Núria Martí, escriptora. Preguntes

                                                                               SEMPRE EL MATEIX PAISATGE. PERÒ MAI ELS MATEIXOS COLORS.   

                                               Bona tarda a tots!

Avui, com podeu veure tenim companyia: són els nens i nenes més petits de la guarderia, que vénen a mirar i escoltar contes. Per tant, ens asseurem aquí, si us sembla bé. Tenia pensat començar per preguntar-vos el final de la novel·la que la majoria hem acabat; faltaven la Mercè i en Joan, que els teníem lesionats. Afortunadament ja estan bé del tot.

Diu l’Anna (la vostra Anna, com en dieu) que potser seria millor parlar-ne després, per si no ens queda massa temps, i té raó.

Recordem que la setmana passada vam quedar que cada un de vosaltres escriuria una pregunta per fer-li a l’escriptora que vindrà… Recordeu quin dia, i a quina hora?

Efectivament, el dilluns que ve a les tres de la tarda. I el nom d’ella, el sabeu? Sí, la Núria Martí.

Home!, ja veig que l’Ignasi ha portat les preguntes escrites en aquest paper. N’hi ha més d’una, eh?

I tots vosaltres, també les porteu? O les fem aquí? Aquí; doncs perfecte, així les farem i comentarem alhora.

No, Roger, si vols, avui que sigui l’Ignasi, que ja fa estona que ho ve dient, que per això les porta fetes. I tu el segon, perquè anem per la dreta (no em miris així, Ignasi, aquesta no és la dreta a què em refereixo, home!). Vinga, som-hi!

—Ignasi:

1a) A quina etapa de la teva joventut vas començar a escriure llibres?

2a) Va influir algú perquè comencessis a fer llibres de literatura juvenil per a joves (lectura fàcil)?

3a) Penses continuar escrivint llibres per a joves i no tan joves en lectura fàcil?

—Ara tu, Roger:

—1a) Quants llibres tens en català, traduïts a una altra llengua?

2a) Quines obres de lectura fàcil recomanaries al nostre Club de Lectura?

—Vas tu, Joan Anton:

—S’han fet pel·lícules sobre la història verídica en la qual es basa “Trampa de foc“? I si se n’han fet, hi ha alguna cosa en català o castellà?

—Joan, tu vols preguntar alguna cosa? No?

—Doncs tu, Enric:

—1a) Quin és el pròleg de “Trampa de foc”. I en quin moment comença la història no escrita?

2a) Com vas escriure “Les mateixes estrelles”? En què et vas inspirar?

—Joan Anton i Enric, de les vostres preguntes, jo en conec la resposta, sobretot la segona teva, Enric. És clar que ara no les diré: són perquè les contesti la Núria. Només ho dic perquè si no queda clar el dilluns, doncs jo també us les puc contestar en un altre moment.

—Ara no, eh, Josep? —No, ara no, Enric, ja ho dic.

—Ara no, ara no!

—I tu, Mercè? No t’animes? Doncs en Jordi:

 —(Jordi) Conec la història de la senyora Comes Riu i el seu marit, que en temps de Franco es van refugiar a casa de Montserrat Roig. Tu en saps alguna cosa d’això?

—Ara nosaltres, Anna. Ho dius tu primer?

(Anna) Per escriure llibres de Lectura Fàcil s’ha d’estudiar alguna tècnica en especial? Ho comentem perquè considerem que no ha de ser gens fàcil condensar el contingut d’un llibre com ara ‘El temps de les cireres‘, que toca tants temes transcendents, en poques pàgines.

—Anna, jo en volia fer una altra. —Doncs fes-la, Josep —Es pot fer una proposta a Lectura Fàcil recomanant algun llibre? Si pots fer-ho tu, jo voldria recomanar “Quiet” de Màrius Serra.

—Anna, tu en fas alguna?

—(Anna) Jo el que voldria és fer una altra vegada la recomanació que hem de ser aquí a les tres de la tarda. Si hi ha algú que no pugui venir, que ho digui, que no passa res; però penso que per mitja hora val molt la pena arribar una estona abans.

Voldria felicitar-vos a tots plegats per les preguntes que li fareu a l’escriptora, la Núria Martí Constants. Crec que tenen totes una bona categoria. Per a mi molt bé!

I per últim també voldria dir-vos que aquella senyora, la Montse, que sempre dóna records per vosaltres, no se li escapa mai res, i que si no ve és perquè viu molt lluny, però alguna vegada ens envia algun poema, sobretot de Neruda, per posar-los junt amb la novel·la “Les mateixes estrelles”. Aquesta vegada, a més de donar els records habituals per a vosaltres, també vol donar un agraïment molt gran a la Núria pel llibre “Les mateixes estrelles”. En el post “Camí de França” del bloc, diu que eren els últims dies de la guerra i a Figueres, al nord de Catalunya, les bombes queien una rere l’altra amb un soroll eixordador.

Ella és una senyora defensora d’acollir refugiats i altres migrants Entre altres molts motius diu que la història d’Europa —-i la de gairebé tots els pobles del món— és una història de migracions. Si els humans no haguessin migrat, estarien tots concentrats a l’Àfrica subsahariana.

—I tu que hi dius, Josep?

—Que una cançó de Lluís Llach parla d’un “pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, un pont que agermani pells i vides diferents”. Els refugiats i altres migrants, quan intenten creuar la Mediterrània, en comptes d’un pont de mar blava s’hi troben una fossa, en la qual molts queden atrapats. Hem de fer el possible perquè els qui aconsegueixen arribar a les costes europees sentin que el pont de mar blava agermana pells i vides diferents.

Podria dir que els hem d’acollir pensant en el meu pare i en tots els pares que van estar a Argelers -sur-Mer. Però segurament tant el meu pare com molts pares (encara que només fossin alguns) tenien la possibilitat de refer la vida quan van sortir d’allà i tornar amb la seva família, o el que en quedava. Els hem d’acollir també pensant en el nen del coixí, i tots els nens amb coixí que no tenen res més que això, el coixí.

—Josep, jo podria pensar en el meu sogre que, com el teu pare, va estar també al camp d’Argelers. I en l’oncle del meu oncle de l’Empordà, que va marxar a França i en tornar, al cap d’un o dos anys perquè li van dir que podia tornar, que no li passaria res, el van empresonar i condemnar a mort (el van afusellar a Figueres). O en els parents de nenes que anaven a l’escola amb mi i que també havien fugit a França. O podria pensar en JOSEP TRUETA, els germans Pi i Sunyer, ROSSEND CARRASCO I FORMIGUERA, Pere Calders, VÍCTOR ALBA, Tísner, MONTSERRAT ABELLÓ, Carles Riba, CLEMENTINA ARDERIU, Mercè Rodoreda, PAU CASALS  i tantes altres persones que han fet gran la cultura catalana des del seu exili.