La llegenda del rei Artús.

Hola, amics i amigues! 

Aquesta vegada hem tingut la sort de comptar amb dues companyes noves, una és la Belén i ens ha dit que la lectura li agrada força, i l'altra és la Montse N de les Bases de Manresa, i també ens diu que llegeix tot el que el seu temps li permet. Benvingudes! També ha vingut l'Eva, i ens diu que li agrada estar amb tots nosaltres, però que aquests tipus de lectura no li agraden massa, de totes maneres vindrà més dies. És molt bona!!. Pel que fa a la resta ho hem passat força bé parlant dels personatges, i dient-nos quins han estat els seus personatges preferits.

Que consti que érem més! 

Entre tots han anat llegit el guió que entre l'Ana i jo vam preparar, i que tan bé el va conduir la vostra Educadora, l'Anna Pérez.   

Després cada un de nosaltres ha anat explicant la història del Rei Artús, i que tots heu demostrat que coneixeu molt bé el llibre, i també heu explicat que heu   vist alguna pel·lícula.

                      Estàtua del Rei Artús a Innsbruck, dissenyada per Albrecht Dürer i esculpida per Peter Vischer (c. 1520)

Després de tot això vam començar la lectura de "La llegenda del rei Artús". L'Adaptació de l’obra   està escrita per l'escriptora  Raquel Pineda Sotés  

Fa molts anys, quan Anglaterra no era més que un grapat de regnes que batallaven entre ells, va néixer Artur, fill del rei Uther.

La mare del noiet va morir poc després del seu naixement, i el pare va entregar el nen al mag Merlí per tal que l'eduqués. El mag Merlí va decidir portar-lo al castell d'un noble que tenia un fill petit anomenat Kay. Per a garantir la seguretat del príncep Artur, Merlí no va dir a ningú quins eren els orígens del nen.

Cada dia Merlí explicava al jove Artur totes les ciències conegudes i, com que era un mag, fins i tot li ensenyava algunes coses de les ciències del futur i algunes fórmules màgiques.

Els anys van anar passant i el rei Uther va morir sense que ningú li conegués cap descendència. Els nobles van acudir a Merlí per a trobar el monarca successor.

Merlí va fer aparèixer sobre una roca una espasa fermament ancorada en una enclusa de ferro, amb una llegenda que deia:

«Aquesta és l'espasa Excalibur. Qui aconsegueixi treure-la d'aquesta enclusa, serà rei d'Anglaterra»

Els nobles van provar fortuna, però malgrat tots els seus esforços, no va

aconseguir moure l'espasa ni un mil·límetre.

Artur i Kay, que ja eren dos xicots ben plantats, havien anat a la ciutat per a assistir a un torneig en què Kay pensava participar.

Quan ja s'acostava l'hora, Artur es va adonar que havia oblidat l'espasa de Kay a la posada. Va sortir corrents a tota velocitat, però quan va arribar-hi, va trobar que la porta estava tancada.

Artur no sabia què fer. Sense espasa, Kay no podria participar en el torneig. Desesperat, va mirar al voltant i va descobrir una espasa clavada en una roca, era l'espasa Excalibur. Acostant-se a la roca, va agafar l'arma. En aquell moment un raig de llum blanca va descendir sobre ell i Artur va poder treure l'espasa sense cap esforç. Va anar corrent fins allà on era Kay i li va donar l'espasa. Kay es va estranyar en veure que no era la seva espasa.

Artur li va explicar el que havia succeït. Kay va veure la inscripció d'«Excalibur» en l'espasa i ho va fer saber al seu pare. Aquest va ordenar a Artur que la tornés al seu lloc.

Altra vegada tots els nobles van intentar treure-la de la roca, però ningú ho va aconseguir. Llavors Artur va agafar l'empunyadura entre les seves mans. Damunt el seu cap va tornar a descendir un raig de llum blanca i va extreure l'espasa sense cap problema. 

Tots els presents van admetre llavors que aquell noiet sense cap títol conegut havia de portar la corona d'Anglaterra, i van desfilar davant del seu tron, jurant-li fidelitat.

