Faules. 09/07/2020

 

 

    L’autor de faules més prolífic fou el francès Jean de La Fontaine (Chateau -Tierry, Xampanya 1621 – París, 1695). A la vegada, també fou un poeta i narrador. Escrigué un total de dues-centes trenta-vuit composicions i que es troben recollides en dotze llibres, al llarg dels quals s’hi veuen diferents comportaments humans: els vicis i les virtuts de la societat humana.

 

 Al llarg de la història de la literatura catalana trobem textos que tenen una finalitat didàctica, és a dir, que pretenen ensenyar. La faula és un d’aquests exemples. Però què és una faula?

És una narració en prosa o en vers que està protagonitzada generalment per animals o éssers inanimats, i que a la vegada, simbolitzen defectes o virtuts humanes. D’aquí que incloguin una moralitat.

 Així doncs, la faula i el conte són dos exemples de literatura de caire moralista, on els autors creen una història per tal de difondre un ensenyament als seus lectors. A més, la llengua també disposa d’un seguit de frases que tenen caire moralitzador, estem parlant dels refranys o dites populars, i proverbis o frases antigues i populars que contenen un ensenyament moral. Tant els refranys com els proverbis es transmeten de manera tradicional, és a dir, de manera oral, i alhora tenen una finalitat didàctica.

 A banda d’aquestes dues esmentades, trobem les màximes, que són unes sentències de caire moral i que es donen com a veritats i com a normes de conducta. Dins de la nostra literatura, trobem un bon exemple en Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) i el seu volum intitulat «Màximes i mals pensaments» (1927), on aplegava un seguit de sentències ideades per ells, amb un to humorístic i que vénen a ser preceptes morals. En són exemples:

 -Quan un home cau i els altres no riuen, mal senyal per a qui ha caigut.

-Els col·leccionistes d’antiguitats són els drapaires del record.

-Quan un home té picor al braç es grata i quan en té al cervell fa bestieses.

-Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de tren serien els homes més savis.

 -Quan un home té raó no crida, i quan no en té, crida per fer veure que en té.

-Els regals que fan els grans multimilionaris a la humanitat no solen ser regals sinó propines.

 

(Santiago Rusiñol, Màximes i mals pensaments, 1927)

 

(Imatge extreta de: Els llibres de L’Avenç)

 

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)