Fins aviat!

 El divendres passat vam anar a esmorzar al bar. Ho vam passar molt bé tots junts. Molts somriures, fotos, cabells mullats per la pluja, entrepans amb força gana, i un munt de galetes sobre la taula. Al nostre costat hi havia unes senyores i senyors que cada dia ens trobem allà mateix. Prenem cafè. Ells fan el Sudoku i els mots encreuats i jo faig el possible per aprendre. Veieu, això és el que sempre us dic. Tots aprenem de tothom i així anem fent. Llàstima que no vam tindre massa temps per estar una estona amb ells, us els vaig presentar i prou.Vam tornar a la biblioteca perquè la Tina duia alguna cosa per fer, era de Txarango, que a la majoria de vosaltres us agrada, com “La lluna en el mar” que ja la vaig portar jo fa un parell de setmanes, ho recordeu? La cançó d’avui és “Agafant l’horitzó” i està Inspirada en versos d’Ovidi Montllor i en la cançó Article 1.1 de Cesk Freixas,

La vam llegir entre tots, i a continuació un per un vam explicar el que ens semblava que volia dir cada estrofa.

Qui volt ser el primer?

“Agafant l’horitzó”Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.

Tenim futur, tenim memòria,
foc a les mans per teixir la història,
portem en elles un llarg camí,
viure vol dir prendre partit.

No volem fum, no volem dreceres,
aquí no venim a fer volar banderes.
Comptem amb tu, ara no pots fallar,
un dia u per tornar a començar.

Gent de mar, de rius i de muntanyes,
ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Anem lluny, serem molts empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por,
el demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Ara i aquí és el moment del poble,
no serà nostre si no hi som totes.
És part de tu, també és part de mi,
viure vol dir prendre partit.

No tenim a les mans els problemes del món,
no hi tenim totes les solucions.
Però venim amb coratge i amb somnis gegants,
i per als problemes del món tenim les nostres mans.

Res per a nosaltres; per a totes, tot.
A la por i al racisme calar-hi foc.
Qui treballa la terra se la mereix.
El poble mana, el govern obeeix.

Nuestras manos serán nuestro capital.
Quien mueva el engranaje debe decidir.
Crear, construir consciencia popular.
Eterna divisa que nos guía: vivir libres o morir.

Gent de mar, de rius i de muntanyes,
ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Anem lluny, serem molts empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por,
el demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Serem llum, serem molts empenyent endavant.
Som futur i alegria seguint el pas dels anys.
Que no ens guanyi la por, el demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Gent de mar, de rius i de muntanyes,
ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Que bé que tinguem gent jove amb tanta empenta, ganes i il·lusió! Teniu molta raó: Viure és prendre partit, assumir compromisos i acceptar reptes. Viure no és quedar-se a casa veient passar la vida, la història i el país des de la finestra o des del sofà!. Hi ha esperança per tots ! Tots estem en camí cap al mateix lloc!

Fins aviat!