“L’edat de la innocència”

 

Benvolgudes amigues i amics.

Penso que la trobada que vam fer l’altre dia va ser més per veure’ns i poder saludar-nos després de molt temps de no fer-ho que no pas comentar la novel·la que vam llegir.
Saludar-vos, saber coses del que feu, preguntar per a tots els bons amics que avui no heu pogut vindre i donar-vos les gràcies per tot, sempre és un plaer.

Com molt bé va explicar l’Ana, “L’edat de la innocència” és una novel·la d’Edith Wharton editada el 1920 i premiada el 1921. amb el Premi Pulitzer de Novel·la.

Ambientada principalment a la Nova York de 1870. La trama involucra a les famílies de l’elit novaiorquesa, els qui vivien sota alts estàndards de  riquesa, assistint a l’òpera i reunint-se en festes, sopars i balls, i poca cosa més.
L’escriptora basa el relat en part de les seves vivències personals.
Jo us deia que el més evident són les referències als comportaments dels adinerats de la seva ciutat d’origen, els que jutjaven pel més mínim i es creien perfectes. Així mateix, reflecteix la realitat europea d’aquells anys -a manera d’antagonisme-, amb menys classisme i més avançada culturalment que Nova York.
L’Ana i jo vam entendre que dèieu que aquesta Obra no la vau entendre massa, encara que nosaltres pensem que  si, que la vau entendre perfectament, més aviat és el llibre que per ser tan resumit no dona marge per gaire més. Ja podeu imaginar que això que dic és més per pura ignorància que per ser un crític literari, però és el que penso.

La història comença amb l’anunci del compromís entre els joves Newland Archer i May Welland; tots dos provinents de famílies d’alt estatus social. Ell és un advocat; bastant disciplinat, arrelat als costums de l’època.
Ella una senyoreta tranquil·la, educada amb els millors principis i decidida a ser l’esposa perfecta; sempre feliç, però sense cap classe d’aspiració o opinió pròpia.

Per a aquests dies havia arribat a Nova York la comtessa Ellen Olenska, qui és cosina de May. Es tracta d’una dona molt guapa, que fa les coses que vol ella i és poc convencional. Aquesta excèntrica dama ha tornat d’Europa després de separar-se del seu marit,

Això resulta inadmissible per a l’alta societat americana. Els escandalosos rumors no es fan esperar i comencen a afectar també als seus familiars.

A causa d’aquesta penosa situació, la família d’Archer i de la May demanen parlar amb Ellen en privat i convèncer-la per cancel·lar el procés de divorci. Amb aquesta conversa, ell s’adona de com d’infeliç ha estat Ellen a estar casada amb algú a qui no estima.

 D’altra banda, ella diu com n’és asfixiant la societat on ella  sempre ha viscut de jove. A Nova York.
Finalment, Ellen cedeix davant la petició d’Archer i fa marxa enrere el divorci, encara que ell no queda del tot satisfet.
El fet d’haver conegut part de la cultura europea el fa despertar de la letargia en què es trobava. La manera de pensar de l’advocat ha canviat i ara comença a qüestionar-se la  relació  que hauria de ser un bon matrimoni.
Després d’aquella conversa, Archer i la comtessa es converteixen en bons amics. Estant a la casa de vacances d’uns amics de la família, Archer s’adona del que veritablement sent per Ellen; el seu interès va més enllà de ser amics i futurs cosins.

—Tot i ser un home tranquil i correcte- sempre ha tingut pensaments progressistes, i critica els estàndards en què viuen l’elit a la qual pertany. És per això que es veu temptat a deixar tot per Ellen -qui també li correspon-, però la seva responsabilitat li pesa més i acaba casant-se amb May; encara que els seus sentiments per Ellen encara estan latents.
Moltes seran les situacions que es presentaran per aquest triangle amorós, entre la lluita del que és “correcte” i el no convencional.

Quan l’entorn familiar s’adona del que està passant, es posa en moviment i amb una gran subtilesa, sense donar peu a l’escàndol, que és el que més temen, aconsegueixen separar-los. Ellen torna a París i Newland, incapaç de reaccionar, la deixa marxar.
Aquest és el fil argumental de la novel·la, però el valor de l’obra de Wharton va molt més enllà de la trama i això no es pot copsar en el llibre que vosaltres heu llegit.

Tal com us dèiem, l’autora dibuixa amb mirada crítica i intel·ligent a una societat tancada, moralista i hipòcrita, que pot arribar fins al cinisme per tal de preservar els seus valors caducs. Atrapats en aquest context, els protagonistes reflexionen i es qüestionen els costums, examinen les seves pròpies posicions i se senten víctimes tant de l’entorn com d’ells mateixos, dèbils i incapaços d’abandonar aquell món que els fa ser qui són. Estem segurs que a la pròxima videoconferència podrem parlar molt més de la novel·la que heu escollit: “L’illa del tresor”. Gaudirem molt, estic segur!

Una abraçada gran

Molts records a tothom