50 Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell

1er dissabte de juliol

Per a tots vosaltres va dedicada a aquesta nit màgica d’Havaneres.
Que les gaudiu!

Quines fotos més maques, oi?

Si us ve de gust fem una cosa, tanquem els ulls, hem de comptar fins a 10  i en obrir-los ens trobarem davant d’un dels pocs pobles de la Costa Brava que encara conserva l’encant que es respirava als pobles de la zona abans que arribés el turisme de masses, amb carrers estrets, cases amb coberta inclinada de teula i alguns habitatges tradicionals de pescadors de dues plantes. Som a Calella de Palafrugell.
Aquest dissabte que ve com cada any, hi ha la Cantada d’Havaneres. A vosaltres,  us agraden? A mi sí.                                                                                                                                              —Voleu vindre amb mi?                                                                                                                                 —Doncs som-hi!

Com és tradicional, durant l’actuació es farà cremat i es vendran cuques de llum per als moments més destacats, especialment per quan els grups s’uneixen per cantar El meu Avi, la Bella Lola i els Segadors.
M’agradaria que escoltéssiu “Vestida de nit”. Confesso que el que em fascina més de la cançó és que a pesar   que no hi entenc gaire de música, però  trobo que la lletra és pura poesia, pura essència la veu, preciós l’acompanyament.
Les altres cançons ja les coneixeu de sobres, oi?

VESTIDA DE NIT

Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.

Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-los un bressol.

Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i pàtria, veles i flors.

Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-los un bressol.

I amb petxines fer-los un bressol.

   

EL MEU AVI

El meu avi se’n va anar a Cuba
a bordo del “Català”
el millor vaixell de guerra
de la flota d’ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella de Palafrugell.

Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar: Visca Catalunya! Visca el “Català”!

Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta, al peu del canó.

Quan el “Català” sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar, tingueren la culpa els americans

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives . Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wiquipèdia.