Moby Dick 5

Abans de començar us voldria donar les gràcies per tot el que he rebut de tots vosaltres aquestes setmanes que no he pogut vindre. El vídeo que em vau enviar està molt ben fet, com tot el que m’heu enviat. Us ho agraeixo molt!
Avui veig que hi sou tots. Molt millor, això vol dir que tots esteu bé. Aquesta tarda us explicaré una cosa que pot ser que no sapigueu. És complicada perquè el fet de ser una cosa que no la veiem costa molt d’entendre, i també d’explicar. No ens hi amoïnem! Només que sapiguem que és una cosa de la natura força curiosa ja en tenim prou. Ara llegim i quan arribi el moment començaré, d’acord?

Diu l’Anna que si us sembla bé podríem recordar que va passar a l’últim capítol, d’aquesta manera podem seguir millor la història del capità Ahab i la seva tripulació. Us faig una mica de memòria, d’acord?

És el capítol.14. 

El taüt de Queequeg.
En aquest capítol parla que el capità Ahab albira un altre vaixell balener, i com a salutació diu:
[— Ei, els del vaixell! Heu vist la balena blanca?]…
[— Veieu això?-va dir el capità anglès alçant el seu braç blanc fet d’os de catxalot…]
[— Ì la vostra cama també l’heu perdut, oi?]…
[…— Anava cap a l’est, em sembla…]
[— Homes al bot! Hi tornem!-va cridar Ahab]…
[— Però Déu del cel! No pretendreu pas…]

Ara farem un parell de preguntes, d’acord?:
Precisament llavors Queequueg va agafar unes febres que van estar a punt de matar-lo
— Quin costum tenen al país de Queequeg quan mor un guerrer? Què fan per a
Queequeg davant la imminència de la seva mort? Al final mor?
El posaven dins la seva canoa i el deixaven al mar surant a la deriva. Per això li fan
un taüt en el qual Queequeg  posa el seu arpó, galetes i una ampolla d’aigua
dolça. Al final es va reanimar sobtadament
— Molt bé, és així mateix. És tal com dieu.

— Un  altre: Com reaccionen els catxalots quan tenen por davant la persecució dels baleners?
S’escampen en totes direccions formant immensos cercles irregulars: primer es
queden quiets, surant, com paralitzats pel pànic i després van com embogits cap a
totes bandes
— Perfecte!!

Seguim si us plau…
[— Mireu! –va cridar Starbuck després d’un dels llamps-. El foc de Sant Elm!]
[— Que sant Elm tingui pietat de tots nosaltres!]
[Els membres de la tripulació s’havien agrupat a popa].
— Pareu un moment que us ho explico, però repeteixo que no passa res si alguna cosa o tot no ho entenem, d’acord?

— Durant les tempestes, els núvols van plens de gotes d’aigua que, a causa del frec entre elles es carreguen d’energia negativa. Aquests mateixos núvols creen en la superfície de la terra un mantell de càrregues elèctriques positives i quan entren en contacte unes amb les altres, si l’energia acumulada és suficient, es descarrega en forma de llamp.

A terra, les muntanyes, els arbres, els edificis i de vegades les persones i els animals posen en contacte les dues zones de càrrega, però al mar, els vaixells són l’única cosa que existeix, i es converteixen en un perfecte parallamps entre el núvol i les puntes dels pals,
Curiosament, el Foc de Sant Elm es produeix cap al final de les tempestes (no hi ha prou energia per a seguir amb la tamborinada de llamps i trons), de manera que els marins, quan el veien, respiraven alleujats per estar en mans del sant.

Aquest fenomen del Foc de Sant Elm, avui igual que ahir, se segueix produint en la natura. Vaixells, avions i fins i tot el bestiar, poden ser susceptibles de veure aparèixer la llum del sant en les seves estructures i cornamentes,

En definitiva, la humanitat, a mesura que ha anat evolucionant, ha estat capaç de trobar l’explicació a fenòmens naturals que fins no fa gaire eren simples focus d’ignorància i superstició. El coneixement humà va avançant molt, però no hem de ser tan arrogants de creure que ho sabem tot, ja que no coneixem ni una dècima part de tot el mecanisme físic que ens envolta. Avui són fenòmens paranormals; demà seran obvietats: obrim la nostra ment a l’increïble món que ens envolta.
… Abans que ens ho carreguem tot, és clar.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.