Oliver Twist

Aquest dilluns, quan volia sortir de casa, de sobte es va posar a ploure molt fort, i el primer que vaig pensar és que tindríeu problemes per arribar fins a la biblioteca. Mentre hi pensava, vaig telefonar per dir que no podia sortir; fins i tot queia una mica de calamarsa de la grandària d’una llentia. Quan va parar una mica, hi vaig fer cap. Ja hi éreu des de feia uns minuts.

Després de saludar-nos com sempre quan fa setmanes que no ens veiem, la Tina va fer el mateix que fem sempre, recordar els últims capítols.

—Si no fos que avui em toca començar a mi, t’explicaria quin descobriment hem fet.
—Cap problema Roger, pots començar i després, si hi ha temps, m’ho expliques, d’acord?
—Sí, d’acord!

—Va, començo —diu en Roger.

—Un moment, si us plau: ja que la Tina us ha fet memòria dels capítols anteriors, jo ho faré
de les paraules desconegudes.

—Molt bé! —dieu.

• Llevadora: persona que ajuda durant un part.
•  Bidell: empleat d’alguns centres oficials, que vigila entrades i sortides.
• Pupil: nen orfe sota la protecció d’un tutor.
• Erari públic:  Tresor públic. Conjunt dels recursos financers de l’Administració de l’Estat
• A la gatzoneta: Arronsant les cames de manera que les natges toquin els talons.
• Malgirbat: Malforjat.
•  Fita:  Senyal situat a la vora d’una carretera o d’una línia fèrria, indicador de la distància des de l’origen.
• Levita: Peça de vestir masculina, d’ús al segle XIX, amb mànigues, cenyida al cos i amb faldons que envolten completament les cuixes.
• Algutzir: Oficial inferior de justícia que executa les ordres del tribunal que serveix.
• Improperi:  Insult, retret que hom fa a algú. El vaig omplir d’improperis.
•  Porto: vi de Portugal, i ciutat que li dona nom..
•  Prominent:  Que s’eleva sobre allò que el circumda.
•  Bordell: casa on es practica la prostitució. Prostíbul.
• S’hi va avenir:  Va estar-hi d’acord; “avenir-se” és acordar-se, entendre’s bé, coincidir en els gusts, les opinions, la manera de fer, etc.
• Efusiu:  Que manifesta els seus sentiments afectuosos amb efusió.
• Regatejar: Negociar el preu d’alguna cosa.

És curiós —dic—; tantes paraules que hi ha i en canvi la paraula “Làudanum” no la sabem, perquè no l’explica.
La Tina de seguida la busca i ens diu:
—Làudanum: és una preparació alcohòlica feta amb opi, safrà i altres essències, que s’utilitzava per calmar el dolor.

Perfecte!
—Ara seguim, d’acord?

—Sí, molt bé!

—Va, començo  —diu en Roger.

Bill Sikes

[…] —Doncs no aniràs enlloc! Seu! —Li va demanar Sikes, tancant la porta de l’habitació amb clau
Després, va obligar Nancy a seure en una cadira. La noia plorava i demanava a Sikes que la deixés sortir […]

[…] Nancy es va despertar i el va mirar esverada.

—Aixeca’t —va cridar Sikes, nerviós.

—Bill, per què em mires d’aquesta manera? —va preguntar la noia, espantada.

—Bill!  —va cridar Nancy —Em pots dir què he fet?

—Ja ho saps! […]

 Nancy

—T’he estat fidel, Bill! Un bon senyor i una dama m’han ofert ajut i he renunciat per tu! Ens ajudaran. Podem anar-nos-en tots dos! Marxem d’aquest lloc horrible! […]

[…] Sikes va agafar la pistola, ple de fúria; amb l’arma va donar un parell de cops a la noia. Aleshores, l’home va agafar un garrot i la va colpejar fins que Nancy va caure morta a terra […]

[….] Quan es va fer de nit, Sikes va decidir tornar a Londres […]. Va caminar fins un poblet. […]

[…] —La policia busca l’assassí de la noia fora de la ciutat i aviat l’atraparan. Es veu que li segueixen la pista.

Llavors , Sikes va comprendre que havia de tornar-se’n a Londres. “Almenys allà podré parlar amb algú”, va pensar.

[…] Al carrer, es van sentir veus i passos de molta gent.

[…] —No m’atrapareu!

[…]  Tothom cridava que agafessin l’assassí.

[…] —Doneu-me una corda llarga! —va cridar Sikes.

[…] Va lligar la corda a la xemeneia, va fer-hi un nus escorredor i se’l va passar pel cap amb la intenció  de fer-lo baixar fins a la cintura.

[…] Què faré amb el gos? —va pensar per un moment. […]

[…] Però quan era a la finestra, Sikes va fer un crit. Bill Sikes va caure al buit, amb el nus al coll. A causa del seu pes, el nus és va escórrer  i la corda és va tibar. […] El gos el va seguir i va saltar per la finestra. Va caure contra unes pedres i es va obrir el cap.

—Bé, no tenim temps per més coses. Ho deixem tot per al dilluns que ve. A més, crec que tornarà a ploure. Vinga, endavant! Bon viatge i bona setmana. Adéu a tothom!

—Adéu, Josep!

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.