Ignasi. Pere Casaldàliga.
Com va l’estiu, Ignasi?Vaig dir-te l’altre dia que no m’havia oblidat de tu, el que passa és que costa molt d’escriure sobre un home que s’ha fet estimar pels humils i odiar pels poderosos. Ja vas dir-me que Pere Casaldàliga és el teu heroi i el teu referent. Que podies estar ben tranquil, que quan ens tornem a veure parlarem d’ell si vols. I el post del teu “heroi” també estarà llest, ben segur que no és com tu desitjaves, precisament perquè tu saps moltes més coses d’ell que jo, però un petit resum, així com enllaços, poemes que molt gentilment m’ha cedit en Ramon Carreté (en un altre blog),i gent que el coneixen o l’han conegut d’una manera o d’una altra, i m’envia alguna cosa.
Aquí t’ho deixo, i res no m’agradaria tant que fos del teu gust. Ja veus que et deixo enllaços de vídeos i una pel·lícula feta en tres parts. Són la seva gent i les seves causes : La minisèrie “Descalç sobre la terra vermella“, de dos episodis . Si tens temps, no te l’hauries de deixar perdre.Bon estiu!
Pere Casaldàliga
Pere Casaldàliga neix el febrer de 1928 a Balsareny, a la província de Barcelona. Fill d’un llaurador vaquer, estudia a la Gleva i a Vic, i ingressa a l’orde dels claretians. Ordenat sacerdot a Montjuïc, Barcelona, el 1952, exerceix diversos ministeris a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid, fins que el 1968 accepta l’encàrrec de fundar una missió claretiana al Brasil, a São Félix do Araguaia, a l’Estat de Mato Grosso.
El 1970 publica un primer document que es titula Feudalisme i esclavitud al nord de Mato Grosso i que descriu la situació de servitud feudal en la que vivien els camperols de la regió.
Consagrat bisbe el 1971, és encarregat de la Prelatura de São Félix do Araguaia, on descobreix un poble totalment oprimit pels latifundistes, amb un nivell molt elevat d’analfabetisme, un poble desproveït d’assistència sanitària, de mitjans de comunicació, etc. Comença així una intensa tasca per la defensa dels més febles en el si d’un sistema ple de desigualtats exorbitants. La seva primera carta pastoral, Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social, de 1971, reflecteix la realitat de la Prelatura i reflexiona sobre el compromís cristià en nom de l’Evangeli amb la justícia i la pau, i esdevé ràpidament programàtica.
Conegut com ‘dom Pedro’, Casaldàliga és una de les personalitats més representatives de l’Església dels Pobres al Brasil, a Amèrica Llatina i al món sencer. Considerat un dels seguidors més fidels de la teologia de l’alliberament, és un dels fundadors del Consell Indigenista Missioner (CIMI) i de la Comissió Pastoral de la Terra de l’Església brasilera (CPT).
Les seves causes
La terra, la teologia de l’alliberament, els indígines, i l’Amèrica Llatina són les causes que han marcat la vida de Pere Casaldàliga.
La terra
La terra ha estat, i continua sent avui en dia, la principal font de conflicte al Brasil i a tota l’Amèrica Llatina. L’amenaça de grans empreses agrícoles, multinacionals o nacionals, a les terres cultivades tradicionalment pels petits camperols, posseiros, i les condicions de treball miserables obligaren des de bon principi Casaldàliga a donar suport a l’ocupació i la resistència camperoles enfront dels poderosos.
La terra ha estat, i continua sent avui en dia, la principal font de conflicte al Brasil i a tota l’Amèrica Llatina. L’amenaça de grans empreses agrícoles, multinacionals o nacionals, a les terres cultivades tradicionalment pels petits camperols, posseiros, i les condicions de treball miserables obligaren des de bon principi Casaldàliga a donar suport a l’ocupació i la resistència camperoles enfront dels poderosos.
La teologia de l’alliberament
Partint de la realitat existent al Mato Grosso Casaldàliga advoca per una església present al costat dels més pobres, fora dels dogmatismes establerts i dotada de major grau de descentralització. Neix així una nova teologia, més ecumènica, inspirada en l’Evangeli i en el clam i el crit dels més desafavorits.
L’Amèrica Llatina
Des del cor del Mato Grosso, Pere Casaldàliga ha procurat estrènyer els llaços de solidaritat entre tot el continent, la Pàtria Gran, formada per una realitat històrica i social amb problemes i característiques similars.
Partint de la realitat existent al Mato Grosso Casaldàliga advoca per una església present al costat dels més pobres, fora dels dogmatismes establerts i dotada de major grau de descentralització. Neix així una nova teologia, més ecumènica, inspirada en l’Evangeli i en el clam i el crit dels més desafavorits.
L’Amèrica Llatina
Des del cor del Mato Grosso, Pere Casaldàliga ha procurat estrènyer els llaços de solidaritat entre tot el continent, la Pàtria Gran, formada per una realitat històrica i social amb problemes i característiques similars.
Els indígenes
Molts d’aquests grups indígenes, abocats a desaparèixer després de segles de contacte amb els colonitzadors, de la mà respectuosa de Casaldàliga han recuperat autoestima, tradicions i costums, dialogant amb igualtat de condicions amb l’Església dels pobres.
Molts d’aquests grups indígenes, abocats a desaparèixer després de segles de contacte amb els colonitzadors, de la mà respectuosa de Casaldàliga han recuperat autoestima, tradicions i costums, dialogant amb igualtat de condicions amb l’Església dels pobres.
Com sempre donar les gràcies a Ramon Carreté per la seva estimada aportació, amb aquest comentari i els poemes.
