Les mateixes estrelles 2
Ara estava pensant amb el que diu l’Anna d’aquestes sessions que fem dedicades a la poesia sota el guiatge del Ramon Carreté. A mi també se’m fan molt interessants i agradables, i si sabés ser una mica poeta diria que el diàleg entre ells, els poetes, o els que en saben, sempre és fructífer. M’agrada tot sovint llegir-los en caure la tarda. No cal gaire estona. Agafar un llibre, obrir una pàgina a l’atzar i llegir uns minuts. D’aquesta forma, com si fos un joc, descobreixes poemes preciosos. Em direu que això són maneres capritxoses, i mai es coneix bé un poeta. Però també veus que mai podem arribar a saber-ho tot. Per això celebro tant el que sé com el que ignoro. Perquè tot el que no sabem ens està esperant per a ser descobert en qualsevol moment. —Josep, fas cara de refredat. —Doncs sí, Ignasi, ja veus: diria que comença la temporada, i espero que no sigui gaire llarga. —Mercè, per molts anys: ahir va ser el teu sant. —Abans d’ahir… — És cert, va ser abans-d’ahir; tens