EL Vampir
John William Polidori va ser el creador del gènere del vampir romàntic. Escrigué aquest llibre a Ginebra en les famoses i tempestuoses nits del 16 al 19 de juny de 1816. a Villa Diodati, una mansió vora el llac Leman (Suïssa).
Entre festes i balls de la noblesa de Londres, un jove ric, Aubrey, coneix un home misteriós: Lord Ruthven, per qui se sent fascinat. Amb el temps, el jove descobreix que el Lord és perillós... Quan Aubrey va a Grècia, coneix Ianthe, una jove que li explica històries sobrenaturals, i li parla sobre els vampirs. Aubrey no pot deixar de pensar-hi... El vampir és un llibre de misteri i aventures que et convida a reflexionar sobre la por, les supersticions i la fragilitat de la ment humana.
Edició alemanya de 1819
Lord Byron, Polidori, Percy Shelley i la seva flamant esposa Mary, van passar la nit llegint històries de fantasmes i l’avorriment dugué a Lord Byron a proposar escriure les seves pròpies històries. Mary Shelley i Polidori van dur a terme el desafiament. Ella va escriure Frankenstein, i ell va escriure un conte de vint pàgines amb el títol concís d’El Vampir
Lord Byron
Es va inspirar en un aristòcrata pàl·lid, alt i prim i misteriós, un terrible seductor de mirada indiferent i freda. En realitat, Ruthven és un despietat retrat de Lord Byron. La mania i la poca simpatia que sentia Polidori cap al Lord pren en aquest relat l'aire d'una venjança eterna, deixant la malvada naturalesa de l'aristòcrata bevedor de sang per a la llum de la posteritat.
És sabut que Byron ridiculitzava els escrits de Polidori i que, fart dels seus
aires literaris, el va acomiadar. No obstant això, Polidori té un mèrit com a
escriptor: tot i la senzillesa del relat i tot i mantenir una trama lineal, el
text conserva un deliciós encant, i ja heu vist que es llegeix molt de
pressa, tal com us deia.
En definitiva, doncs, hem tingut una oportunitat d’or per descobrir una petita joia deñ «terror vampíric», i que el mite vampíric, molt abans d’estar en les pàgines dels llibres, es va trobar en els temors ancestrals del folklore popular, especialment centreeuropeu. Als Balcans, a Bulgària, a Romania, a Grècia, a Polònia o a Rússia la figura del mort vivent xuclador de sang que s’aixeca del seu taüt reapareix esporàdicament al llarg dels segles. Però això ja pertany a una de les preguntes que us hauria volgut fer. Deixem-ho doncs!
Fins a una altra estona, amigues i amics. i moltes gràcies per ser-hi! Una abraçada ben forta!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada