Romeo i Julieta Refrescant la memòria
Han passat un parell de setmanes que, o no hem vingut, ja sigui per fer el pont de la Castanyada o que no hem pogut estar plenament dedicats com sempre, amb molta atenció a la novel·la. Sigui com sigui no hem de patir per res, tornarem enrere les vegades que calgui, i quan vosaltres (tots) digueu de reprendre el capítol que toqui, llavors seguirem. —Hi ha paraules que m’agradaria comentar-les, i a vosaltres també, ja ho sé. Alguna d’elles com “la Dida ” les heu preguntat. —Doncs diem “dida” a la dona que alleta l’infant d’una altra. Li dóna el pit. També ho diem de la dona que té cura d’un infant sense alletar-lo. Estem d’acord tots? Ara una altra cosa. Hi ha frases precioses que m’agradaria recordar-les. Hem llegit:”—Déu meu! —va exclamar, disgustada, Julieta— El meu únic amor, el fill del nostre enemic! L’he vist massa aviat i he sabut qui era massa tard”. L’Anna i jo hem coincidit al moment que l’heu llegit, per això us expliquem què vol dir la Julieta. —Voleu que en un