Guió de la sessió. Lectura: Josafat

 

 

  Guió de la sessió Dia___2024. A les ___ del matí.

Lectura: Josafat. De Prudenci Bertrana, (Tordera 1867 – Barcelona 1941)

 L’Adaptació de l'obra està escrita per Núria Martí Constans i les il·lustracions de Dani Soms Bach.

Presentació del llibre.

És una novel·la representativa del Modernisme, publicada el 1906. Josafat és, sense cap mena de dubte, la narració més llegida de Prudenci Bertrana que ha estat traduïda l’alemany, a l’italià, a l’occità, al castellà, al francès i a l’anglès.

La dualitat i la contradicció presideixen aquesta breu novel·la, on s'enfronten el camp i la ciutat, el vici i la virtut, i, en última instància, el Bé i el Mal. Els símbols (flabiol, esparvers, pluja, torres, escala de cargol, etc.) suggereixen el clima estrany i efectista del relat.

Temàtica: La temàtica se centra en les relacions eròtiques i sadomasoquistes entre els dos protagonistes, dins la catedral de Girona. En Josafat i la Fineta.

Tota aquesta temàtica és descrita i narrada en un estil molt carregat de simbologia.

També destacà que la novel·la entronca amb diferents mites i tradicions literàries convenientment reelaborades com: 

 ✔️ Mite de la Bella i la Bèstia. 

 ✔️ Mite de Pan, Sàtirs i Faunes.

 ✔️ Mite del Monstre i el Laberint. 

 ✔️ Mite del Bon Salvatge de Rousseau 

 ✔️ La història del Geperut de Notre Dâme.

Característica del llibre És un relat molt breu d'unes 100 pàgines. La història segueix un ordre lineal, té un narrador tota l'obra i amb prou feines compta amb diàlegs. Està estructurada en tres parts ordenades. No hi ha gaire intriga ni grans incidents.

Personatges i argument

De personatges, n'hi ha quatre. Josafat, Pepona, Fineta i l'església:

Josafat: En Josafat era un home aspre, primitiu, quasi una bèstia.

º És l'home que es debat entre el desig i les creences sense cap discussió de la religió.

º És l'home incapaç de regir-se per un acte de voluntat, amb molts problemes interiors: el Bé i el Mal. La raó i l'instint.

La Pepona: La Pepona era la dona dels seus somnis, i representa la sexualitat natural. L’amor per la pastora del seu poble.

La Fineta, La Fineta representa la sexualitat perversa i antinatural, el paper de la corrupció. És com un pèndol entre la ira i el desig sexual desordenat i incontrolable. Finalment bascula més cap a la ira.

Pepona i Fineta representen dues vies diferents

Què simbolitza l’església? L’església i el Josafat es confonen entre si. El temple, la religió en pedra, l’església és la cuirassa d’en Josafat, és el seu món. La seva feblesa es refugia en aquest temple inexpugnable.

L'argument: l'Obra se centra en les relacions eròtiques i sadomasoquistes entre els dos protagonistes, dins la catedral de Girona. La relació del campaner Josafat i la prostituta Fineta en un context sacríleg presenta una problemàtica complexa i una sèrie de conflictes.

Josafat, personatge primitiu procedent de les Guilleries. Després del fracàs del seminari (és analfabet) acaba a l'església de Santa Maria, fent de campaner.

Està tocat per la ira i la luxúria. L’espiritualitat construïda com a religió. La sexualitat construïda com a vici.

Valoració (Josep Estruel) M'ha agradat, però és un tema que cal llegir-ho i escriure en un paper el que no entengueu, per comentar-lo entre tots sense pors, perquè penso que cadascú tindrà la seva opinió i potser molt diferent. 

Jo penso que la contradicció presideixen aquesta breu novel·la, on s'enfronten el camp i la ciutat, el vici i la virtut, i, en última instància, el Bé i el Mal. Els símbols (flabiol, esparvers, pluja, torres, escala de cargol., etc.) suggereixen el clima estrany del relat. L'espai sagrat que envolta les escenes lúbriques crea un ambient de profanació i sacrilegi i la forma com està escrit aconsegueixen un cúmul de sensacions reveladores de la realitat.

Per acabar, si us sembla bé, encara que he posat unes preguntes (com sempre) en aquesta ocasió podrien explicar-nos entre tots el final del tot de la novel·la.

—Jo crec que en Josafat, davant la sorpresa dels escolanets i els clergues, fa sonar el flabiol de forma infantil i maldestre sense gens de por o vergonya. El flabiol, que simbolitza el benestar i la tranquil·litat de l’adolescent, allunyat de la ciutat i de l’església, és l’únic camí per tornar al seu poble i paisatge enyorat i, d’aquesta manera, alliberar-se de la càrrega dels seus pecats. Finalment, el flabiol l’atorga la llibertat que el fanatisme i la religió no li han permès assolir i es torna boig, convertint-se així en una simple melodia faltada de raó.

—I vosaltres que en penseu?

Preguntes:

1. Com és en Josafat?

2. De quines altres tasques s’encarrega al campanar?

3. De què es penedia en Josafat?

4. El campaner va agafar el sac i va voltar per l'església. Què hi duia en el sac?

5. Què volia l’oncle?

Companyes i companys!, que tingueu una bona lectura!