la ginesta

No pensis que m’he oblidat de tu, el que passa és que costa molt d’escriure sobre un home  que s’ha fet estimar pels humils i odiar pels poderosos. Ja vas dir-me que Pere Casaldàliga és el teu heroi i el teu referent. Pots estar ben tranquil, que quan ens tornem a veure parlarem d’ell si vols. I el post del teu “heroi” també  estarà llest.

Ara, si et sembla bé, parlem de Natura i Poesia, que també m’ho vas demanar.

Bon estiu, company!

A tu no t’ha passat mai que hi ha coses que encara que no t’hi fixis sempre hi són, al teu costat? Només de tant en tant et criden l’atenció. A mi em passa, entre moltes altres coses, amb la ginesta. És una planta tan corrent, una d’aquelles plantes de tota la vida, que la veritat sigui dita quasi ni m’hi fixo, però això si, quan de sobte m’adono de la seva presència és perquè el bon temps s’acosta.
Tu també deixes escapar un somriure perquè ja veus que s’acosta la primavera?
Per Sant Jordi vas fer un poema molt bonic, parlant de l’amor i la primavera. Ho recordes?

És l’estació del renaixement, on broten de nou les plantes. Molts animals comencen a aparellar-se en aquesta època. Per la floració de les plantes, és un temps d’al·lèrgia per a algunes persones. El temps pot ser força canviant.

Però, tot i així, neixen moltes flors i plantes.

Si et sembla bé, tornem a la ginesta perquè encara que sembli d’allò més normal, la ginesta és una planta amb secrets amagats. Per exemple, si la mirem amb atenció ens adonarem que gairebé no té fulles. Quan estudiem diem que les plantes fan la fotosíntesi a les fulles, però n’hi ha, com la ginesta, que la fan a les tiges, llargues i verdes. Això de no tenir fulles és una estratègia habitual en plantes que viuen en indrets amb molt de sol. Això serveix per estalviar aigua, ja que l’aigua es perd sobretot a través de les fulles.

La flor de la ginesta té una forma molt curiosa. La seva corol·la està formada per cinc pètals. Encara que quan els nens dibuixen una flor, acostumen a fer-la del tipus de les margarides, aquest tipus de corol·la de la ginesta és de les més abundants en el món de la botànica.

La ginesta va ser un dels components del primer perfum que coneixem. El Kifi era un perfum fabricat pels antics egipcis durant mil·lenis. La referència més antiga que tenim de com fer Kifi la trobem al Papir Ebers, escrit l’any 1300 abans de Crist.
Quan passis per un camí vorejat per ginestes recorda que fa més de tres mil anys alguns egipcis ja recollien aquelles mateixes flors grogues per fabricar perfums.
Certament totes les coses amaguen secrets, curiositats i detalls interessants, però és divertit anar-los descobrint en coses tan habituals com la modesta ginesta. Una manera de recordar que mai s’ha de perdre la curiositat per allò que ens envolta. Potser és una de les coses que el poeta tenia present quan la va triar per començar el seu Assaig:

Ara digueu:“La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”…

Són molts els poetes catalans que han cantat al Corpus, la falç i la ginesta. Aquí només en recullo uns quants.

Àngel Guimerà (1845-1924)

AL TIBIDABO

Al darrere Montserrat / al davant la mar pregona..

Ai Tibidabo estimat, / miranda de Barcelona!

Tens de dia les abelles / a sota teu treballant:

de nit s’han tornat estrelles / que van per ton cel rodant.

I t’embauma la ginesta / i ajunten sos cants les aus

als bronzes tocant a festa / i al cornejar de les naus!

Oh Tibidabo estimat!…

Déu te dó la vida bona / amb aires de llibertat,  / miranda de Barcelona

Joan Maragall (1860-1911) :

La ginesta altra vegada, / la ginesta amb tanta olor!

És la meva enamorada / que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada / he pujat dalt del serrat: /

de la primera besada / m’ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava, / feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava / furiosa al sol rient….

Josep Maria de Sagarra (1894-1961) té una obra de teatre que es titula El foc de les ginesteres; i a l’himne nacionalista El cant del poble, que va estar a punt de ser declarat himne nacional de Catalunya per la Generalitat de Francesc Macià l’any 1931, diu:

Joia que ha inflamat el cel, / falç i ginesta!

Voli sobre el front l’estel / de la senyera! …

Ventura Gassol (1893-1980):

La Ginesta

La grogor de la ginesta / quina enyorança que fa!

Catalunya! Catalunya! / bé tardes prou a arribar …

Francesc Pujols (1882-1962):

La flor de la Ginesta

Un dia, anant de camí, / com era en temps de tardor, / vegí una flor escadussera

que en l’erma ginestera / acabava de florir.

Tant de nou em va venir / que afanyós la vaig flairar /i amb sa aroma em recordà

la gran diada de Corpus, / tan llunyana en el passat, / tan llunyana en l’avenir,

i ara, al temps de la tardor, / tota dintre d’una flor.

.Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates, 1878-1933): Romanç primicer de la ciutat de Barcelona

Bé t’escau celebrar el Corpus / com enlloc és celebrat: / amb ginestes i domassos, /amb donzelles i clergat.
:

Josep Serra i Janer (1921-2001) canta a la plaça Cremada, la plaça de sant Pere on es fa la Patum amb aquest versos:

I quan arriba Corpus per camins, / de ginesta i roselles et neix dins

el sol de la Patum que t’enlluerna.

La ginesta altra vegada, / la ginesta amb tanta olor!

Josep Maria de Sagarra (1894-1961) té una obra de teatre que es titula El foc de les ginesteres; i a l’himne nacionalista El cant del poble, que va estar a punt de ser declarat himne nacional de Catalunya per la Generalitat de Francesc Macià l’any 1931, diu:

Joia que ha inflamat el cel, / falç i ginesta!

Voli sobre el front l’estel / de la senyera! …

Ventura Gassol (1893-1980):

La Ginesta

La grogor de la ginesta / quina enyorança que fa!

Catalunya! Catalunya! / bé tardes prou a arribar …

 Francesc Pujols (1882-1962):

La flor de la Ginesta

Un dia, anant de camí,

com era en temps de tardor,

vegí una flor escadussera

que en l’erma ginestera

acabava de florir.

Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates, 1878-1933): Romanç primicer de la ciutat de Barcelona

Bé t’escau celebrar el Corpus / com enlloc és celebrat:

amb ginestes i domassos, / amb donzelles i clergat.
:

Josep Serra i Janer (1921-2001) canta a la plaça Cremada, la plaça de sant Pere on es fa la Patum amb aquest versos:

I quan arriba Corpus per camins, / de ginesta i roselles et neix dins

el sol de la Patum que t’enlluerna.

El poeta Salvador Espriu (1913-1985) va ser un dels últims a usar-la com a reivindicació nacionalista en un poema, musicat per Raimon amb gran èxit, que va esdevenir el símbol o himne de tota una generació en defensa dels drets polítics nacionals i sindicals dels catalans.

Inici de càntic en el temple (1965) 

(Salvador Espriu – Raimon)

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltes escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.