El temps de les cireres. 1

Biblioteca de Balsareny i Fundació AMPANS Gener 2017

L’últim llibre que hem llegit ha sigut Romeo i Julieta, de l’autor anglès William Shakespeare.

L’obra que començarem avui penso que és un tema totalment diferent dels que hem fet fins ara. Es tracta, com veieu, d’una de les obres de Montserrat Roig (Barcelona, 1946 – 1991)

Versió de Núria Martí Constans.

Com sempre, estem agraïts a la Núria Martí Constans i a l’Editorial “Lectura fàcil”, perquè llegir un dels seus llibres és veritat que és un plaer, i ens permet compartir idees, pensaments i experiències.

L’obra que començarem avui penso que és un tema totalment diferent dels que hem fet fins ara. Es tracta, com veieu, d’una de les obres més populars de l’autora

El temps de les cireres (I)

 Natàlia

Quan la Natàlia Miralpeix va tornar a Barcelona, va preferir anar al pis de la seva tia, la Patrícia Miralpeix, a la Gran Via, al barri de l’Eixample. El seu germà Lluís vivia a la part alta i rica de la ciutat, però la Natàlia no volia estar-se a casa d’ell. Perquè tot i que havien passat 12 anys, recordava molt bé el dia que en Lluís l’havia dut a la clínica perquè tenia tants dolors al baix ventre.

Ell se n’havia burlat i li havia dit: —Si vols cardar 1 , fes-ho, però pensa les coses abans.

Ara la Natàlia era a l’aeroport de Barcelona. Va agafar la maleta de la cinta transportadora i va sortir cap a fora.

—«Ja sóc a casa»—, va pensar. Encara tenia alguns diners i va demanar un taxi. El cel era gris. Feia venir mal de cap i son.

Era el 4 de març de 1974. Feia 2 dies que havien matat en Puig Antich per raons polítiques. Era líder de la lluita obrera contra la dictadura espanyola de Franco.

Al taxi, la Natàlia pensava en el seu amant anglès, que tenia 25 anys.

[…] —Cal que te’n vagis? — li havia preguntat ell. —Si no ho faig ara, no ho faré mai. Són 12 anys fora de casa.

—Per què tornes a Barcelona, Natàlia? —No ho sé — va dir ella.

[…] La Natàlia no s’ho podia treure del cap. Mentre anava en taxi cap a casa de la tia Patrícia. Mirava per la finestra i arribaven ja a la plaça d’Espanya, que li va

semblar bruta i lletja.

[…] En aquests 12 anys de ser fora, la Natàlia només havia vist dues vegades el seu germà Lluís i la seva dona, la Sílvia Claret. I només sabia coses de la família pel que ells dos li havien explicat.

1 Manera vulgar de dir fer l’amor.

Personatges (penso què són així de caràcter, ja ho anirem veient).

Natàlia Miralpeix: Protagonista i fil conductor del relat, que retorna a Barcelona i intenta reconstruir el passat i el present de la seva família. És poruga i inestable sentimentalment.

Joan Miralpeix : El pare de la Natàlia, bojament enamorat de la seva dona, i que ha renunciat als seus ideals per adaptar-se al nou règim.

Judit Fléicher: Esposa de Joan Miralpeix. És tendra i delicada i està obsessivament trasbalsada per la mort d’una amiga.

Tia Patrícia: Tia i padrina de la Natàlia. Casada amb el poeta Esteve Miràngels i enamorada platònicament de Gonçal Rodés.

Lluís : Fill d’en Joan, egoista i triomfador.

Sílvia : Esposa d’en Lluís. Una dona sense cultura que viu lligada al marit i només es preocupa del seu físic.

Màrius : Fill d’en Lluís. És un adolescent idealista i sensible, molt diferent del seu pare.

Moltes gràcies.

Desitjo que ens agradi, i aprenguem amb ell.

Comencem?