Merlí, pensant que Artur ja no el necessitava, va tornar a casa seva, la tasca d'educar i cuidar el príncep que havia rebut del difunt rei ja s'havia acabat.

 El Mag Merlí

Però no havia passat massa temps quan alguns nobles es van alçar en armes contra el rei Artur.

Merlí va proclamar que Artur era fill del rei Uther, per la qual cosa era rei legítim. Però els nobles van seguir en guerra fins que, a la fi, van ser derrotats gràcies al valor del Rei Artur, també ajudat per la màgia de Merlí.

Per a evitar que allò que havia succeït tornés a repetir-se, Artur va crear la Taula Rodona, en la que hi tenien lloc tots els nobles lleials al regne.

Després es va casar amb la princesa Ginebra, i van venir molts anys de prosperitat i felicitat tant per a Anglaterra com per a Artur.

«Ja pots continuar regnant sense necessitat dels meus consells —li va dir Merlí a Artur—. Continua sent un rei just i el futur parlarà de tu»

Personatges

Artús: rei just i poderós que vivia a Camelot.

Merlí: mag que educà el rei Artús.

Ginebra: esposa d’Artús, enamorada de Lancelot.

Lancelot: cavaller de la Taula Rodona, predilecte d’Artús fins que Ginebra se’n va enamorar.

Mordred: nebot o fill (segons de quina història i de quin escriptor) d’Artús, al qual va intentar destronar.

El Sant Grial a Montserrat https://www.youtube.com/watch?v=M0xoHpm5tsc&t=4s

https://www.youtube.com/watch?v=2seDFdfBRew

 El temible Heinrich Himmler va dirigir les SS i va ser l'ideòleg de l'anomenada "solució final", que pretenia exterminar tots els jueus d'Europa. Va participar en l'intent de cop d'estat del 1923, capitanejat per Hitler, que va acabar en fracàs. I va viatjar a Espanya i també a Catalunya perseguint el Sant Greal. En Jordi Creus fa un relat detallat del pas d'un dels caps nazis més poderosos i monstruosos per les muntanyes de Montserrat.

 

                                                    La Verge  del Sant Grial Dante Gabriel Rossetti  

                                                                

https://es.wikipedia.org/wiki/Grial

                   Himmler, en companyia del seu sequi i alguns monges de l'Abadia de Montserrat.

Fins i tot el Graal, un objecte màgic que acabarà essent una espècie de calze que es converteix en la màxima aspiració d’un cavaller cristià. Alhora també va crear una institució utòpica, una de les poques de l’Occident Medieval cristià, la Taula Rodona, en la que els cavallers eren herois exemplars. El Sant Graal (Grial) encara per la Segona Guerra Mundial en Hitler va ordenar anar a buscar-lo a Catalunya, perquè creia que es trobava al Monestir de Montserrat.

Per acabar vam comentar entre tots cinc preguntes que van sortir durant la tertúlia:

• a) Creieu que és correcte demanar algú que et lliuri la seva parella?

     Tots heu contestat que no, que de cap manera!

• b) Si existís la màgia t’agradaria aprendre a fer-la servir o li tindries por?

     Crec que quasi ningú vol ser un mag, o maga.  Això sí, quan veieu com ho fan  dieu: “Com ho ha fet?” i a continuació «Jo vull fer això, què he de fer?». 

• c) Creus que un jove de 15 o 16 anys està preparat per a governar?

    No, encara han d'aprendre una mica més!

•  d)  Una de les aficions de Morgana és llegir, sobretot textos d'herbes medicinals. Quines són les teves aficions?

   Molt bones respostes! Pintar, llegir, passejar, fer activitats en grup …

• e) Alguna vegada és intentat  fer alguna cosa amb bona intenció, però no ha sortit com esperaves?

   A totes i tots ens ha passat en més d'una ocasió que volent fer el bé, no ens ha sortit del tot tal com esperàvem. 

A l'Ana i a mi ens agradaria poder estar molt més temps amb vosaltres, però per desgràcia el temps s'acaba. És el moment de fer-vos una abraçada i desitjar-vos que sigueu feliços.   

A reveure, amigues i amics!