Romeo i Julieta. El comiat

SANT GIORGIO IN Braida

Molt a prop del Pont de Pedra i del Teatre Romà es troba aquesta església construida a  finals del segle XV. És un dels temples més importants de Verona, al costat de la gòtica de Santa Anastasia i Sant Fermo el Major.

Avui hem començat recordant els capítols anteriors; d’aquesta manera podem lligar millor la història de Romeo i Julieta. Feia temps que no llegíem res! Us faig una mica de memòria, d’acord?

El final de la baralla: Tibald mata Mercucio, i Romeo que no vol continuar amb la baralla —perquè vol fer les paus—Tibald continua volent matar Romeo, i aquest, defensant-se, mata Tibald.

[…] Romeo estava desesperat per la mort de Mercucio i de Tibald. Va fugir cap al monestir i es va refugiar a la cel·la de fra Llorenç, a qui va explicar tot el que havia passat […]

[…] La Dida, explica a Julieta que en Romeo és desterrat! ─ Vés a la teva habitació, filleta. No sé com, però et portaré Romeo. Aquesta nit el tindràs aquí amb tu i te’n podràs acomiadar […]

[…] La família Capulet plorava la mort de Tibald. Però els plors de Julieta no eren per la mort del seu cosí, sinó per la seva pròpia desgràcia i la de Romeo […]

[…] Romeo va agrair a fra Llorenç els consells i l’ajuda que li havia ofert. Se’n va acomiadar i va sortir corrent del monestir en direcció a la mansió dels Capulet. Julieta ja havia penjat la corda al balcó […]

Molt bé, veig que encara que han passat bastants dies, recordem totes les coses que els passen als nostres enamorats.

Ara començarem a llegir, però abans si us sembla bé, podríem fer com altres vegades: mirar al diccionari les paraules que ens han estat més difícils, aquelles que ens fan pensar: “què vol dir?”, com la paraula “brivall”.

Aquesta la buscarem al diccionari, encara que ja sé que la sabem tots: “seny”. I també “condol”, “xiuxiuejar”, “sensatesa”, “bocamolla” (aquesta es va comentar molt entre tots). I l’última per ara és: “ajornar”.

Hi havia una paraula que en Joan no entenia. Jo la vaig mirar i vaig explicar-li què volia dir. Al cap d’uns dies, pensant en aquella paraula, torno a anar a la Biblioteca i busco entre els llibres (no surten de la Biblioteca, els llibres) el que en Joan llegia. Llavors veig que algú que l’havia llegit abans va escriure a sobre “signi” quan en realitat és “sigui”.

—Ai, aquestes persones que escriuen en els llibres…

“En aquest moment va arribar Julieta. La va contrariar trobar-se amb el comte Paris, que la va saludar:

—Ben trobada, dama meva i esposa. La jove va respondre secament: —Senyor, això serà quan ens hàgim casat.

—Serà dijous, amor meu.

 —Serà quan sigui”

Hem buscat al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans les paraules: “seny”, “condol” i “xiuxiuejar”

seny

1 1 m. [LC] Ponderació mental. Un home de seny. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen de seny.
1 2 m. [LC] Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Vejam quan posarà seny, aquest xicot! No estar en bon seny. Estar fora de seny. Eixir de seny. No tenir el seny complit.
2 m. [LC] ant. Sentit11 .
3 m. [LC] Campana d’una certa grossària.
4 [LC] a seny loc. adv. Del tot, completament. Tenia la guardiola plena a seny de moneda. El tren es va omplir a seny de gent.

condol

1 m. [LC] Dolor per la pena d’un altre. Accepteu l’expressió del meu condol.
2 m. [LC] Expressió de condol. Una carta de condol.

xiuxiuejar

1 v. intr. [LC] Parlar en veu molt baixa, a l’orella d’algú.
2 v. intr. [LC] Certes coses, fer una remor sorda i tenuíssima.

I en l’Enciclòpedia Catalana:
“Sensatesa”, “Bocamolla” i “Ajornar”

sensatesa

… Etimologia: de sensat femení Qualitat de sensat. Font: Gran Diccionari de la llengua catalana …

o    Font: Gran Diccionari de la llengua catalana

Els fruits saborosos

Llibre de versos de Josep Carner publicat el 1906.

… sensatesa, el control de les situacions, la família, la complaença en les petites coses de la vida quotidiana …

o    Font: Diccionari enciclopèdic de la literatura catalana

bocamoll

… Etimologia: de boca i moll 1a font: s. XV adjectiu Moll o bla de boca (dit d’un cavall, un mul, etc.). Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra, bocafluix. Font: Gran Diccionari de la llengua catalana …

• Font: Gran Diccionari de la llengua catalana

ajornar

… INFINITIU ajornar GERUNDI ajornant PARTICIPI ajornat ajornada ajornats ajornades INDICATIU PRESENT …

o    Font: Conjugador català

ajornar

o    transitiu

Deixar per a un altre dia, per a més endavant, diferir.

… Deixar per a un altre dia, per a més endavant, diferir. …

o    Font: Gran enciclopèdia catalana

Llegim?….

[…] Me’l bec per tu!……..[…]

Fins al dilluns que bé!!
Abrigueu-vos bé, que fa fred!…