Les mateixes estrelles 6
La nit del 2 de setembre van arribar al port de Valparaíso, on desembarcaren el matí del 3 (just abans de començar la Segona Guerra Mundial). […] Començava una nova vida plena d’il·lusions i ganes de viure. Eren els rojos derrotats per les armes (els feixistes van vèncer, però no van convèncer). (Voldria fer referència que l’altre dia vaig trobar un vídeo on un senyor que havia anat en aquest vaixell explica que, en acabar “l’Himne de la Llibertat”, els catalans van cantar “l’Emigrant”. Minut 13:00) Molt emotiu, molt! Just en el moment que van acabar de llegir, tots vam quedar en silenci, i va durar bastants segons. Després, tots vam deixar el llibre sobre la taula. Va ser emocionant! L’Anna, la vostra monitora, va trencar el silenci i us va preguntar si enteníeu la frase final: “Les estrelles del cel de França són les mateixes estrelles del cel de Xile. Les mateixes estrelles” Cada un de vosaltres va dir una cosa diferent, però gens desencaminada cap d’elles. Tot