ets tu Romeo? Nega al teu pare i refusa el teu nom; o, si no vols, jura’m tan sols que m’estimes, i deixaré jo de ser una Capulet. L’obra del poeta i dramaturg anglès,  William Shakespeare ,  ha servit d’inspiració a pintors, escultors, actors, actrius, i a nombrosos artistes al llarg de la història. Avui ens fem ressò de la pintura creada de l’obra “Romeo i Julieta” (publicada en 1597), o almenys, d’una part representativa d’aquesta. La major part de les pintures inspirades en Romeo i Julieta pertanyen al segle XIX i responen a un ideal   prerafaelita  i de tall medieval que submergeixen a cadascuna de les obres en una aura romàntica. La dona (en aquest cas Julieta), pren un paper protagonista, representada com a dona fràgil, preocupada i soferta. En la major part dels casos s’escenifica l’amor de Romeo i Julieta, o bé el tràgic final dels amants, mentre que a la menor de les ocasions es representa la lluita entre els Montagú i els Cap...

Avui l’Ignasi ha vingut més content que mai. M’havia parlat molt d’un besavi seu que havia sigut l’alcalde de Manresa, i sempre ha buscat la informació d’ell on fos. I fins ara no havia aconseguit res. Ara ja ho sap segur!! Jo també m’he posat content, fins i tot prometo que volia celebrar-ho amb tothom. Tots el felicitàvem. S’ho mereix! El 28 de juliol de 1950 Margarida Xirgu dirigeix “Romeo i Julieta” amb versió castellana de Marcelino Menéndez y Pelayo, amb la Comedia Nacional del Uruguay en el Teatro Solís. Hem començat recordant els capítols anteriors; d’aquesta manera podem lligar millor la història de Romeu i Julieta, i alhora els plans que té fra Llorenç d’unir les dues famílies, però les coses no van sortir com ell esperava. Tibald arriba a la plaça de Verona on hi ha Mercucio i Benvolio disposats a barallar-s’ho. Cada vegada s’hi aplegava més gent per barallar, i quan Romeu arribà i veu el que passa, intenta per tots els mitjans d’evitar-ho. Ara sap ...

Han passat un parell de setmanes que, o no hem vingut, ja sigui per fer el pont de la Castanyada o que no hem pogut estar plenament dedicats com sempre, amb molta atenció a la novel·la. Sigui com sigui no hem de patir per res, tornarem enrere les vegades que calgui, i quan vosaltres (tots) digueu de reprendre el capítol que toqui, llavors seguirem. —Hi ha paraules que m’agradaria comentar-les, i a vosaltres també, ja ho sé. Alguna d’elles com “la Dida ” les heu preguntat. —Doncs diem “dida” a la dona que alleta l’infant d’una altra. Li dóna el pit. També ho diem de la dona que té cura d’un infant sense alletar-lo. Estem d’acord tots? Ara una altra cosa. Hi ha frases precioses que m’agradaria recordar-les. Hem llegit:”—Déu meu! —va exclamar, disgustada, Julieta— El meu únic amor, el fill del nostre enemic! L’he vist massa aviat i he sabut qui era massa tard”. L’Anna i jo hem coincidit al moment que l’heu llegit, per això us expliquem què vol dir la Julieta. —Voleu que en un...