El Comte de Montecristo
Aquesta obra està considerada una de les deu millors novel·les d’aventures de tots els temps.
Benvinguts a la Biblioteca!
Vau triar aquest títol entre diverses novel·les de
tota classe. Llavors serà aquesta la primera que llegirem. És El comte
de Montecristo (en francès: Le Comte de Monte-Cristo).
Alexandre Dumas (1802-1870), novel•lista i dramaturg
francès, és autor de moltes novel·les, entre les quals cal esmentar, per la
seva popularitat, Els Tres Mosqueters (1844), El Comte
de Montecristo (1845) i La Tulipa Negra (1850).
Concebuda amb les tècniques del fulletó per Alexandre
Dumas (pare) l’any 1844, la novel·la va ser tot un èxit. L’obra es centra en la
peripècia vital d’Edmond Dantès, que, havent estat empresonat injustament a
conseqüència d’una conxorxa nascuda de la gelosia, en sortir-ne, mou tots els
fils per venjar-se i emprèn un llarg viatge a la recerca dels culpables.

Inspirada
en el cas real d’un sabater francés, acusat injustament d’espionatge.
Aquesta relata la vida de Pierre Picaud, un sabater de Nimes compromès
amb una dona rica, qui, en la França de 1807, havia estat acusat de ser espia
anglès per quatre amics gelosos i, com a conseqüència, condemnat a set anys de
presó. Durant la captivitat, el seu company de cel·la li revela, abans de
morir, la ubicació d’un tresor amagat a Milà. Un cop en llibertat en 1814, Picaud
torna a París sota un altre nom i dedica deu anys de la seva vida a venjar-se
d’aquells que, per enveja, l’havien traït. Encara que, finalment, és segrestat
i assassinat.
Aquesta novel·la la llegirem com sempre entre tots, i
ho farem si us sembla bé pel mateix ordre en què esteu asseguts avui.: La
vostra monitora, Miriam. Mercè, Marc, Julie (avui no ha vingut) Pauli,
Tomàs (benvingut al grup), Rosa, Ivan i en Jordi. Moltes gràcies a
tots.
També, El Comte de Montecristo és, en principi, la
història d’una venjança. El mariner Edmundo Dantés és ascendit a capità d’un
vaixell mercant, el Faraó, i està a punt de casar-se amb Mercedes. No obstant
això, l’ingenu Dantés no és conscient de com la seva bona fortuna repercuteix
en les vides del seu cercle d’afins. La seva venjança, per tant, no serà ja
només la
Venjança d’un home ofès, ni la venjança d’un
intel·lectual agreujat, sinó la de l’amo d’un capital, d’una força de producció
que haurà d’invertir o dilapidar d’una manera o l’altra
En un altre capítol molt curiós, Montecristo
descobreix que l’èxit de Danglars en l’especulació borsària es deu a l’ús
d’informació privilegiada, obtinguda mitjançant el telègraf òptic. Heus aquí un
element d’alta tecnologia que erròniament considerem privatiu dels nostres
temps, perquè, ja al segle XIX, existia una tecnologia considerablement
avançada en matèria de comunicacions.
És a dir, també en aquella època, la tecnologia i els
mitjans de comunicació (ara seria Internet i el correu electrònic) jugaven un
paper important en la vida de la gent.
Fins a nosaltres ha arribat més viu que mai el
personatge d’Edmundo Dantés, una figura contradictòria. Perquè si inicialment
resulta una figura tràgica després del seu empresonament, posteriorment se’ns
mostrarà inflexiblement cruel, per, finalment, mostrar la seva cara més
patètica. Patètic, ja que en la seva lluita contra el destí que creu que li ha
imposat Déu, acaba creient-se per sobre d’Ell i, per tant, capaç de desafiar
les seves regles morals.
GAUDIU DEL PLAER DE LA LECTURA!

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada