Les mateixes estrelles 3,

Moltes vegades hem parlat que les guerres tenen un alt cost humà, social, econòmic i polític, però també patrimonial, perquè els arxius, els museus, les biblioteques, el patrimoni arquitectònic i les obres d’art també en poden ser víctimes. Aquest va ser el cas de la Guerra Civil, en què es va destruir un patrimoni molt valuós pertot arreu.

Ara parlem d’una família destruïda. Només ens queda una mare i filla soles, i intentant fugir com puguin cap a un altre país.

La mare ha de prendre una decisió. Són a l’estació i voldrien agafar un tren per anar-se’n. Ja veieu que tenen dues possibilitats: o agafar el tren amb tota mena de perills, o anar caminant passi el que passi.

Cadascú de vosaltres ha donat la seva opinió sobre què han fet la Teresa i la Miranda, mare i filla. Penso que els vostres comentaris són excel·lents, expressen molt bé tot el que comporta una emigració com aquella. I com diu l’Enric, tampoc sabien quin tracte rebrien quan arribessin a França, tant si era amb tren com a peu.

L’Enric i en Roger han llegit moltes coses sobre situacions semblants. No vull deixar passar l’oportunitat de dir que en Jordi, de matemàtiques, en sap molt, però de camins i pobles que ens duguin fins a França també.

(Ep! i una altra cosa: vaig publicar un post aquest estiu dedicat al Jordi posant-li el problema del gra de blat en un joc d’escacs.

Dóna com a resultat 18.446.744.073.709.551.615. Divuit trilions 446.744 bilions 73.709 milions 551.615. I en Jordi ha dit que faltava poc per arribar als divuit (18) trilions i mig, i que acabava en 600. Felicitats!)

La qüestió és que mare i filla van caminar hores i hores fins que van arribar a la frontera molt cansades,amb els peus molls i les mans gelades. Les mantes no servien de gran cosa. També tenien molta gana.

Ara ve allò que dèieu. Esperaven que a França les rebrien amb els braços oberts, però els policies francesos no deixaven passar ningú. I ara, què faran?

Per cert, comentem amb l’Anna (la vostra monitora) i també amb l’Anna (la nostra bibliotecària) que teniu tots un gran nivell llegint, i personalment veig que heu agafat molta afició a aquesta història.

 Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.