El temps de les cireres. 3

—L’Anna, la nostra bibliotecària, ens explica que Antoni Gaudi  i Cornet(Reus, 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926), va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Imagineu-vos que esteu caminant per la Gran Via de Barcelona, al mateix lloc on viu la tia de la Natàlia, la Patrícia.

Fixeu-vos. Aneu caminant tranquil·lament i pensant en les vostres coses. El dia és primaveral i aneu repassant mentalment les coses que heu de fer.

En Gaudí caminava cap a l’església de Sant Felip Neri.

—Avui camines una mica despistat, oi? O és que ja ho ets, de despistat? Acabes de deixar enrere el passeig de Sant Joan i ara estàs arribant a la cruïlla amb el carrer Bailén. De sobte veus com un tramvia ve cap a tu i fas un pas enrere per evitar-lo però amb tan mala sort que no t’adones del tramvia que ve en sentit contrari. O això és el que explica el conductor del segon tramvia quan és interrogat.

Un tranvía de la línea 30 en el punto exacto donde fue atropellado Antoni Gaudí (Cedida por A. M. Ferrin)

És 7 de juny de 1926 i el que recordes després és el teu cos semi mort a terra.

—L’Anna diu que és molt trist que un home tan important com ell mori sol i pobre.

Algú ha parat un taxi per dur-te a l’hospital! De sobte, el taxi es para i esteu a l’Hospital de la Santa Creu. És un centre mèdic de beneficència; és clar, no saben qui ets. De nou, tot es torna negre. L’endemà veus una cara coneguda: el capellà de la Sagrada Família!  Mossèn Gil Parés també et reconeix. Ell és qui dóna la veu d’alarma: “Aquest home és l’excels arquitecte Antoni Gaudí i Cornet!”. L’hospital sencer es commociona. Es commociona també la societat barcelonina, la catalana. Gaudí està ferit de mort! Però ja és massa tard. Ets a punt de complir 74 anys i sembla que aquest és el pla que Déu té per a tu. A la tarda del 10 de juny de 1926, entre les 17 i les 18 hores i tres dies després del fatídic accident, s’anuncia la defunció del més il·lustre arquitecte del Modernisme i potser de la història.

L’Anna, la bibliotecària, repeteix:

—Però és així com mor un mite? D’una forma tan absurda? No pot ser. No pot ser; tret que… la seva mort no fos realment un accident. Per començar, el tramvia que va atropellar en Gaudí anava només a 10 km per hora: per què no va frenar, el conductor? Per què ningú no va avisar-lo?

A la seva làpida es llegeix el següent: “Antonius Gaudí Cornet. Reusensis. Annos natus LXXIV, vitae exemplaris vir, eximiusque artifex, mirabilis operis hujus,templi auctor, pie obiit Barcinone die X Junii MCMXXVI, hinc cineres tanti hominis, resurrectionem mortuorum expectant. RIP”. O el que és el mateix: “Antoni Gaudí Cornet. Fill de Reus. Nascut fa 74 anys, home de vida exemplar, eximi artífex, autor de l’admirable obra d’aquest temple, va morir piament a Barcelona el 10 de juny de 1926. Aquí les cendres d’aquest tan gran home esperen la resurrecció dels morts.

Descansi en pau.