Primera sessió del Club de lectura 2019

 

Benvinguts a la Biblioteca,i bon any per a tots!

Avui havíem de començar la novel·la “Les aventures de Tom Sawyer”  tal com havíem quedat, però hi ha vegades que val molt la pena deixar-lo per un altre moment, encara que aquest conte que us proposo trenqui el cor. Sé que aquest petit canvi no us sabrà greu. Gràcies.

M’agradaria que llegíssim avui precisament un llibre que és una denúncia del que està passant al món.

És una obra colpidora, però alhora molt poètica. El seu títol ens avança de què va l’aventura: «Un llarg viatge».

Comença amb dues planes que marquen el que anirem veient. A la primera, ja veieu dues ànegues que miren cap a la dreta, cap a l’horitzó, cap al futur, i mantenen el diàleg següent:

—És hora de marxar, filla.
—Per què, mare?
—S’acosta el fred i no podem quedar-nos aquí.
—I on anirem?
—Al sud.

Ho dieu molt bé, els dibuixos tenen un to grisós, marronós, que transmeten una certa tristesa.

A la plana següent veiem, amb la mateixa paleta cromàtica, mirant cap a l’esquerra, una família, un pare i dos fills, amb expressió abatuda, que també conversen:

—Prepareu-vos, nois. Hem de marxar!
—On, pare?
—No ho sé, però a algun lloc lluny d’aquí.
—Per què?
—Perquè la guerra ja ha començat!

Són dues històries en paral·lel.

Ja veieu que són unes il·lustracions molt expressives, magnífiques, són d’en Federico Delicado. Anem veient els entrebancs que suposen els dos viatges (la pluja, la gana, el cansament, els enemics, etc.), però també situacions positives (companyia, suport, ajuda, etc.).
La narració té un to realista molt marcat i, per tant, el final ens deixa abatuts perquè és com una pedrada al cap.

Al web de Kalandraka Catalunya podem llegir:

En un temps marcat pel drama dels refugiats, aquesta obra oportuna i necessària de Daniel Hernández Chambers i Federico Delicado encoratja a la reflexió amb una mirada tendra i dura
alhora: tendra per reflectir el costat més humà d’un conflicte per mitjà de la metàfora de les aus; dura per la contundència d’un final que ens colpeja amb la crua realitat. Les il·lustracions descriptives i naturalistes —no exemptes d’acurats elements simbòlics— reforcen el missatge. Són imatges de gran plasticitat que transmeten emocions: la tristesa, la penúria, l’extenuació…
i malgrat tot, la lluita, la dignitat, els somnis…, de milions de persones que tenen dret a viure en pau i en llibertat.

No vull que marxeu amb les cares tristes. Qui comença a llegir “Les aventures de Tom Sawyer”?