Club de Lectura Fàcil adreçat als alumnes de la Fundació AMPANS què treballa per promoure l'educació, la qualitat de vida i la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, i també malaltia mental i altres col·lectius en risc d'exclusió.
Bajo el mismo cielo 1
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Platja d’Argelers. Memorial homenatge als refugiats de la guerra civil espanyola. Foto: gloriacondal
El lunes pasado ya leímos la presentación de esta novela, es para recordar que aquellos episodios que hoy vais a empezar a leer no tenemos que olvidarlos nunca, y sin odio tratar de que nunca más se repitan.
Bien, hoy a quién le toca empezar?
A ti no, Iván, recuerda que ya lo hiciste el lunes pasado.
Ah, que le cediste tu puesto a tu compañero, pues como lo hacemos? Os parece bien que hoy empiece Rosa. Si?
¿Empezamos?
Figueres, 193
CAMINO HACIA FRANCIA
Eran los últimos días de la Guerra Civil en España.
En Figueres, al norte de Cataluña,
las bombas caían una tras otra
con un ruido ensordecedor.
`[…] Las casas se hundían.
Hombres y mujeres corrían por las calles,
llorando de miedo y de dolor.
Había llamas y humo por todas partes.
Teresa y su hija Miranda
se habían refugiado en la escuela porque
su casa solo era un montón de escombros.
Ya no tenían familia.
[…] El padre de Miranda había muerto
hacía días en una cruel batalla cerca del río Ebro.
Y sus abuelos habían quedado enterrados
bajo las paredes de la casa
destruida por las bombas.
[…] En pocos segundos, las entradas
de los trenes quedaron bloqueadas
con muchos hombres, mujeres, niños,
niñas, abuelos y abuelas que querían subir.
[…] Teresa, muy angustiada, pensó que
si se acercaba a un tren, con los golpes
y los empujones, podía escapársele
la mano de la pequeña Miranda.
[…] Y se quedó de pie donde estaba,
con su hija al lado.
Además, no estaba segura de que
aquel tren fuera realmente a Francia.
[…] —Iremos a pie hasta Francia. A ti te gusta andar, ¿verdad?
—dijo Teresa a Miranda.
Y Miranda afirmó con la cabeza sin
decir nada de nada.
Muy tristes, se dieron la vuelta y
empezaron a caminar hacia la carretera.
Gracias Rosa, tienes la voz muy bonita, y lo has leido muy bien. En esta novela si que podrás entrar en el personaje.
I ara abans de continuar us deixo aquest titol per si el voleu llegir, d'acord?LA MATERNITAT D'ELNA, UN FIL D'ESPERANÇA
Bressol dels exiliats
“Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb
el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-ne fora només el caparró. La sorra li feia de manta.
Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.
Després d’unes setmanes, a la barraca d’infermeria del camp vaig trobar la senyora Elisabeth; o, més ben dit, ella em va trobar a mi.
Em va proposar de parir en una maternitat situada a Elna, allà mateix, al Rosselló.
El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrimes.
Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d’Argelers”.
JOANI —Josep, fa temps que et vull demanar que m’ensenyis a fer una cosa, tu que saps de tot. —Joani, jo quasi no sé fer res, però intentaré ajudar-te. De què es tracta? —De fer Haikús. —Mira, parlo per mi. Una vegada ho vaig intentar, però no és gens fàcil, s’ha de saber escriure en català el millor possible, i abans en sabia menys que ara. Per una altra banda, encara que se sàpiga escriure bé, s’han de seguir una sèrie de coses importants, perquè encara que semblin senzills no ho són per mi, s’han de trobar les emocions que la natura ens dóna. Però deixem aquesta setmana i el divendres que bé en tornem a parlar, d’acord? —Joani, voldria dir-te, en primer lloc, que no sóc ningú que hi entengui, només m’agraden, i que amb aquestes petites explicacions no pretenc donar-te de cap manera la forma de fer els haikús i de les tankes. Ni pretenc afirmar que qui vulgui fer haikús o tankes s’ha de limitar a seguir les meves instruccions. —Després, voldria di...
1- GUION DE LA SESIÓN – Día 20 de Septiembre , de 2024. Hora: 11:30 Lectura: “El intruso” de Vicente Blasco Ibáñez ( València , 29 de enero de 1867- Menton , ( Comuna francesa ) el 28 de enero de 1928) fue un escritor, periodista y político republicano español, propulsor del naturalismo y del realismo. 2- Presentación del libro : ¿De qué temas trata este libro? De las clases sociales. Trabajo. Familia y Amor a) Es un texto histórico primario. b) Según la forma es un fragmento de una novela. c) Según el tema, es un texto de í ndole sociocultural. 3- Comprensión del texto Quisiera aclarar antes de la lectura algunos conceptos y palabras que ayuden a una mejor comprensión del texto, aunque algunas de ellas no figuran en el libro de Lectura Fácil. Solo es con la finalidad de conocer su significado. ...
GUIÓ DE LA SESSIÓ –Any ¿?- Mes ¿? – Dia ¿?. 1- Lectura : Alícia en el país de les meravelles. Escrita per Lewis Carroll L'Adaptació és de Cristina Solà I les Il·lustracions són de Joaquim Porcar. 2- Autoria: Lewis Carroll ( Daresbury, 27 de gener de 1832 – The Chestnuts, 14 de gener de 1898) és el pseudònim amb què és conegut en la història de la literatura Charles Lutwidge Dodgson , Va ser sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor anglès, conegut sobretot per la seua obra Alicia en terra de meravelles. 3- Publicació: L’autor va començar un text manuscrit el 13 de novembre de 1862 i ho va completar el 10 de febrer de 1863. Un dia va decidir posar per escrit uns relats que havia explicat de manera improvisada a Alice Liddell una tarda d'estiu de 1862, en companyia de les seves germanes Lorina Charlotte i Edith i del reverend Robinson Duckworth, mentre, a les ombre...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada