“Set dies al llac” de Núria Martí Constans
Benvinguts tots!
La novel·la que ara començarem a llegir la vau escollir vosaltres aquest estiu Llegirem i comentarem de tot el que vulgueu. El llibre és ‘Set dies al llac”, de Núria Martí Constans. Serà, com és habitual, amb el llibre de Lectura Fàcil.De què tracta aquesta novel·la?
El llibre explica la història d’una noia atrapada entre dues passions, entre dos homes diferents: un anglès alt, fort i una mica fatxenda, i un català petit i més aviat introvertit. Amb quin es quedarà? La història s’esdevé a l’estany de Banyoles, un mes de gener, durant els entrenaments de l’equip de rem de la Universitat de Cambridge. L’Ondina haurà de triar entre en Patrick i en Jordi.
Desitjo que us agradi!LlocsAquesta ruta recorre els escenaris de la novel·la Set dies al llac, de Núria Martí Constans.
Està pensada perquè vosaltres pugueu visitar els llocs on es passegen l’Ondina, en Patrick i en Jordi i tingueu una mica més d’informació sobre els espais.
Així, podeu llegir fragments de la novel·la a cada escenari. I veure els espais reals
en els quals es va inspirar l’autora.
Bona passejada!
La Plaça Major
En Jordi viu en una casa d’aquesta plaça, la Plaça Major. L’Ondina també.
És una plaça molt antiga, documentada des de l’any 1279.
Al segle XIV van tancar-la amb 40 grans arcades que els banyolins anomenen “les voltes”.
En aquesta plaça hi va haver les primeres fondes de la ciutat.
De molt antic, s’hi celebra el mercat setmanal els dimecres.
Les pesqueres
Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat.
Totes elles, 20 en total, reben un nom particular.
La seva construcció va iniciar-se a mitjans del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves.
De totes maneres, al llarg del temps s’han anat reformant i condicionant.
En principi, aquests petits espais tenien una funció pràctica per poder-hi pescar.
Després, però, van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca.
Finalment, amb l’arribada de la pràctica de l’esport i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.
Les pesqueres són d’ús privat i només se’n pot veure l’exterior.
L’única pesquera que es pot visitar és la que ara és el Punt d’informació.
Juntament amb els passeigs de l’Estany, les pesqueres estan declarades per la Generalitat de Catalunya, l’any 1996, Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Jardí Històric.
En Jordi viu en una casa d’aquesta plaça, la Plaça Major. L’Ondina també.
És una plaça molt antiga, documentada des de l’any 1279.
Al segle XIV van tancar-la amb 40 grans arcades que els banyolins anomenen “les voltes”.
En aquesta plaça hi va haver les primeres fondes de la ciutat.
De molt antic, s’hi celebra el mercat setmanal els dimecres.
Les pesqueres
Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat.
Totes elles, 20 en total, reben un nom particular.
La seva construcció va iniciar-se a mitjans del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves.
De totes maneres, al llarg del temps s’han anat reformant i condicionant.
En principi, aquests petits espais tenien una funció pràctica per poder-hi pescar.
Després, però, van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca.
Finalment, amb l’arribada de la pràctica de l’esport i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.
Les pesqueres són d’ús privat i només se’n pot veure l’exterior.
L’única pesquera que es pot visitar és la que ara és el Punt d’informació.
Juntament amb els passeigs de l’Estany, les pesqueres estan declarades per la Generalitat de Catalunya, l’any 1996, Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Jardí Històric.
Club Natació Banyoles.L’Ondina treballa al bar de les instal·lacions del Club Natació Banyoles, situat al costat de l’Estany.
Lloc de pas i de trobada dels esportistes que van al Club, el bar és un espai ideal per aturar-se i prendre un refrigeri.
L’emblemàtic paisatge que es pot veure a través dels seus grans finestrals fa del local un espai molt agradable.
Font: http://www.voraestany.com
L’alberg Residència on s’allotja en Patrick.
Té una capacitat per a 66 persones, que poden allotjar-se en habitacions de 2, 4 i 6 places.
Al soterrani de la residència, hi ha un gimnàs totalment equipat amb aparells i màquines.
Font: https://www.femturisme.cat/
Lloc de pas i de trobada dels esportistes que van al Club, el bar és un espai ideal per aturar-se i prendre un refrigeri.
L’emblemàtic paisatge que es pot veure a través dels seus grans finestrals fa del local un espai molt agradable.
Font: http://www.voraestany.com
L’alberg Residència on s’allotja en Patrick.
Té una capacitat per a 66 persones, que poden allotjar-se en habitacions de 2, 4 i 6 places.
Al soterrani de la residència, hi ha un gimnàs totalment equipat amb aparells i màquines.
Font: https://www.femturisme.cat/
La pesquera Marimon.
La pesquera del pare de l’Ondina La pesquera que es descriu a la novel·la es basa en la Pesquera Marimon.
La Pesquera Marimon és una pesquera molt emblemàtica de Banyoles.
Té un arc d’ingrés i una llarga passarel·la enjardinada.
El cos gran té dues entrades per barques per la part del passeig, de portes de fusta verdes i vermelles, i blanques a la part superior.
Actualment han estat tapiades per dins i s’han convertit en estada. La terrassa posterior dóna a una petita terrassa.
Des d’aquesta terrassa en surt una petita palanca de fusta per banyar-se i una escala ampla per on es pot pujar a la terrassa de dalt.
Font: http://turisme.banyoles.cat/ca-es/Sala-premsa/Eines-Professionals/Banyoles-Film-Office/Cat%C3%A0leg-de-localitzacions/item/216
Els desmais de l’Estany.
Prop de la Riera del Vilar
Els desmais constitueixen un paratge idoni per gaudir de la tranquil·litat de l’Estany.
Els seus arbres inclinats amb les branques arran d’aigua i les dues fonts, la del Ferro i la de la Filosa, molt antigues, en fan un espai molt agradable, principalment a l’estiu, per les seves ombres.
A la novel·la és un dels llocs preferits de l’Ondina. També és on conversa amb en Jordi.
Font: http://www.descobrir.cat/
Les Estunes
Si bé els personatges de la novel·la no es passegen per aquest lloc, sí que s’hi fa referència quan es parla del nom de la protagonista.
És un espai natural. El bosc de les Estunes, pertany al municipi de Porqueres
Hi trobareu esquerdes fondes a les roques que formen coves. Les goges, segons les llegendes, el tenien com a lloc de la seva preferència i hi feien festes o bé hi filaven tota la nit.
Tenien els seus palaus entre les esquerdes de les roques i ningú no les havia pogut veure mai.
Diuen que en nits serenes algú encara sent els seus cants i, de lluny, es pot veure la resplendor de les seves festes.
Les esquerdes, per on es pot passar, són produïdes per la fracturació i la dissolució del travertí, el tipus de roca que hi ha en aquest bosc.
El travertí es va formar gràcies al fet que en el passat l’aigua de l’Estany arribava fins a l’indret.
Alguns autors diuen que les roques es van partir com a conseqüència de terratrèmols.
Font: http://marenostrum.org/sortides/fades/
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada