L’últim joc de l’estiu!

 L’aire net, sense ni un bri de pols, sense ni un bri de recança, sense ni un bri de fatalitat…           Noguera Pallaresa.  (foto Xavier Pujol)

Hem passat unes setmanes molt maques. Entre tots hem posat un pessic de tot el que teníem a les butxaques i s’ha convertit en una estrella preciosa. L’altre dijous va ser molt i molt especial, un matí molt divertit. Havia de ser d’aquesta manera, ja que era l’últim de l’estiu i fins passat Nadal no ens tornarem a veure. Però sí que tindrem notícies els uns dels altres.

Hi havia un joc nou. I perquè ens en recordem molt de temps (alguns per sempre) diré que és basat en un conte d’un ratolí que fa de carter, i és el que li passa un dia qualsevol fent la seva feina. Ja sabeu, repartir cartes i paquets per totes les cases on hagi de fer-ho. Així fins que acaba amb l’últim paquet, que serà l’última plana del conte. 

Ja sabem quina és la seva feina, però la nostra serà una altra. La nostra serà més complicada. Buscarem plana a plana les  coses que veiem malament. O les que pensa. Les que… Bé, acompanyant el carter podrem visitar tot tipus de cases, veuràs on viuen els animals i descobrirem mil i un detalls.
És un conte excel·lent, el text i les il·lustracions són fantàstiques. És una història molt tendra ones dóna importància a l’ofici de carter. Bé, ja ho veurem. Us sembla bé? Doncs va, comencem! Que ho gaudiu!

LA RUTA DEL RATOLÍ CARTER

—Sabeu què ha perdut el Ratolí Carter? —Una carta
—Per a què serveix el tub que hi ha dins de casa del senyor Ós? El senyor Ós té instal·lat un tub perquè li caigui directament la mel del rusc al pot de vidre. (Vas preguntar si podia ser una canonada, i no un tub). —Una canonada és un conducte tubular destinat al transport de fluids i eventualment de matèries granulars i pulverulentes. Són grans de  diàmetre. I un tub és: Un cilindre buit més llarg que ample, de vidre, de metall, de plàstic, coure etc., que serveix per a conduir gasos o líquids o per a altres usos).

—Quina hora senyala el rellotge? —Les nou del vespre
—A l’Arc de Sant Martí li falten colors, o no? —Sí, el lila i el vermell
—El Ratolí Carter porta un paquet gros per a la família Conill. Què deu ser? —Una pastanaga molt gran
—El ratolí pensa: “Que bé, avui no hi ha res per la senyora Serp” Per què ho pensa?  —Perquè té por que se’l mengi.
—Sabeu què fa la senyora Serp? —S’escalfa.
—Uns conills s’amaguen. Els veieu? —Sííí!
—Quantes lliteres hi ha perquè dormin els conills? —Set (7) 

—Ui!, sí que és llarga la senyora Serp. Quantes planes ocupa? —Quatre

—Quantes coses té la senyora Serp a casa seva? Tot s’hi val! —Entre totes, n’hi ha vint.

—Com és que la senyora Garsa té totes aquestes joies? —Les deu comprar, les troba… (mireu l’altra pregunta que segueix, si us plau).
—A l’arbre de la dreta hi ha un paper enganyat que diu “Perdut”. Que veieu on és, allò que s’haperdut? —Sí, un anell. I és veritat, també és a casa de la garsa.
—Em sembla que hi ha un animaló que és un inventor. Que estic equivocat? —Nooo, és savi!
—Ui, ui!! Hi ha una fumera tan gran que pot ser que vinguin… Qui pot venir? —Els bombers amb l’escala!
—El senyor Ratolí Carter arriba a casa de les formigues. N’hi ha una que porta molt de pes. Que la veieu? —No, no, sí, sí, sí, una poma gran!
—El senyor Ratolí Carter porta un terròs de sucre a les senyores Formigues. Mengen sucre les formigues? —No, no, sí, no… Les formigues mengen sucre? (La Tina ho explica).

—El senyor Talp té moltes eines. També té una casa molt gran. Però li falta una escombra i un pal de fregar, oi que sí? Què li podem comprar? L’escombra o el pal de fregar? I per què? —L’escombra i el pal de fregar!  (L’Anna): —On viuen els talps? —A sota terra, oi? —I si freguem amb aigua què farem? —Pastetes.
—El Ratolí Carter li porta uns patins a la senyora Tortuga. Veieu que està envoltada d’aigua? Creieu que hi ha tortugues d’aigua, o no? —Sí, de peixera! —I de mar, no? —També!
—Ui, sí, quina humitat que hi ha a casa seva. —Per on entra, sobretot? (Embolic gran entre tots).  —Entra pel sostre. Hi ha un núvol negre, un embut i una xemeneia.
—El Ratolí Carter fa de tot, fins i tot es llença a l’aigua per lliurar un paquet al senyor Pop. Fa Glu-glú. Veig que hi ha una cosa que no és d’aigua, és més aviat del desert. Què pot ser? —Un cactus.
—Els coralls són molt macos, però hi ha una cosa que em sembla que us agradaria més. Aquí el teniu, assegut en una branca de corall. Com es diu? —Un cavallet de mar. (Entre tots expliquem bé que és el corall).

—Buf!, està content perquè ha sortit d’aigua, i ha de portar-li una cartera a la senyora Mosca. Quantes potes té una mosca? (No saben que tenen sis potes. Ho mirem entre tots al llibre. Ho aprenen). —I un altra cosa… Hi ha algú que s’amaga, qui és?… No deu pas ser alguna cabreta del conte “El Llop i les 7 cabretes”? —Sííí!
—Caram!! Hi ha els tres porquets, o m’ho sembla a mi? —No, no t’ho sembla, n’hi ha tres: aquí, aquí i a sota de la taula.
—Pobre senyor Ratolí Carter. Mireu on ha d’anar. Qui de vosaltres seria valent d’anar-hi? Ningú vol anar-hi, és el pol Nord.

—El Ratolí Carter és a la muntanya més alta del món. Es diu l’Everest, i es troba a la serralada de l’Himàlaia. No farem una lliçó d’història, sinó preguntar una cosa. Jugaríeu a pilota com aquestes cabretes? Sí o no? …Ep!  Jo NO!! (Tots han dit que sí o no segons les seves preferències del joc de pilota). Hem parlat de tot el referent al Everest, a l’altura, respiració etc. Amb el llibre.

—Diu el Ratolí Carter: “ja queden pocs paquets. Aquest d’aquí no fa gaire bona olor… Qui sap com es diuen, aquests animals que no fan gaire bona olor? (No ho saben. Són les mofetes).
—….I aquest paquet tan gros d’allà no sembla gaire de fiar. —Té raó! Per què? —Perquè veig la cua d’una guineu.
Atenció!

1r) Què passa amb els pollets? —Que cadascun fa una cosa diferent.

2n) Hi ha una gallina que fa de mestra. Què està preguntant? —Mmmmm… Quant fan 2 ous +3?

3r) Creieu que hi ha alguna cosa perillosa dins d’una capsa? —Sí, la guineu!
—Aquest és el lloc de tot el llibre que més m’agrada. La casa del senyor Ratolí Carter. Feliç aniversari, ratolinet meu!!!! Li porta un regal.
—Qui és el petit Tommy? —Un ratolí petit.

La Tina ens ha donat una lliçó magistral de com funciona el cicle de la vida, i no estava previst (moltes gràcies, Tina). A mesura que ella anava explicant, l’Anna (genial) ja tenia un munt de llibres preparats per mirar amb més atenció tots els animalons i insectes que sortien en el conte.
Ja hem arribat al final del llibre, i amb ell també al final del joc. L’Anna i jo, i segurament la Tina també, ens hem quedat amb les ganes d’explicar el conte del llop i les 7 cabretes. No hi ha temps per més. Fer-nos una abraçada ben gran, i dir-vos que sou els millors, que us apreciem molt i que torneu tan aviat com  pugueu.

La biblioteca us espera.

Moltes gràcies a tots!

No feu broma que us estic escoltant! Si em feu un petó, no em convertiré en un príncep, però sí que ens veurem aviat! (Foto Xavier Pujol)

 Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial, .(editorialjuventud ) i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-. 

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos en propietat de Xavier Pujol, d’Internet i Viquipèdia.