El temps de les cireres. 6
Trobo que llegir des de la plana 69 fins a la 76, on parla del Gonçal, ens va emocionar a tots, i a més ens va venir bé per comentar amb seriositat moltes coses importants. Un amor platònic d’una noia, però que es trenca igual que es va trencar d’un cop de martell la boca d’un amoret. L’ homosexualitat amagada . Haver de dir: “M’ha vingut això”. I tantes coses…I tantes paraules… “M’ha vingut això”. A l’època no es deia la paraula “ menstruació ” en públic, i es feia servir la paraula “això” per referir-s’hi. A l’Espanya del franquisme, difícilment les persones podien pronunciar amb naturalitat mots com “menstruació”. Se sentien idees, per a mi estranyes, com que una dona amb menstruació no es podia rentar, ni jugar, ni fer moltes coses més… N’hi havia moltes més, però no penso dir-les, eren insultants. Actualment és veritat que això ha canviat, però fins i tot als anuncis publicitaris de productes d’higiene femenina —en podríem parlar molt—, ho fan pèssimament. És vergonyós,