Hem llegit "Viatge al centre de la Terra",

    

 

Aquest passat dimarts dia 21 vam fer una altra trobada amb una videoconferència entre les companyes i companys d’Ampans i la nostra biblioteca, i com la vegada anterior ho hem fet a partir del nou format del Club de Lectura amb Veu Alta.

Aquesta vegada hem sigut més companys i companyes que els altres dies. Us donem la benvinguda i les gràcies per ser-hi.

Lamentem molt el fet que l'amiga Mercè no hagi vingut. Li desitgen una recuperació com més aviat millor.

Una abraçada per a tothom!!

 

(Primera Edició definitiva - 1867)

L’escriptor Jules Verne (Nantes, 8 de febrer de 1828 - Amiens, 24 de març de 1905) va publicar en 1864 una de les seves més famoses novel·les d’aventures: Viatge al centre de la Terra. 

En ella, un professor de Geologia, el seu nebot i un guia, s’endinsen en l’interior del nostre planeta seguint les indicacions d’un vell pergamí. Inicien l’expedició en un volcà d’Islàndia i, a poc a poc, van descobrint un món misteriós amb innombrables sorpreses.

 

                                  Facsímil del criptograma d'Arne Saknussemm

  

 

 Aquesta novel·la que hem llegit ens ha agradat molt!! I ha sigut veritat que abans de començar a llegir ja semblava que comencessin el viatge cap a Islàndia.

Nosaltres, igual que els protagonistes d’aquesta novel·la, començarem un viatge per l’interior de la Terra, investigarem què hi ha sota els nostres peus i com és possible que la Ciència, sense necessitat de naus que travessen el planeta, pugui saber el que passa al seu interior. Això sí que és al·lucinant!

Com qualsevol aventurer/a, anirem fent etapes en el camí. La primera serà preparar el viatge, omplir la nostra motxilla amb les informacions bàsiques i necessàries per a comprendre la maquinària terrestre.

Després començarem l’aventura. Anirem a llocs on observarem els efectes i el resultat de les forces interiors a les grans formacions geològiques terrestres. Se’ns aniran plantejant enigmes que haurem d’anar resolent documentant-los, fent petites experiències de laboratori, construint models, recollint mostres i traient fotografies.

 

Amb tots els resultats de les nostres investigacions, els nostres records i vivències, confeccionarem un diari de viatge.    Jules Verne barreja de manera magistral en aquesta obra la seva inventiva de pura ciència-ficció amb detalls reals que donen versemblança a la història. Com sabíem, el volcà Snæffell per on entraran a l'interior de la Terra existeix realment i també hem vist que és real el poble de Stapi que els serveix de punt de partida d'aquesta ruta.

 

          Cada un de nosaltres ha donat la seva opinió sobre els personatges , i també quins ens ha agradat més.   La majoria heu triat la personalitat  del professor Otto Lidenbrok, però també el tarannà ingenu i lleial d’Axel, i la generositat del guia Han.

 I naturalment i sobretot  el viatge:  Quan l'Àxel va obrir els ulls, va comprovar que es trobaven a l'aire lliure, en la superfície de la terra.

Estaven a Stromboli, en ple Mediterrani. Havien entrat per un volcà d'Islàndia i sortit per un altre situat a més de 1.200 llegües l'un de l'altre

 

Arnarstapi (Islàndia) amb el Snæfellsjökull nevat al fons. 

                                             

                                                        Erupció del volcà Stromboli

  

 Mentre comentavem la novel·la, deiem que Jules Verne que va ser un escriptor visionari, que va imaginar ginys tecnològics abans que fossin descoberts, com si tingués alguna mena de poder sobrenatural per endevinar el futur. 

És un autor complet. Un home avançat a la seva època en algunes coses, que aposta pel coneixement, per la cultura i per la bellesa.

 Una de les coses va ser l’electricitat

 Hi ha coses que per la falta de temps em va quedar sense poder explicar. Com ara el  llum? 

Verne era de l’opinió que amb ajuda de l’electricitat, l’home podria fer qualsevol cosa que imaginés. L’ús pràctic de l’electricitat surt en moltes de les seves obres. Aquestes aplicacions no són sorprenents en els nostres temps, però a mitjans del segle XIX no existien i per tant no s’havien vist mai, eren ciencia-ficció. La làmpada de Ruhmkorff : La font de llum portàtil i universal. En les novel·les de Verne surten moltes aplicacions tècniques, però aquesta apareix en diversos escrits.

   Va ser conegut sobretot pel “carret o bobina d’inducció” que podia produir espurnes de fins a 30 cm de llargada. Aquesta bobina s’utilitzava per produir alts voltatges en experiments elèctrics, com a font d’electricitat senzilla i més tard en les primeres transmissions de ràdio.

En el “Viatge al centre de la Terra” (1864): Els expedicionaris necessitaven una font de llum segura i portàtil: “Dos inductors d’espurnes Ruhmkorff , que proporcionen una font de llum amb corrent elèctric....”

 L’any 1879 Edison va construir la primera bombeta d’incandescència amb un filament de carbó

 les làmpades de Ruhmkorff   il·luminen el descens dels protagonistes a les entranyes de la Terra i que, quan es va escriure la novel·la, feia pocs anys que s'havien inventat per ser fetes servir en mineria.   

a) Trobes just que a vegades s'aprofiten del professor per cobrar-li de més, però a ell no l'importa perquè només pensa en allò que vol.

 1a) Vàreu dir que és veritat que  massa vegades ens passa   a les persones  que se n'aprofiten   perquè veuen que  ets una bona persona i tens la necessitat de comprar o fer alguna cosa,  i n’hi ha que abusen.

 b) Penseu que Graüben els hauria d'haver acompanyat? Una noia hauria pogut fer aquest viatge en aquell segle?

1b) Si, ens haguera agradat que hi anés, però en aquell temps les dones no les deixaven anar enlloc.

 c) Si parlem de l'Àxel i el professor creus que és important l’amistat?, que pot durar tota la vida?

1c) Sí, l'amistat és el més important que tenim. I volem continuar amb ella tota la vida.

 d) A la vida, creus que per aconseguir triomfar com el professor Lidenbrock, s'ha de ser perseverant i insistiren allò que vols?

1d) Clar que sí,  no hi ha triomf sense esforç. S'ha de lluitar pel que es vol aconseguir.

 e) Àxel estima Graüben, però marxa de viatge molt lluny. Tu també ho hauries fet? Creus que no ens hem de separar mai de la persona estimada?

1e) En aquesta pregunta tots vau dir la vostra i no va haver-hi unanimitat, però és molt normal. Uns vau dir que depèn de les raons que siguin.  Uns altres que si, i altres que no.  

Verne és infinit. Verne és imprescindible. Verne és únic! 

Moltes gràcies a tothom!!  

El pròxim llibre que està previst llegir i comentar és «La llegenda del rei Artús, o Artur»

Artús representa a aquells herois de l’Edat Mitjana que, entre la realitat i l’imaginari, entre la ficció i la Història, s’han convertit en personatges mítics i, al mateix temps, en personatges històrics. Personatges que van existir, però que es van anar allunyant de la història per convertir-se en mites i passar al món de l’imaginari.

 Una altra grandiosa novel·la, entre la història i l'aventura!!