som el petit engranatge d’un rellotge molt gran.
Ahir dijous ho comentava amb l’Anna. Li deia que aquest any no he fet vacances com a voluntari, i encara hauré de córrer per posar-me al dia amb el blog. Ho deia seriosament, però content que hagués passat d’aquesta manera, i l’Anna també ho estava perquè li feia goig el que jo em sentís així. Passen els mesos, i amb els mesos passen novel·les que llegim, expliquem i comentem tot el temps que faci falta. I abans d’això amb l’Ana seleccionem la lectura que creiem us pot agradar. Són moltes històries que triem, fins hi tot ho fem pensant en vosaltres un per un, i al final penso sense cap pretensió que ho aconseguim una mica, gràcies a vosaltres que ho feu saber, a la vostra monitora, a nosaltres o a l’escriptora quan va vindre. Un dia deia en el blog que entre tots són com els castellers. Una pinya, i d’això l’Ana en sap molt. Li deia a una companya vostre, un matí, que som el petit engranatge d’un rellotge molt gran. Un rellotge d’il·lusions, d’enamorats com ella, també com el “Rom