Alicia al pais de les meravelles

  

Alícia al país de les meravelles

Lewis Carroll

Charles Lutwidge Dodgson

(Daresbury, Cheshire, 27 de gener de 1832 — Guildford, Surrey, 14 de gener de 1898)

Pseudònim del matemàtic i escriptor anglès Charles Lutwidge Dodgson.

La seva obra més coneguda és Alícia al país de les meravelles (1865). 

El dia 16 d’abril vam fer una altra trobada del Club de Lectura en Veu Alta amb el format de videoconferència entre les companyes i companys d’Ampans i per primera vegada la va conduir l'Elena, la nostra bibliotecària.

Tot sigui dit que jo aquest dia només vaig intervenir per presentar-vos-la i prou, perquè no em vaig trobar massa bé per fer gairebé res. Però això tant si val, estic convençut que per a tots vosaltres va ser un l'èxit tant el llibre com les explicacions i preguntes d'ella.

Com us deia l'Elena una de les moralines que podem treure de la lectura d'aquest llibre és que amb imaginació ho podem aconseguir tot.

I ja veieu quanta raó té perquè això ho deia precisament a unes persones com vosaltres que entre altres coses que feu és pintar, llegir i fer un munt d'activitats creatives. Per tant, és una reflexió sobre la naturalesa de la ment humana i la importància de la imaginació i la creativitat en la recerca del coneixement i el significat.

 L'Elena també us va parlar de les lliçons que ens dona el llibre. Penso que tots hi vam estar d'acord, oi que sí?

Són tots aquests:

☑️   La curiositat i l'aventura: Ens hem de fitxar  que la curiositat insaciable d'Alícia la porta a un viatge d'autodescobriment i creixement, i d'explorar noves idees.

La curiositat ens pot ajudar a alliberar-nos de la monotonia de les nostres rutines diàries. Provant coses noves, podem ampliar els nostres horitzons i descobrir nous aspectes de nosaltres mateixos.

☑️   La seva capacitat d'adaptar-se: Al llarg de la història, la capacitat per a captar el món que l'envolta canvia i canvia constantment, la naturalesa imprevisible i sense sentit del País de les Meravelles. La seva capacitat d'adaptar-se a aquests canvis l'ajuda a afrontar els reptes als quals s'enfronta.

☑️  Aprendre dels errors: L'Alícia s'equivoca i s'enfronta a les conseqüències de les seves accions. D'aquesta manera aprèn d'aquestes experiències i les utilitza per créixer i desenvolupar-se com a persona. A tots ens passa el mateix en un moment o altre de la vida, que cometrem errors i també tenim algun fracàs. Crec que cal aprofitar aquestes experiències com a oportunitats de creixement i aprenentatge i cal evitar desanimar-nos per continuar perseguint les coses que ens agradin més.

☑️  El valor de l'amistat: L'Alícia crea connexions   amb els personatges excèntrics i de molts colors que coneix, com ara el Gat de Cheshire, el Barret boig i el Conill Blanc. Aquestes amistats li proporcionen suport, orientació i companyia durant tot el seu viatge.  Les amistats poden ser una font d'alegria, consol i suport. I és molt  important invertir temps i energia en construir i mantenir aquestes relacions  que ens pot ajudar a afrontar els reptes de la vida i nosaltres el mateix en les seves.   

☑️  Afrontar les teves pors: L'Alícia s'enfronta a una varietat de situacions aterridores i desafiants, des de la ira de la Reina de Cors fins al comportament imprevisible del  Barreter Boig.  És important entendre que la por és una emoció humana natural i normal. Però la por pot ser un obstacle poderós que ens impedeix assolir els nostres objectius i realitzar el nostre potencial.   Si reconeixem les nostres pors i busquem suport i orientació dels altres, podem superar-les i assolir els nostres objectius amb més facilitat i confiança.

De les preguntes i qüestions que fem habitualment en vaig triar una en concret i us la vaig preguntar. Era aquesta:

☑️Creus que un governant hauria de ser temut pels seus súbdits?

A mi personalment alguns governats d'aquest món que creen situacions extravagants, absurdes i caòtiques, em produeixen terror amb aquest poder absolut que tenen, exercit des de la por, com la Reina Vermella.

Bé, hem arribat a la fi, i ara a qui li hagi agradat que agafi una tassa de te, i tots junts seguirem el conill blanc per endinsar-nos en el món màgic d’Alícia al país de les meravelles.

Que tingueu una bona lectura, companyes i companys!