LECTURA FÀCIL A LA BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA DE BALSARENY

Hola a tothom! Ja sé que aquesta tarda hi ha moltes novetats. Estic segur que totes són bones. Tenim la Tina una altra vegada amb nosaltres, i ara no sols a l’estiu amb el Grup de Joves, sinó també amb el grup de Lectura en veu alta. Benvinguda, Tina! L’acompanya aquest senyor que jo conec. Va venir el dia que feien “El bosc dels contes”. Si no ho recordo malament, va ser l’octubre de l’any passat. Hi ha algú que m’ho confirmi? La Carme ha vingut a dir-nos a tots nosaltres que se’n va a un altre lloc. Diu que sobretot vol dir que ha estat molt contenta de la Biblioteca, També de l’Ana, la Maria Josep i de mi. Doncs aquestes paraules emocionen molt, Carme. T’estic molt agraït per la paciència que has tingut amb mi quan et preguntava tantes coses del que anàvem llegint. He passat molt bones estones escoltant les teves coses de la vida, sobretot dels teus dibuixos i pintures. I l’última és l’Anna, la vostra monitora, que també anirà a un altre lloc després de tant de temps d’es

  Àngel Guimerà Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845? – Barcelona, 1924) constitueix, junt amb Jacint Verdaguer i Narcís Oller, la tríada sobre la qual es basa la Renaixença de les lletres catalanes. Verdaguer destacà sobretot en la poesia; Oller, en la narrativa, i Guimerà, en el camp del teatre. Entre tots, no tan sols van posar al dia la literatura catalana, sinó que la van situar en el món.  Mar i Cel ,  Maria Rosa ,  La filla del mar  i, en especial,  Terra baixa  són les obres més conegudes del Guimerà dramaturg: van ser molt populars en la seva època i, cent anys més tard, encara es continuen representant. Però Guimerà va ser també un poeta de prestigi i un home molt influent i respectat en els cercles polítics catalanistes, pel seu decidit compromís amb la pàtria i amb la llengua que ell havia escollit. Adaptació de  Mercè Ubach Mar i cel és una tragèdia romàntica, escrita el 1888. El mateix any va ser estrenada al teatre, amb gran èxit. L’acció se

Aquí us deixo el nom dels personatges. Qui són i que fan. No hem de patir ni ens hi hem d’amoïnar gens si hi ha moments a l’obra que no sabem ben bé què fan tots alhora xerrant, i resulta un embolic. Per tant, ens fixarem més en els personatges centrals i prou: la Blanca i en SaÏd. Blanca. És la protagonista de l’obra juntament amb en Saïd. És cristiana i està presonera en el vaixell. És la filla d’en Carles i la cosina d’en Ferran. Quan van ser assaltats pel vaixell musulmà, a ella la portaven cap a un convent per fer-la monja. —Això si que ho sabeu, oi que si?— Saïd És el capità del vaixell musulmà. Al principi de l’obra es presenta com un home dur i que és respectat per part dels altres corsaris però a mesura que va transcorrent l’obra es va fent més sensible per causa de l’amor que sent per la Blanca. Carles És el pare de la Blanca i el capità del vaixell cristià que va ser assaltat pels musulmans i sempre assumeix aquest paper mentre estan presoners. Sempre

E stic molt content perquè veig com us agrada aquesta cançó. Us veig tan atents escoltant-la que estic segur que desprèn alguna cosa màgica que la fa única. Escoltarem la magnífica cancó “ Per què he plorat?” . És un dels temes més coneguts del musical Mar i Cel. Explica la incomprensió per part de la protagonista pel fet d’haver plorat per algú que no pertany ni a la seva classe social ni a la seva cultura, i a qui fins ara sempre li havien ensenyat a odiar. Convertida en un clàssic, considerem que és interessant que puguem escoltar amb atenció aquesta cançó i la incorporem al nostre repertori de temes coneguts. L’Himne dels pirates! És molt emocionat, oi que sí ?  Qui era que aixecava el puny en l’aire? Aquí la podem veure sencera Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni am

Alguns de vosaltres no vau vindre l’altre dia. Si us sembla bé recordarem una mica tot plegat, des del principi. La  Universitat de Cambridge  i la  Universitat d’Oxford, a Anglaterra, són les dues universitats més antigues de parla anglesa. Són centres de prestigi on s’exigeix als alumnes un alt rendiment en totes les matèries, inclosa l’esportiva. Cada any, des del 1829, estudiants d’Oxford i de Cambridge competeixen a les aigües del  riu Tàmesi, que travessa Londres, a la regata de rem més famosa del món. Dues barques, amb 8 remers i timoner *   cada una, lluiten en un tram de gairebé 8 quilòmetres a contracorrent, per aconseguir la victòria. La rivalitat és màxima. Milions de telespectadors segueixen la competició des de casa seva i més de 250.000 persones es concentren a la riba del riu per veure la cursa en directe. *   Membre de la tripulació que dirigeix l’embarcació. Durant el curs, l’entrenament és dur i continuat. Cada temporada, des de fa

Ahir, dilluns 18 de desembre, va tenir lloc el Recital poètic “ Nadal i poesia” organitzat per la Biblioteca Pere Casaldàliga amb la col·laboració del Casal-Residència Verge de Montserrat i la Fundació AMPANS. També hem comptat amb la col·laboració de la Coral del Casal dirigida per Mossèn Joan que ens ha regalat unes boniques nadales i d’en Ramon Carreté i la poetessa cardonina Hermentera Fàbrega, i la Mercè junt amb en Josep Estruel. L’acte s’ha iniciat amb les nadales de la Coral i, a continuació, ha tingut lloc el recital de poesia on molts dels presents han participat: tots els amics d’AMPANS han recitat una o més poesies, el Ramón Carreté ho ha fet amb fragments del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, l’Hermentera ha recitat alguns dels seus poemes de temàtica nadalenca. També la Pilar de la Residència, el Josep Estruel i les Annes’s Pérez i Mossèn Antoni s’han animat a participar-hi. Us podeu imaginar que els avis i les àvies presents han gaudit d’una estona