LECTURA FÀCIL A LA BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA DE BALSARENY

CLOENDA DEL CURS DEL CLUB DE LECTURA FÀCIL AMB AMPANS Aquest dilluns 18 de juny vam fer la darrera sessió del club de lectura fàcil amb AMPANS del curs 2017-2018. Tornarem, això sí, al setembre amb noves lectures, trobades i activitats. Per celebrar aquest dia, vam emplaçar la lectura a un lloc molt agradable… els jardins de Can Fainé a Sant Vicenç de Castellet. Contents de compartir aquestes lectures i estones amb els amics d’AMPANS. Fins setembre! L’Ana ens va explicar un conte molt divertit. Després entre tots vam llegir una cançó, i quan la teníem apressa, també la vam cantar. I per acabar vam llegir i explicar aquest poema de la  Joana Raspall.    Podries Acaba l’odissea de l”Aquarius”  el 17 de juny de 2018 a les 20:00 Ja han desembarcat al moll 1 del port de València, després de vuit dies de travessia. Les 630 persones han pogut baixar totes satisfactòriament dels vaixells, acabant el periple aquest diumenge a la tarda Són persones que com moltes altres fugen del

Representació d’Isop per  Diego Velázquez Les Faules d’Isop Avui començarem a llegir un llibre que estic ben segur que us agradarà molt. Es tracta de ‘ Les Faules d’’I’sop ’. Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic, normalment ètic, que es mostra al final. La faula és doncs una narració inventada de fets meravellosos que tenen una conclusió moral. Les faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. L’objectiu és fomentar determinades virtuts o aconsellar com s’ha de comportar una persona en la vida quotidiana. Si us sembla bé, cadascun de vosaltres llegireu un d’aquests relats, i després entre tots farem una xerrada per explicar-ne el significat. Moltes gràcies a tots. El pastor i el llop «Un pastor que menava el seu ramat un tros lluny del poble feia sempre aquesta broma: cridava auxili als veïns dient que uns llops s’havien llançat sobr

 Landsport, Hampshire , 7 de febrer de 1812 —  Gadshill, Kent,  9 de juny de 1870 Fill d’un funcionari, la seva infantesa fou trista a causa dels problemes econòmics i afectius, que van ser la font de la seva futura obra narrativa. La narrativa de  Dickens  manifesta un cert afany per complaure el gran públic —servitud lògica en la novel·la vuitcentista— i té abundància d’elements biogràfics d’ell mateix. David Copperfield (1848) també és una altra novel·la important d’aquest autor. La seva obra s’emmarca dins el realisme, ja que intentava plasmar els diferents tipus de la seva societat en la ficció mitjançant l’observació. Com altres escriptors realistes, presenta personatges de classe baixa i marginal, amb una funció de denúncia social. Destaquen també les seves descripcions d’ambients, especialment els diferents interiors i carrers de Londres. Busca sempre la senzillesa i la facilitat de lectura. Penso que els finals feliços es deuen a la casualitat i la providència, en sintonia

Dickens  es proposa mostrar una visió dura i crua de la realitat social de l’Anglaterra preindustrial, on els infants eren molt vulnerables. La Tina diu que alguns de vosaltres ha vist l’última pel·lícula que s’ha fet d’Oliver Twist. —Us va agradar? —els he preguntat. —Si, molt. És molt igual a la novel·la —han dit. —És així, en Polanski va agafar el relleu i en lloc de traslladar-ho a l’actualitat, va recrear la versió literària amb molta fidelitat. Com passa amb els clàssics, però, la seva lectura o visionament ens qüestiona el món actual, tan paral·lel en tants aspectes de la pel·lícula, malgrat la distància dels anys. La Tina ens ha preguntat si coneixíem de primera mà casos on els nens estan desemparats. Hi ha hagut comentaris de tot tipus per part de tots. —Hem dit fa uns minuts que aquesta obra donarà per fer molts comentaris. Ja tindrem temps de fer-ne més. I ara si us sembla bé podem començar a llegir. Roger, tu mateix, ja que aixeques el dit, pots començar.

Bona tarda a tothom! Veig que veniu molt contents. Es nota que heu fet molts dies de festa i esteu descansats, oi que sí? Tot bé per aquesta Setmana Santa? Veig que avui en falten un parell; un d’ells és en Roger. Doncs, ja que no hi és, començarem a llegir per la mà dreta, d’acord? Mercè, has tingut sort! Però abans de res farem una mica de memòria, i recordarem què ha passat fins ara, i qui són els personatges. He fet una fotocòpia del que ha passat fins ara. Com veureu, està tret del bloc, i així podeu llegir i veure com ho faig.  https://vivenciesjosep.wordpress.com/2018/03/20/oliver-twist-2/ Molt bé! Teniu una bona memòria. Doncs, quan vulgueu, ja podem començar, si us plau. Oliver va estar malalt força temps, tenia el braç trencat i molta febre, i per tot plegat, es va aprimar encara més Per sort, de mica en mica va anar millorant, gràcies a la cura de la senyora Maylie i Rose. —Mercè, saps on és ara en Oliver? —Sí, Josep! —Molt bé, només ho deia per l’embolic que han f

Aquest dilluns, quan volia sortir de casa, de sobte es va posar a ploure molt fort, i el primer que vaig pensar és que tindríeu problemes per arribar fins a la biblioteca. Mentre hi pensava, vaig telefonar per dir que no podia sortir; fins i tot queia una mica de calamarsa de la grandària d’una llentia. Quan va parar una mica, hi vaig fer cap. Ja hi éreu des de feia uns minuts. Després de saludar-nos com sempre quan fa setmanes que no ens veiem, la Tina va fer el mateix que fem sempre, recordar els últims capítols. —Si no fos que avui em toca començar a mi, t’explicaria quin descobriment hem fet. —Cap problema Roger, pots començar i després, si hi ha temps, m’ho expliques, d’acord? —Sí, d’acord! —Va, començo —diu en Roger. —Un moment, si us plau: ja que la Tina us ha fet memòria dels capítols anteriors, jo ho faré de les paraules desconegudes. —Molt bé! —dieu. Llevadora : persona que ajuda durant un part.  Bidell : empleat d’alguns centres oficials, que vigila entrades

Mercè, veig que encara que t’enduguis el llibre a casa no tens temps de llegir-lo, oi? Vols que et faci una mica de memòria, no de la novel·la, sinó de com era Londres en aquells temps? A l’època victoriana, Londres era la ciutat més espectacular i més gran del món. L’any 1800 la població era d’un milió d’habitants. Les cases dels més rics i dels més pobres eren molt a prop, i uns i altres convivien i es barrejaven pels carrers atapeïts de gent. Al vespre només els carrers importants estaven il·luminats per unes làmpades de gas que emetien una llum molt feble. Els carrers secundaris estaven totalment a les fosques. Els carrers de Londres eren plens a vessar de gent i carruatges de tota mena: hi havia uns tres mil grans carruatges que oferien el servei d’autobús, ramats de bestiar i carros particulars. La vida en las calles de Londres de la época victoriana Colaborador/a:   Hi-Story  / Alamy Foto de stock     Imagineu la quantitat de fems escampats pel carrer! Les condic