Visita guiada al Castell de Balsareny
Bona tarda a tothom!
Heu pensat tant com jo en la tarda tan agradable que ens espera?
Oi que sí? Doncs ja podeu anar seient com us vingui de gust, que avui no ens posarem al voltant d’una taula com sempre. Ho farem igual que quan el Ramon ens parla de poesia.
Sí, tens raó, Ignasi, un dia va ser al voltant d’una taula… La de llegir. Bé, l’Anna ja us ha explicat tot el que farem el dilluns que ve, i ara la Maria Josep us explicarà tot i més del que veurem al castell. Estic segur que tots som molt afortunats pel fet que ens ho expliqui una persona que ho coneix tot d’ençà que tenia ús de raó, i d’una manera o altra ha estat sempre relacionada amb el castell, no només perquè hi va viure, sinó també perquè ha estudiat molt sobre tota la seva llarga i interessant història, ja que, a més, en va ser guia durant 6 anys. Tenim doncs tots els ingredients per aprendre i passar-ho bé, gaudint de la tarda.
La Maria Josep ens explicarà moltes coses que difícilment podríem trobar en una enciclopèdia. L’escoltem? Vols començar, sisplau?
—Veieu aquesta fotografia? Quina forma diríeu que té aquest castell?
—Rectangular! Sí, sí, rectangular!
—Doncs ho sembla, però no és així. La seva forma és pentagonal, la qual cosa en els temps en què no hi havia rellotges, segons l’entrada del sol a través de les finestres els orientava sobre l’hora que era de manera força precisa. És un dels pocs castells regulars i homogenis de la Catalunya central.
El Castell de Balsareny és ubicat dalt d’un turó a 420 metres sobre el nivell del mar, en el terme municipal de Balsareny. És una fortificació datada del 951 la part de baix i del segle XIV la part de dalt, i és un bon exemple de fortalesa d’estil gòtic civil català.
El castell és una construcció que respon al tipus de palau fortificat. El constitueix un gran edifici de planta pentagonal, coronat amb 45 merlets, amb sageteres, o espitlleres i amb un pati central. Per exemple, alguns fragments de la muralla, especialment on hi ha la porta del castell, i de la barbacana semblen d’aquesta època.
A la planta baixa hi ha un ampli tinell que conserva tot l’ambient de l’època gòtica. La cisterna, situada al centre del pati, recull l’aigua de la pluja, directament de la teulada, per mitjà de dos pilars de pedra foradats en el seu interior. Perquè no es barregi l’aigua de pluja de tempesta amb la què ja hi havia a la cisterna es posaven uns taps de suro a la base dels pilars que recollien l’aigua. Té la boca situada al centre del pati.
Al principi del s. XI, Guifre de Balsareny en tenia la possessió com a senyor de Balsareny. El 1045 passava al seu fill Guillem, bisbe de Vic. Ramon Berenguer l’infeudà l’any 1063 als germans Bernat i Miró Riculf. Posteriorment, Ramon de Peguera comprà el terme del castell. Al llarg dels segles, passà per diverses
famílies, i actualment és possessió dels barons de Balsareny, marquesos d’Alòs i de Llió, des del segle XIX. L’església, a l’origen (segle XII) era dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, i més tard es va posar sota l’advocació de la Mare de Déu del Castell. El seu estat de conservació és molt bo.
La porta de darrere del castell és la poterna, que està ubicada a la banda oest del castell.
El sostre de fusta és un enteixinat o teginat. En aquest cas veureu que tot el sostre està teixit amb uns dibuixos preciosos.
També veureu a sota de l’enteixinat de la part exterior, a l’eixida, una campana. Abans n’hi havia sis, cada una d’una mida i so diferent, i servien per cridar els fills, a l’hora de dinar, estudiar o quan fos.
L’enrajolat de la cuina és del segle XVIII. Les rajoles van ser aprofitades d’una ermita que es va vendre.
L’habitació del Baró és l’única que comptava amb llar de foc.
Vosaltres sabeu que aquest castell és l’únic que té cent habitacions?
—No, no ho sabem!
—Doncs si, així és com ho diu aquesta llegenda:
Una vegada el senyor del castell volia tenir una mansió amb més habitacions que cap altra, i va demanar que se li aparegués el diable. El diable va aparèixer, i el senyor va fer un pacte amb ell.
