Recital de poesia de Nadal
Ahir, dilluns 18 de desembre, va tenir lloc el Recital poètic “Nadal i poesia”organitzat per la Biblioteca Pere Casaldàliga amb la col·laboració del Casal-Residència Verge de Montserrat i la Fundació AMPANS. També hem comptat amb la col·laboració de la Coral del Casal dirigida per Mossèn Joan que ens ha regalat unes boniques nadales i d’en Ramon Carreté i la poetessa cardonina Hermentera Fàbrega, i la Mercè junt amb en Josep Estruel.
L’acte s’ha iniciat amb les nadales de la Coral i, a continuació, ha tingut lloc el recital de poesia on molts dels presents han participat: tots els amics d’AMPANS han recitat una o més poesies, el Ramón Carreté ho ha fet amb fragments del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, l’Hermentera ha recitat alguns dels seus poemes de temàtica nadalenca. També la Pilar de la Residència, el Josep Estruel i les Annes’s Pérez i Mossèn Antoni s’han animat a participar-hi.
Us podeu imaginar que els avis i les àvies presents han gaudit d’una estona molt entranyable que hem finalitzat compartint uns sucs i unes galetetes amb tots els presents.
Bons moments amb bones persones és allò que des de la Biblioteca Pere Casaldàliga us desitgem pel any vinent.
Bon Nadal
Josep Maria de Sagarra
POEMA DE NADAL (Cant final)
Va ser una nit, que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!…l
I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.
POEMA DE NADAL (Cant final)
Va ser una nit, que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!…l
I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.
La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
més no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta, la nit de Nadal!
Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para;
pell d’home arrossegada pel corrent!
que està damunt del bé i del mal,
més no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta, la nit de Nadal!
Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para;
pell d’home arrossegada pel corrent!
Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.
Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat.
amorosint el baladreig raspós,
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat.
***
Ana Pérez Hidalgo (Biblioteca Pere Casaldàliga)
Pere Casaldàliga (1928)
Ni a Betlem ni a Lampedusa
Encara «no hi ha lloc per a ells» ni a Betlem ni a Lampedusa.
Nadal és un sarcasme?
Si «el teu Regne no és d’aquest món»,
què véns a fer aquí, subversiu, esgarriacries?
Per ser el Déu-amb-nosaltres,
has de ser-ho en la impotència,
amb els pobres de la Terra,
així, petit, així,
nu de tota glòria,
sense altre poder que el fracàs,
sense altre lloc que la mort,
però sabent que el Regne
és el somni del teu Pare,
i també és el nostre somni.
Encara hi ha Nadal,
en la Pau de l’Esperança,
en la vida compartida,
en la lluita solidària,
Regne endins, Regne endins!
***
UN ESTEL DE NADAL A CADA COR
Obrim tots nostra posada
que vol néixer el Nen Jesús
i no hi ha fonda ni casa
que li ofereixi aixopluc
Les ombres ploren i ploren.
Els estels des de molt lluny
veuen que s’obre una porta,
abans que s’hi apropi el puny.
De qui serà aquesta porta?
És tot fosc i hi ha una llum,
i una foguera és a fora
que deixa un rastre de fum.
Potser és un palau de plata
guarnit amb seda i vellut
amb grans escales de marbre
i una estranya solitud.
Potser és l’estatge d’un príncep
o l’habitacle d’un duc.
Ha de ser un lloc molt insigne
puix llueix com l’or més pur.
Quan la porta ja és oberta
molt més gran es veu la llum.
És un estel! Que trapella!
S’ha escapolit del seu grup.
Sap que és la nit més bonica
que el nostre món ha viscut
i ha pensat que el cel ja brilla
tot i que ell hi faci un buit.
Ha baixat cap a la terra,
ha buscat un cor ben pur
i en la difícil recerca
ha vist un rastre de fum.
Sota el fum un foc cremava,
darrera el foc un cor un,
buit de maldat i de guerres,
d’enganys i d’esclavitud.
Tot allò que l’embrutava
ja era només cendra i fum.
L’estel va fer-ne l’estada i
l’omplí amb la seva llum.
La porta ja és ben oberta.
El Fill de Déu ja ha nascut.
A fora ha quedat la cendra
A dins tot és plenitud.
Si no tens palaus de plata
però sí un cor senzill i pur,
ja tens llesta la posada!
Ja pots rebre el Nen Jesús
Carme, Roger, Jordi, Joan Anton, Mercè, Anna, Mercè i Josep
“Poema de Nadal”
Només cal que estimeu l’esperit
de les coses humils,
i acosteu, com infants temerosos,
els llavis i el cor al Nadó del Portal
i ja per sempre restareu ancorats
a la platja de llum de la Nit de Nadal,
amb les veles a punt
per a recórrer cada any
els blaus camins de la nit més intensa
de les coses humils,
i acosteu, com infants temerosos,
els llavis i el cor al Nadó del Portal
i ja per sempre restareu ancorats
a la platja de llum de la Nit de Nadal,
amb les veles a punt
per a recórrer cada any
els blaus camins de la nit més intensa
“TORNA NADAL”
L’arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
mentre amb el gest afavorim la guerra?
“CANÇÓ DE NADAL”
Bruc i galzeran
per guarnir el pessebre
i un trosset de gebre
al raig de la font que tomba ventant,
bruc i galzeran.
“HA NEVAT AL PESSEBRE”
Perquè es distregui del fred
el dia de la nevada,
àngels, fan, al son d’hivern,
coixí amb plomes de nadala.
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada