El temps de les cireres. 8

Molt bé! I ara que ja hem acabat la novel·la, us pregunto què us ha semblat.

Recordem que es tracta, entre altres coses, de l’alliberament de la dona. Hi esteu d’acord, oi?

La Natàlia és una dona alliberada, una dona que es va escapar de casa seva per buscar la seva pròpia vida, el seu propi destí (el mateix que la porta a Barcelona).

Vam parlar bastant sobre el tema de l’avortament quan estava completament prohibit, i tots vàrem donar la nostra opinió. Totes les opinions molt respectables. Com sempre.

—Qui va avortar? Molt bé, la Natàlia.

—Qui va participar en la manifestació d’estudiants en contra del règim franquista? Sí, la Natàlia i l’Emilio.

És una dona que no accepta la dictadura, ni l’entén. En canvi, hem vist que la seva visió de les coses no és crítica, sinó que es limita a explicar el que veu, i no opina. Sí o No.

—Pel que fa als personatges, la diferència més gran quina diríeu que és? Doncs la Natàlia i la Sílvia, és clar que sí!

La Natàlia representa la dona moderna, intel·ligent i alliberada I la Sílvia, antiquada, resignada i oprimida.

—La Natàlia és més observadora (a la novel·la) que un personatge real. I la Sílvia, com la veieu?

La Sílvia és una dona típica d’aquells anys de dictadura. Podríem dir que és una més, i es resigna a ser-ho.

—Recordeu això? Les dues dones estan prenent un refresc en un bar, i una d’elles diu: “Però jo em faig vella d’una manera diferent de tu. Jo em faig vella sense haver viscut”. Qui ho diu això? La Sílvia, molt bé!

I és que la Sílvia (ja hem parlat molt d’ella) és una dona que accepta que el seu marit l’engany a canvi que el matrimoni continuï en pau.

En realitat, la Sílvia representa (ja ho hem dit: no pas a tothom!, però en general) les dones espanyoles. I la Natàlia una dona nova.

—”El temps de les cireres” es desplaça entre dues èpoques. Sabeu quines? Sí, senyor! Des que es va acabar la guerra fins a l’any 1974.

commons.wikimedia.org/wiki/File:Spain_final-guerra-civil2.jpg     BOCACCIO (1967-1985)

I això és precisament el que la Natàlia vol dir quan diu que les coses no han canviat gaire. Encara hi ha sentències de mort, com la de Puig Antich. I per tant, pot ser que encara no sigui el temps de les cireres, però creu que tampoc pot faltar gaire. De tota manera, encara que la Natàlia sigui més moderna, vulgui o no vulgui és filla del franquisme.

Aquesta cançó, estimada pel poble francès, diu que l’època de les cireres dura molt poc, però que sempre hi haurà un temps de cireres, aquest temps fugaç que tots enyorem viure algun dia.

Les revolucions poden ser traïdes, aixafades, però sempre hi haurà qui lluiti per la llibertat, pel benestar dels altres, per l’alegria de tots.

Al món, perquè canti Le Temps des Cerises, per reivindicar l’alegria quan hagin dominat la tristesa o la mort.

http://www.musimem.com/temps_des_cerises.htm

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives i no es pretén cap infracció dels drets d’autor, ni de cap institució. Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb ànim de recomanar–no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament. Moltes gràcies.