Volia la construcció d’un recinte de cent cambres a canvi de l’ànima d’un vassall. Quan al cap de sis dies, el Maligne ja duia realitzades noranta-nou cambres, el baró, ben penedit del tracte fet, posà al castell una imatge de la Mare de Déu i s’hi encomanà. Va resultar que mentre el diable s’afanyava a acabar l’edificació, sempre hi havia una cambra que s’esbaldregava… Mai no en podia comptar cent… Fins que es convencé que un poder superior al seu li impedia el triomf. D’aquesta feta, el castell de Balsareny fou anomenat el de les noranta-nou cambres.
—I coneixeu la llegenda dels àrabs al castell de Balsareny? Escolteu bé!
En una ocasió el castell es trobava estretament assetjat pels àrabs. El setge feia mesos que durava i els defensors estaven a punt de retre’s per manca de queviures. Passà una àliga i deixà caure al pati del castell un peix viu que duia al bec.
En comptes de menjar-se’l, el senyor del castell convidà el cap de les forces assetjadores i li oferí un plat de peix fresc: el peix que l’àliga havia portat. L’assetjador cregué que devien tenir una mina que donava al riu, per on es proveïen. Pensà que el setge per fam era impossible i decidí abandonar la presa del castell.
CEIP GUILLEM DE BALSARENY (Balsareny). Tutores:Josefina Marcet i Dèlia Ortega. Alumnes: Mireia Àvalos, Gemma Burgos, Jordi Bustos, Ivan Cano, Anna Catllà, Ruben Flores, Yolanda Galera, Àlex Galera, Jorge Guirado, Guillem Hernández,
Kenneth Molina, Aleida Morros, Iñaki Peñarrubia, Sara Poyato, Angels Pujols, Lorena Sánchez, Jordi Soler, Nuri Torrentó, Cristina Uroz, Ferran Peix, Clara Aguilera, Gaspar Bonillo, Christian Carbonell, Conxita Díaz, Diana Fernández, Anna Belén Galán, Javier Galera, Jordi Galiano, M.Jesús García, Patrícia García, Àfrica González, Montse Martín, Roberto Martin, Xavier Medina, Susanna Mudarra, Sergio Rabaneda, Ariadna Rubí i Roger Selgas. Font Oral: Ramón Carreté. Angle Editorial,1996
Al peu del castell, al riu Llobregat, hi ha la resclosa on neix la séquia que proveeix d’aigua la ciutat de Manresa.
La Séquia és una obra cabdal de l’enginyeria medieval, construïda pel mestre d’obres Guillem Catà, amb un desnivell de només 10 metres al llarg dels seus 26 quilòmetres.
El punt d’inici de la Séquia és on capta les aigües del riu Llobregat. Es conserva la resclosa originària de forma semielíptica i feta amb troncs de fusta, però modernament coberta amb formigó. És la Resclosa dels Manresans. En una caseta adjacent es regula l’entrada d’aigua al canal, que en aquest primer tram és subterrani.
La construcció de la Séquia és envoltada per la llegenda sobre la Misteriosa Llum, que va permetre la finalització d’unes obres paralitzades per la disputa amb el bisbe de Vic, que no volia que aquelles aigües passessin per les seves terres.
A mitjans del segle XIV, el pla de Bages va canviar per sempre. El pas de la Séquia en va transformar els conreus, el paisatge, la vida de les persones, alhora que va permetre un creixement que Manresa no hauria pogut asumir sense aquesta aigua. Al llarg del seu trajecte, la Séquia travessa per boscos, camps de regadiu, aiguamolls, boscos de ribera, alzinars i rouredes d’alt interés paisatgístic.
La història del Cens dels capons es remunta a finals de l’any 1583, quan una riuada es va emportar la resclosa on s’inicia la Séquia, just a sota del castell de Balsareny. Per reconstruir ràpidament la resclosa, els operaris manresans van tallar sense permís tot d’arbres, propietat del baró del castell. Aquest va posar un plet a la ciutat de Manresa, i el va guanyar. Per això, el 1584 es va signar un pacte en virtut del qual els manresans podien tallar arbres si a canvi pagaven al baró un cens anual de 12 capons.
El cens es va pagar fins que, amb la desamortització del segle XIX, s’aboliren els títols i drets senyorials. Tot i així, al principi dels ajuntaments democràtics (1979), es va restablir l’acte de lliurament dels capons, com una mostra d’agermanament entre Balsareny i Manresa.
—Bé, que us ha semblat? Molt bé, oi? Doncs fins dilluns que ve. Que passeu una bona setmana.
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada