la ginesta
No pensis que m’he oblidat de tu, el que passa és que costa molt d’escriure sobre un home que s’ha fet estimar pels humils i odiar pels poderosos. Ja vas dir-me que Pere Casaldàliga és el teu heroi i el teu referent. Pots estar ben tranquil, que quan ens tornem a veure parlarem d’ell si vols. I el post del teu “heroi” també estarà llest. Ara, si et sembla bé, parlem de Natura i Poesia, que també m’ho vas demanar. Bon estiu, company! A tu no t’ha passat mai que hi ha coses que encara que no t’hi fixis sempre hi són, al teu costat? Només de tant en tant et criden l’atenció. A mi em passa, entre moltes altres coses, amb la ginesta. És una planta tan corrent, una d’aquelles plantes de tota la vida, que la veritat sigui dita quasi ni m’hi fixo, però això si, quan de sobte m’adono de la seva presència és perquè el bon temps s’acosta. Tu també deixes escapar un somriure perquè ja veus que s’acosta la primavera? Per Sant Jordi vas fer un poema molt bonic, parlant de l’amor i l