Quan el cor descobreix què vol, l’univers col·labora. (1)

Avui ens han visitat els nens de 1r de l’escola Guillem de Balsareny. 
Tot i ser només de primer curs, aquests nens estan molt ben informats, i en saben molt de tot! Gràcies per venir a la biblioteca! Explicaré com va anar tot plegat.  Això serà en un altre post, perquè ara no tinc cap fotografia.

Va ser molt divertit!

Per la Sònia.

Sònia, ja tens el que em vas demanar: un bon còmic!

Saps què passa? Que els temps canvien, i el que ara és un còmic, per a mi és el TBO de tota la vida. Vosaltres no, perquè encara no havíeu nascut, però els vostres pares i avis recorden molt bé allò de: “Compra’m el TBO!

Aquesta era la frase repetida cada cap de setmana que generacions i generacions de nens vàrem dir per demanar al pare, la tieta, l’avi o la iaia quan passàvem per davant d’un quiosc que ens compressin el TBO, Era una revista infantil plena d’historietes, acudits, dibuixos i endevinalles, que, sense cap dubte, feien passar una bona estona als més petits, però també als grans en uns temps difícils. La publicava Editorial Bruguera, de Barcelona, des del 1917.

Alguns dels seus personatges més carismàtics van aparèixer durant molts anys, en molts casos amb els mateixos dibuixants tota la vida o gairebé. Per això, als lectors ens resultaven molt familiars.

…Yo quiero un tebeo, yo quiero un tebeo

Per exemple: qui no recorda “La família Ulises”? Dibuixada per Marí Benejam, amb guions de Joaquim Buigas i de Carles Bech, es va començar a publicar el 1945; el 1969, Benejam es va retirar amb 79 anys i va ser substituït per Josep M. Blanco Ibarz.

Aquella família, malgrat que parlés en castellà i que la parella protagonista es diguessin Ulises Higueruelo i Sinforosa, eren més catalans que una barretina i molt representatius d’una classe mitjana que comprava cada diumenge un tortell i anava a estiuejar a la torreta del poble.

L’any 1968, poc després del cinquantenari de la publicació, la Real Academia Española va incorporar al seu diccionari el terme genèric”tebeo” amb la següent definició: “Revista infantil de historietas cuyo asunto se desarrolla en series de dibujos”. Tanmateix, al diccionari imprès aquesta entrada no hi va aparèixer fins a l’edició de 1981.

“La familia Ulises” és una de les sèries més famoses de la història del còmic espanyol. Narra les peripècies d’una família de classe mitjana (dedueixo que barcelonina) als difícils anys de la postguerra i el seu relatiu ascens social posterior com a conseqüència del “desenvolupisme” d’Espanya. La primera historieta de “La familia Ulises” va veure la llum durant l’anomenada “etapa sense numerar” de TBO, en la qual, com que no tenien els permisos oficials obligatoris, la revista no es podia presentar com a publicació periòdica i va recórrer a la “petita trampa” de variar lleugerament la capçalera per a cada lliurament, com si es tractés d’edicions unitàries. A l’original d’aquesta primera pàgina es pot apreciar que el nom del cap de família era, al principi,Hilarión, i que es va canviar a l’últim moment pel d’Ulises.

[La família] En els primers episodis de la sèrie la família tenia set membres, sense comptar el gos. Entre els fills s’hi trobava un nen ros de nom desconegut que va desaparèixer sense cap explicació l’any 1950. A més del matrimoni Ulises-Sinforosa, hi havia l’àvia, Filomena, i els tres fills: Lolín, la gran, i Merceditas i Policarpito. No hem d’oblidar la presència del gos Treski, que va substituir un altre gos anomenat Kuki, devorat de manera inconscient per la família a la historieta titulada “La liebre a la montañesa”, publicada el 1945. També hi sortia sovint Don Paco, un senyor gran enamorat de Lolín, a qui ella no feia gens de cas.

CARPANTA

CARPANTA

A part del TBO, hi havia altres publicacions infantils. Una d’important era “Pulgarcito” (també d’Editoral Bruguera, apareguda el 1921), i entre els seus personatges més emblemàtics hi havia “Carpanta”, dibuixat per Josep Escobar.

“Carpanta” era un retrat de la fam de la postguerra, molt ben plasmat en una historieta. La idea inicial va ser crear un personatge que fos l’antítesi de “Pilón”, el personatge menja-hamburgueses de la sèrie “Popeye”. Escobar, que va patir represàlies del franquisme pel seu catalanisme i per la seva pertinença al bàndol perdedor de la Guerra Civil, va traslladar al personatge de Carpanta tota la seva “mala llet” per mostrar que a Espanya només podien menjar bé i escapar-se del racionament de l’època “els de sempre”.

Carpanta era un rodamon solitari, sense diners, casa ni feina, que vivia sota un pont i intentava utilitzar a cada pàgina el seu enginy i la seva picardia per poder-se endur alguna cosa a la boca. Rarament tenia èxit. La misèria humana dels rics, la mesquinesa dels transeünts i la desraó de l’actuació de la policia urbana retrataven perfectament el clima pessimista i decadent de la postguerra espanyola. No podem oblidar que el nivell de vida de la nostra societat l’any 1936 no es va tornar a assolir fins molts anys després de la fi de la Guerra Civil. En les primeres historietes, no tenia nom i vestia de qualsevol manera, però el dibuixant aviat va anar configurant el personatge amb el seu típic barret de palla, camisa de coll alt, corbatí, jaqueta i camisa de ratlles.

Un company seu d’aventures era un altre vagabund, de nom Protasio; un personatge que apareix esporàdicament a l’inici de la sèrie, i que anirà definint la seva personalitat amb el temps fins acabar sent el company de fatigues del protagonista.

Desitjo que t’agradi. Ja veus que només és un petit recull d’uns personatges molt nostrats. Ara et toca a tu, Sònia. A dibuixar.

TBO tenia el professor Franz de Copenhague, Eustaqui Morcillón i Babali, Melitón Pérez, Josechu el vasco i els nàufrags de Coll;Pulgarcito tenia Zipi y Zape, Las hermanas Gilda, Petra criada para todo, el repórter Tribulete, Doña Urraca, Pascual criado leal, El profesor Tragacanto… i també Anacleto agente secreto i Mortadelo y Filemón.

I encara hi va haver Tío Vivo (1957), que va acabar a l’òrbita de Bruguera, amb personatges com el Caco Bonifacio, Apolino Tarúguez,Blasa portera de su casa... , los señores de Alcorcón y el holgazán de Pepón,   i més endavant Rompetechos i els veïns de 13 Rue del Percebe.

 Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia. https://www.tebeosfera.com/documentos/la_familia_ulises.htmlhttp://humoristan.org/ca/series/el-reporter-tribulete/