Crec que la de Casaldàliga és una opció de vida religiosa que pot ser discutible, com totes, però que em sembla molt sincera i amb un compromís molt ferm en favor dels pobres i dels desarrelats. Res a veure amb l’Opus i amb el model retrògrad que preconitza l’església catòlica oficial.
Em sembla oportú citar un poema d’un bisbe catòlic, Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sao Féñix do Araguaia, al Mato Grosso, al Brasil, on va ser perseguit i amenaçat de mort per defensar la causa dels pobres,i que va ser obligat al silenci per la Cúria Vaticana que presidia en aquell temps el cardenal Ratzinger. El poema diu així:
ME LLAMARÁN SUBVERSIVO
Con un callo por anillo,
monseñor cortaba arroz.
Monseñor ¿”matillo
y hoz”?
Me llamarán subversivo.
Y yo les diré: lo soy.
Por mi pueblo en lucha, vivo.
Con mi pueblo en marcha, voy.
Tengo fe de guerrillero
y amor de revolución.
Y entre Evangelio y canción
sufro y digo lo que quiero.
Si escandalizo, primero
quemé el propio corazón
al fuego de esta Pasión,
cruz de Su mismo Madero.
Incito a la subversión
contra el Poder y el Dinero.
Quiero subvertir la Ley
que pervierte al Pueblo en grey
y al Gobierno en carnicero.
(Mi pastor se hizo Cordero.
Servidor se hizo mi Rey).
Creo en la Internacional
de las frentes levantadas,
de la voz de igual a igual
y las manos enlazadas…
Y llamo al Orden de mal,
y al Progreso de mentira.
Tengo menos Paz que ira.
Tengo más amor que paz.
…¡ Creo en la hoz y el haz
de estas espigas caídas:
una Muerte y tantas vidas!
¡ Creo en esta hoz que avanza
– bajo este sol sin disfraz
y en la común Esperanza –
tan encurvada y tenaz!
POBREZA EVANGÉLICA
No tener nada.
No llevar nada.
No poder nada.
No pedir nada.
Y, de pasada,
no matar nada;
no callar nada.
No llevar nada.
No poder nada.
No pedir nada.
Y, de pasada,
no matar nada;
no callar nada.
Solamente el Evangelio, como una faca afilada.
Y el llanto y la risa en la mirada.
Y la mano extendida y apretada.
Y la vida, a caballo dada.
Y el llanto y la risa en la mirada.
Y la mano extendida y apretada.
Y la vida, a caballo dada.
Y este sol y estos ríos y esta tierra comprada,
para testigos de la Revolución ya estallada.
¡Y “mais nada”!
para testigos de la Revolución ya estallada.
¡Y “mais nada”!
Més informació:
Pàgina sobre la vida obra de Pere Casaldàliga
Alguns dels comentaris que han fet les persones que l’han conegut.
(…) Quisimos llegar desde lugares donde las distancias se miden en largas horas por carreteras sin asfaltar o en barca por el acogedor Araguaia. Tierras de dolor y compromiso. Alcaldes y gobernadores con tierras usurpadas, arrancadas a los pueblos indígenas. Mato Grosso sin “mato”, vegetación ausente, testigo histórico de la avaricia y la dictadura.
Tengo la inmensa suerte de haber podido conocer a Pedro Casaldáliga, ejemplo inmenso de compromiso con las causas necesarias, de coherencia y entrega inspirada en el mensaje cristiano. Referente imprescindible para todos;para mi lo es desde hace años.
Desde la experiencia de los años y las sabias, certeras palabras nos habla de relativizar, “lo único absoluto es Dios y el hambre”, mientras nos anima a comprometernos, habla de lo positivo de la indignación y recuerda lo estéril de la misma si no se convierte en compromiso, en militancia.(…)
Desde la experiencia de los años y las sabias, certeras palabras nos habla de relativizar, “lo único absoluto es Dios y el hambre”, mientras nos anima a comprometernos, habla de lo positivo de la indignación y recuerda lo estéril de la misma si no se convierte en compromiso, en militancia.(…)
(…) Otra persona que sabe perdonar. Que se entrega, que vive y que da sentido a su vida. Que no es egoísta y que se da cuenta de que no va a vivir mil años.
Que el tiempo escasea y que no hace el idiota pregonando tonterías…Que no es arribista y que no se esconde detrás de una bandera ni de ningún trapo…Y todos saben de donde es, y el lo lleva con orgullo.
Ante todo es un ser humano , después es un ser humano y sigue siendo un ser humano nacido en Catalunya….eso es lo que siempre pregona y a lo que deberíamos aprender.
Que Dios le guarde y conserve sus actos durante muchos años.
Salut (…)
Que el tiempo escasea y que no hace el idiota pregonando tonterías…Que no es arribista y que no se esconde detrás de una bandera ni de ningún trapo…Y todos saben de donde es, y el lo lleva con orgullo.
Ante todo es un ser humano , después es un ser humano y sigue siendo un ser humano nacido en Catalunya….eso es lo que siempre pregona y a lo que deberíamos aprender.
Que Dios le guarde y conserve sus actos durante muchos años.
Salut (…)
(…) Tuve la suerte de conocerle personalmente, pero solo para saludarnos y decirnos cuatro frases al respecto de la miseria.
Yo estuve un año en Brasil, concretamente en el Ceará, en un centro de meninos da rúa impartiendo clases de manualidades. Fui con mi hija Alba, que entonces tenía 8 años. Una experiencia inolvidable que he repetido hace dos años, pero que por motivos de salud tuve que interrumpir (…)
Yo estuve un año en Brasil, concretamente en el Ceará, en un centro de meninos da rúa impartiendo clases de manualidades. Fui con mi hija Alba, que entonces tenía 8 años. Una experiencia inolvidable que he repetido hace dos años, pero que por motivos de salud tuve que interrumpir (…)
Una abraçada.
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada