LECTURA FÀCIL A LA BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA DE BALSARENY

A mb aquest llibre de Faules hem acabat un altre any.  Durant tot aquest temps hem après moltes coses, i tant de bo us hàgim fet passar bones estones.  Desitgem que el vostre pas per la Biblioteca hagi estat per a tots vosaltres profitós, i així puguem anar ampliant conjuntament la nostra història per les noves etapes que vindran. Per tots vosaltres, doncs, un fins aviat ben gran, esperant que amb la mateixa il·lusió de sempre ens podem retrobar un altre dia, i junts tornar a absorbir tots els coneixements, aprenentatges i lliçons que ens regalen els llibres. L'Ana  us deia : “Els llibres ens enriqueixen i ens multipliquen la vida, ens permeten viure la nostra vida i la de les històries que llegim” . Com deia l'enyorat Emili Teixidor, «llegir ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera, llegir omple i afegeix valor a la nostra vida, llegir és viure molt més i molt millor».  La lectura, afegeixo jo, ens brinda un regal paradoxal:  «ens empeny a sortir del món per poder t

        EL COCHERO VANIDOSO

                           A la tercera va la vençuda   En Tolu era una tortuga mediterrània i vivia en un bosc de grans alzines sureres i pins. La seva vida era molt tranquil·la, però en el fons del seu cor el que més desitjava era  ser un gran aventurer. Moltes vegades escoltava embadalit les aventures que els succeïen als altres animals del bosc. El seu amic, el conill Remill, havia viatjat a molts de llocs, i fins i tot  dalt d’un turó havia aconseguit veure el mar. La sargantana Tana també li havia explicat que a la part alta del bosc hi havia unes pedres enormes i que els homes anaven a veure aquell lloc  i l’anomenaven el dolmen del Cau de la Guilla. Un bon dia, en Tolu va decidir fer la seva primera sortida lluny del seu territori. Tots els seus amics estaven molt espantats, perquè en Tolu caminava tan a poc a poc que patien perquè li succeís qualsevol cosa, i varen intentar de totes les maneres possibles que canvies d’opinió: — Però ja t’ho has pensat bé? —va preguntar

      Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels espanyols. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la llengua maia. La civilització maia es va desenvolupar en els territoris actuals de Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador i en cinc estats del sud-est de Mèxic: Campeche, Chiapas, Quintana Rosego, Tabasco i Yucatán, amb una història d'aproximadament tres mil anys. Durant aquest llarg temps, en aquest territori es van parlar centenars de dialectes que generen avui prop de 44 llengües maies diferents. Parlar dels "antics maies" és referir-se a la història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més rellevants, ja que el seu llegat científic i astronòmic és mundial. La literatura maia il·lus

Una gran papallona multicolor i viatgera  volava una nit per la foscor quan va veure a la llunyania una llumeta. Immediatament va  tòrcer en aquella direcció i, quan va estar a prop de la flama, es va posar a girar àgilment al voltant seu, mirant-la meravellada! Que bonica era! No contenta d'admirar-la, la papallona va començar a pensar que amb ella podria fer el mateix que amb les flors oloroses.  Es va allunyar, va fer la volta i, dirigint-se valerosament el seu vol cap a la flama, va passar volant per sobre la flama. Es va sentir atordida al peu de la llum, i es va adonar sorpresa, de que li faltava una pota i les puntes de les ales se li havien socarrimat. —Què ha passat? —es va preguntar, sense trobar una explicació. De cap manera podia admetre que d'una cosa tan bonica com una flama pogués venir cap mal; així que, després d'haver recuperat una mica les forces, va donar un cop d'ala i va aixecar el vol. Va voleiar uns instants  i  de nou es va dirigir cap a

Vet aquí que una vegada hi havia un home al qual li agradaven molt els lloros. Pensava, que eren els animals més intel·ligents del planeta i per aquesta raó, va pensar a criar una parella de lloros per ensenyar-los tots els coneixements dels humans i així, ells se sentirien uns més entre els humans, els va comprar quan encara només eren uns ous, els va veure néixer i des del primer moment va criar-los com si fossin els seus propis fills.   L'home va ensenyar als lloros coneixements de tota mena: matemàtiques, llengua, gramàtica, història, geografia... i aviat es varen convertir en els lloros més savis del món. Eren capaços de resoldre complicades equacions i recitar el més complex dels  poemes.   Però, l'home es va fer gran i va morir, els seus fills que no sentien la mateixa admiració per aquests animals, no es varen posar d'acord sobre quin d'ells es quedaria els lloros, així que varen decidir deixar-los en llibertat i que es busquessin el seu propi camí.   —Són