LECTURA FÀCIL A LA BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA DE BALSARENY

Quan tothom era a dalt, a la coberta, el vaixell Winnipeg, es va començar a moure. Sonava una música que molts coneixien, i que ressonava des dels altaveus: era un himne a la llibertat.  No sé del cert quin és aquest himne que tothom coneix i que la   Núria Martí Constans  esmenta com a símbol del moment històric que viuen els protagonistes d’aquest exili català, però la música que més m’ha acostat a aquest instant del llibre és El cant dels ocells de  Pau Casals https://www.youtube.com/watch?v=COR3lMXKAfg També havíem comentat amb l’Anna que segurament es referia a la Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de  Ludwig van Beethoven , acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de  l’Ode an die Freude (Oda a l’Alegria)  de Friedrich von Schiller. És una música que s’ha convertit en un símbol de la llibertat i de la

 Platja d’Argelers. Memorial homenatge als refugiats de la guerra civil espanyola. Foto: gloriacondal El lunes pasado ya leimos la presentación de esta novela,  es para recordar que aquellos episodos que hoy vais a empezar a  leer no tenemos que olvidarlos nunca, y sin odio tratar de que nunca más se repitan .   Bien, hoy a quien le toca empezar? A ti no, Ivan, recuerda que ya lo hiciste el lunes pasado. Ah, que le cediste tu puesto a tu compañero, pues como lo hacemos? Os parece bien que hoy  empiece Rosa. Si? Empezamos? Figueres, 1939 CAMINO HACIA FRANCIA Eran los últimos días de la Guerra Civil en España. En Figueres, al norte de Cataluña,  las bombas caían una tras otra con un ruido ensordecedor. `[…] Las casas se hundían. Hombres y mujeres corrían por las calles,  llorando de miedo y de dolor.  Había llamas y humo por todas partes. Teresa y su hija Miranda se habían refugiado en la escuela porque  su casa solo era un montón de esc

Bajo el mismo cielo 27 27+00:00 ABRIL 27+00:00 2019 DEIXA UN COMENTARI Hoy empezaremos a leer una nueva novela, el título es  “Bajo el mismo cielo” (Está traducida del catalán “Les mateixes estrelles”),  Hemos elegido esta  con el fin de iniciar una conversación junto a la lectura, y el debate a partir de la lectura de una historia real. En “Bajo el mismo cielo”   encontramos una novela emocionante y tierna que nos hace  reflexionar sobre la necesidad de superar, sin olvidar, aquellos hechos que nos han hecho daño y que no nos dejan seguir adelante sin el amor. La trama se basa en un hecho histórico real que marcó la vida de muchas personas en las postrimerías de la  Guerra Civil española:  en 1939,  Pablo Neruda  llevó a Chile más de 2.000 personas que huían de la Guerra Civil española a bordo de un barco, el  Winnipeg. Teresa, la protagonista de nuestra historia, será, con su hija Miranda, una de las personas que sube al barco con la esperanza de encontrar en Chile una

L’1 d’abril de fa 80 anys 1 01+00:00 ABRIL 01+00:00 2019 DEIXA UN COMENTARI  Avui es compleixen 80 anys de la fi de la guerra civil espanyola, l’1 d’abril del 1939, quan Franco des de Burgos va proclamar la victòria del bàndol feixista i la derrota dels republicans, fet que va suposar l’exili de milers de catalans i espanyols, així com l’empresonament, tortura, esclavatge i mort de molts altres que no van poder escapar. Hem explicat aquest fet perquè tots hem de saber aquests fets, i que no hem de permetre que mai més torni a passar.  Les fotografies i part del text que ve a continuació han estat cedits per la Revista La Barraca, publicada al camp d’Argelers-sur-Mer. Més informació aquí:   http://www.memorial-argeles.eu/fr/ No hem parlat ni de la guerra ni dels vencedors. Ho hem fet de tots aquells que van haver de marxar del nostre país cap a França. Trobo que ha estat molt enriquidor. D’aquesta manera també hem pogut fer la introducció de la novel·la que llegire