Robinson Crusoe (1)

 

  Daniel Defoe (Londres, 1660 - ibidem, 24 d'abril de 1731) fou un destacat periodista i escriptor anglès, considerat el fundador de la novel·la realista a la Gran Bretanya. Nascut amb el nom Daniel Foe, va afegir-hi posteriorment l'aristocràtic "De". És conegut sobretot per la seva novel·la Robinson Crusoe, publicada el 1719.

L’estructura de la novel·la és la d’una autobiografia fictícia del protagonista, un nàufrag anglès que passa vint-i-vuit anys en una desconeguda illa deshabitada del Carib. El to narratiu que li atorga Defoe és gairebé d’una biografia autèntica, per la qual cosa planteja l’eterna qüestió de realitat i ficció. Robinson Crusoe és considerada una de les primeres novel·les modernes i una obra clau de la literatura anglesa. La seva influència ha estat enorme, inspirant nombroses adaptacions i versions al llarg dels segles.

 A l’inici de la novel·la, el pare de Robinson aconsella el fill que la millor opció a la felicitat és formar part de la classe mitjana (“estament superior de la vida humil”), perquè és la  que “no estava exposada a les misèries i privacions (…) i sense la nosa de l’orgull, luxe , ambició i enveja de la part sobirana del llinatge”. Aquest consell acompanya a Robinson durant la vida.  A mesura que la història avança, Crusoe es veu obligat a lluitar per sobreviure en un entorn salvatge i aïllat, utilitzant la seva astúcia i habilitats pràctiques per construir un refugi, cultivar aliments i domesticar animals.

A la novel·la hi ha dues parts ben diferenciades, la que va des de l’inici fins l’arribada dels caníbals a l’illa habitada en solitari per Robinson Crusoe i la que va des d’aquest punt al final. La primera mostra la capacitat humana per sobreviure en una situació adversa i de màxim aïllament i la segona és plena d’acció i d’aventures.

 Com ens va explicar molt bé, l'Elena, a novel·la explora temes com la natura, la supervivència, l'aïllament, l'autosuficiència i la fe, tot mostrant com Crusoe, a través de la seva determinació, aconsegueix reconstruir una nova vida, tot i estar a milers de quilòmetres de la civilització.

Malgrat la solitud, Crusoe va  fent descobriments i, amb el temps, arriba a trobar un altre ésser humà, que anomena Divendres. Juntament amb ell, Crusoe aprèn valors com la cooperació i la solidaritat. 

 

  Companyes i companys, en «Robinson Crusoe no és, com s’ha dit tantes vegades, un relat de supervivència. És molt més, moltíssim més que això. Crusoe no lluita per sobreviure, lluita per viure. Vet aquí. Aquest és el triomf real de la cultura sobre la natura.» 

Entre tots han anat llegit el guió que entre l'Elena i jo vam preparar, i que tan bé l'ha conduït la vostra Educadora, l'Anna Pérez.   

Després cada un de nosaltres ha anat explicant la història de Robinson Crusoe, i que tots heu demostrat que coneixeu molt bé el llibre.

A més de llegir, també hem explicat moltes coses sobre què feia el nostre protagonista per sobreviure.

La primera va ser com va començar a fer el pa. En una bossa que tenien al vaixell hi havia una mica de blat. Era el menjar dels pollastres. Va sembrar el blat. Primer va sortir una herba verda i brillant i, al cap de sis mesos, ja tenia un petit camp de blat.

També vam explicar les diverses maneres de conservar els aliments. Si no hagués estat per això, tampoc no hauria pogut sobreviure tant de temps.

Dieu que va caçar cabres i es va alimentar de la seva carn, va utilitzar les seves pells per fer-se peces de roba, i finalment en va domesticar unes quantes per tenir llet.

En Robinson també tenia uns quants gats (eren al vaixell enfonsat). Els gats el van protegir, mentre dormia, dels ferotges atacs nocturns de les rates (al llibre no en parla clarament, però ho deixa entreveure).

 De la seva fe ja n’hem parlat; només recordar-vos que cada dia llegia la seva Bíblia en veu alta per no perdre l’ús de la paraula i per no tornar-se boig. Això també és important recordar-ho.

Ara que hi penso, estic segur que l’illa va ser alhora presó i llar, que en Robinson la va fer a la seva mida mentre cultivava blat i arròs.

 Després de bé acabat la xarrada amb tots vosaltres em vaig quedar pensant més si és possible amb Robinson i Divendres. Em faltava alguna cosa i buscant informació d'ells dos per ajudar-me vaig trobar una revista cultural que em va agradar molt. Coincideixo plenament amb   https://en-llac.cat/

 Hem parlat molt de l’indígena. Expliquem que Divendres, en un moment d’agraïment, li jura, en el seu idioma, i també amb senyes, una ferma lleialtat a Robinson. Aquest, de bon principi, el veu com un criat; molt eficient, és veritat, però a la fi un criat. 

També és veritat que al cap d’un temps arriba a considerar-lo un amic, sense deixar de considerar-lo el seu criat. Mireu: En Robinson el captura, el sotmet i l’evangelitza en la seva religió. El considera eficient i de nobles sentiments, però mai igual a ell. Per què ell és blanc, i això… això li sembla una gran diferència, oi que sí?

Vosaltres què hi dieu?

Ho veieu? Ara ja parlem de diferències.

Divendres, per la part que li toca, comprèn molt bé les seves funcions. Potser té una vaga idea de l’època en què viu, però això no ho creiem, oi que no? Divendres és un indígena i no sap res de la civilització.

Divendres decideix que el millor per a la seva vida és dir-li a tot que sí a l’home blanc civilitzat, i demostrar-li un gran afecte. No us recorda això la colonització?

Penso que el llarg de l’obra, culpa Déu o li dona les gràcies de qualsevol fet extraordinari de la seva vida. Estic segur que Crusoe és un cristià vertader com bé demostra el seu interès a mostrar a en Domingo la “vertadera” religió: “Instruir-li el coneixement del verdader Déu”

Utilitzant les caixes i els taulons recuperats del vaixell, Robinson Crusoe va construir el seu primer refugi en un turó. Aquesta cabana de caixes més tard va rebre una ampliació de tenda, que es va construir amb la lona i els pals de la vela del vaixell. El nou emplaçament, en estar en un petit turó, oferia una millor posició defensiva. El nou habitatge oferia un espai d'emmagatzematge dins de la tenda per als béns recuperats del vaixell, així com una fortificació més forta gràcies a l'ús de les caixes.

"Em vaig fer una barraca amb els cofres i les taules que havia portat a terra i vaig fer-me una mena de cabana."

"Em vaig posar a treballar per fer-me una petita tenda amb la vela i uns pals... en aquesta tenda vaig portar tot allò que sabia què es faria malbé amb la pluja o el sol."

Llàstima, companyes i companys una mica més de temps per canviar idees, perquè si us adoneu ell, en Robinson, es veu com el sobirà de tota l’illa pel mateix principi que Déu és el sobirà dels sobirans: per ser-ne el creador. Així, quan més endavant arribin altres humans a l’illa, ell, no pel fet d’haver-hi set abans, sinó pel fet d’haver-hi creat la civilització, està per sobre dels altres.

 També cal remarcar que el terme salvatge, aleshores, era un terme comú per a referir-se a la població de les Amèriques o d’Àfrica, considerada subdesenvolupada per a molts, però fins i tot els defensors més feréstecs i combatius dels drets dels indis durant el període il·lustrat feien servir aquest terme.

La seva vinculació amb els salvatges sempre és de l’altivitat. Una superioritat moral per ser cristià i europeu que el fan estar per sobre dels altres pobles del món que els descriu com a caníbals en el cas dels americans, i els retrata com a incivilitzats en el cas dels africans que es troba per la costa fugint de Salé. 

 En l’afany de Crusoe a civilitzar en Divendres li ensenya tot el que el fa civilitzat, les seves formes de produir, de pensar, de parlar i la seva religiositat.  Se li nega qualsevol aprenentatge previ per la seva incivilització i la seva actitud submisa i d’aprendre, mostra com la realitat europea l’il·lumina i com veu la civilització europea com a quelcom superior que vol exportar al seu país.

 Aquesta vegada, com les anteriors se'ns ha fet molt i molt curt. Esperem que en el pròxim llibre ho puguem fer una mica més llarg. 

Recordeu que la novel·la que heu triat és Mujercitas. Una gran obra! 

 Una abraçada ben forta de l'Elena i meva. 

 

 Donetes (títol original en anglès: Little Women) és un llibre escrit per l'estatunidenca Louisa May Alcott, tracta sobre la vida de les quatre filles d'un pastor protestant, el senyor March, i la seva esposa, Marmee. L'autora del llibre s'inspirà en les seves germanes i ella mateixa per escriure el llibre. Fou publicada per primer cop en dos volums, el 1868 i 1869. Posteriorment, se'n va fer una edició censurada. La versió íntegra de la novel·la en català ha estat recuperada el 2022 per Viena Edicions en dos volums,  Donetes i Aquelles donetes, amb una traducció de Mar Vidal.