L’electricitat

https://www.ccma.cat/tv3/super3/dr-w/la-historia-de-les-coses-lelectricitat-cap-23/video/3956551/

No és correcte parlar d’invenció de l’electricitat, perquè l’electricitat és un fenomen natural. Però sí que és possible parlar del seu descobriment, i també de persones que han ideat coses per fer  que tot fos més fàcil. Són idees que han canviat el món. La bombeta, el motor elèctric, el parallamps… Però l’electricitat no és cap invent.

 Tales de Mileto (600 aC) va ser el primer a observar a l’electricitat com a existent en la naturalesa. El seu nom era “ambre”.

Edison,  Nicola Tesla van ser uns dels molts inventors. Van ser moltíssims els científics que van aportar per a avui disposar de les coses  més avançades respecte de l’electricitat.

La matèria està formada per molècules i les molècules estan formades per àtoms.

L’electricitat és el flux de partícules. A aquestes partícules se les coneix com a electrons. Quan els electrons se separen o mouen (és a dir, produeixen una interacció entre ells), es genera un corrent elèctric. Així es produeix l’electricitat.
L’electricitat genera efectes lluminosos químics, mecànics i calorífics. Aquesta és una energia que es produeix de forma natural, és a dir que succeeix amb els fets de la naturalesa. Així, veiem que es produeix l’electricitat quan, en una tempesta, un llamp o un llampec descarrega electricitat sobre la Terra. Aquestes són descàrregues de cúmuls d’energia que es produeixen a l’interior dels núvols i que, en xocar diferents masses d’aire, descarreguen en forma de raig en direcció a la Terra.
Així, l’home utilitza aquesta força de la naturalesa per a ús industrial. Per exemple, la força de l’aigua en grans quantitats en una resclosa s’usa per a proveir d’aquesta, a les ciutats.

En la nostra vida diària i quotidiana, l’electricitat no la palpem, ni la veiem, ni la sentim, però està present de forma invisible i la necessitem per a tot. Imagines com seria la teva vida sense electricitat? Què passaria si se n’anés el “llum”?

– En la teva llar deixarien de funcionar els electrodomèstics (rentadora, cuina, rentavaixella…) El frigorífic no funcionaria; els aliments s’espatllarien

– No podries gaudir del teu oci, l’ordinador, la televisió, DVD

– No podries viatjar; el tren, els aeroports, els semàfors, ascensors… no funcionarien – Les ciutats s’apagarien

– La indústria es paralitzaria

– Els hospitals quedarien inutilitzats.

L’electricitat es genera a partir d’energia nuclear, combustibles fòssils (carbó, gas natural i petroli) aigua i fonts d’energia renovables (vent, sol, biomassa, etc.).
L’electricitat no es pot emmagatzemar. Cada vegada que la necessitem, cada vegada que encenem un simple interruptor, una central elèctricaprodueix l’electricitat que consumim.  Només es pot emmagatzemar en petites quantitats a les piles, bateries i acumuladors.

Al marge de quina sigui la manera com hagi estat obtinguda, l’electricitat és abocada a una extensa i complexa xarxa de fils elèctrics per tal de distribuir-la entre tots els consumidors que n’han de fer ús.

La xarxa de transport es diferencia en tres tipus segons la tensió que suporta l’estesa elèctrica:

• Línies d’alta tensió (AT): són aquelles que transporten l’energia elèctrica a una tensió elèctrica molt elevada – des de 400.000 fins a 30.000- a fi de reduir les inevitables pèrdues d’energia associades al transport d’electricitat a llargues distàncies.
• Línies de mitja tensió (MT): línies que porten el corrent elèctric a una tensió d’entre els 30.000 i els 1.000 volts.
• Línies de baixa tensió (BT): porten l’energia fins al punt de destinació per tal que pugui ser utilitzada pel consumidor. La tensió és inferior als 1.000 volts, ja que els equips domèstics i alguns d’industrials funcionen amb un voltatge d’uns 380 o 220 V.