Guió de la sessió- Dia 16 d’Abril del 2024. Lectura: "El Vampir".

Guió de la sessió- Dia 16 d’Abril del 2024. A les 10.00 del matí.

Lectura: "El Vampir". L'Adaptació de l'obra està escrita per Núria Climent i les il·lustracions de Cèsar Torres.

1. Presentació del llibre. — El vampir (The Vampyre) és un relat escrit per John William Polidori, el creador del gènere del vampir romàntic. L'escrigué a Ginebra en les famoses i tempestuoses nits del 16 al 19 de juny de 1816. a Villa Diodati, una mansió vora el llac Leman (Suïssa). Quan lord Byron va proposar als seus convidats que cadascú escrivís una història de terror per matar l'avorriment —el mal temps els impedia sortir de la mansió. A El vampir l’autor transforma una figura del folklore europeu en el vampir lord Ruthven, un personatge aristocràtic, sofisticat, seductor i amb poders sobrenaturals que passarà a l'imaginari col·lectiu de tota la humanitat.

2. Publicació i autoria. Context històric La narració es publicà l'1 d'abril de 1819 en The New Monthly Magazine, però fou presentada com «una història de Lord Byron», perquè el nom del vampir de l'obra era lord Ruthven, el mateix nom del protagonista de la novel·la Glenarvon, de Caroline Lamb, que estava basat en Byron.

Ningú no podia imaginar que dos d'aquells relats passarien a la història de la literatura universal: Frankenstein, de Mary Shelley, i El vampir, de John William Polidori, aleshores metge personal de Byron.

3. Temàtica: Un monstre amb història Els vampirs són éssers llegendaris. És a dir, no existeixen, però la seva història és molt popular. I no et pensis que són un invent modern: a l'antiga Grècia ja es parlava de criatures mitològiques que s'alimentaven de sang humana. Eterns, assedegats i dormilegues Segons la tradició, els vampirs són homes o dones que s'alimenten de la sang de les persones. Són immortals i tenen la capacitat de transformar-se en altres formes, sobretot la de ratpenat. Fan vida nocturna, com els mussols, i només se'ls pot vèncer amb la creu o aigua beneïda.

Ah! I en lloc de llits, fan servir taüts.

4. Característica del llibre És un relat molt breu d'unes 75 pàgines, però amb la lletra molt gran i molts espais en blanc. La història segueix un ordre lineal, té un narrador tota l'obra i amb prou feines compta amb diàlegs.

5. Personatges i argument Lord Ruthven és un aristòcrata, culte i seductor, amant dels vicis que es dedica a pervertir les dones. Aubey és el protagonista d'aquesta història, el qual coneix el Lord i queda fascinat davant la seva presència, per la qual cosa fa tot el possible per acompanyar-lo en el proper viatge.

En aquest viatge, Aubey es va adonant de la veritable cara de l'aristòcrata, i per això decideix fugir, amb una excusa a Grècia, on s'enamora d'una grega tan bella com inculta. Ianthe és la grega de què Aubey s'enamora i també la primera persona que li parla de vampirs i la que l'avisa d'un possible mal final, ja que quan aquest assegura que no creu en l'existència d'aquests éssers immortals, ella l'avisa de que tot aquell que no hi creu, acaba sent víctima d'una fatal demostració de la seva existència. La germana d'Aubey (de la qual no es diu el nom a tota l'obra) és la segona demostració de Lord Ruthven de l'existència dels vampirs.

6. Valoració (Josep Estruel) M'ha agradat, però és un tema que cal llegir-ho amb els ulls de l'ahir, perquè si no no serem capaços d'apreciar tan extraordinari com és. Vist des de la perspectiva contemporània i acostumats com estem a llegir nombrosos relats de vampirs i estupendes produccions cinematogràfiques amb aquests éssers com a protagonistes, no passa de ser un relat senzill, sense gens d'interès. I, en canvi, aquest relat va impactar en el temps en què va ser publicat, i va tenir molta influència, ja que amb ell va néixer la idea del vampir aristocràtic i seductor. És un llibre de misteri i aventures que ens convida a reflexionar sobre la por, les supersticions i la fragilitat de la ment humana. El vampir és una història entretinguda, amb un argument original, si pensem que va ser el primer a imaginar els vampirs d'aquesta manera.

7. Preguntes:

1a) Saps si existeixen els xucla-sang?, segur que si!, però no porten capa ni dormen en taüts.

L'hematofàgia, que és l'hàbit d'alimentar-se de sang, és present en la natura. I ja us aviso que alguna vegada segur que heu estat víctima. Penseu, si no, en els mosquits: Cada cop que te'n pica un, et xucla una miqueta de sang. Altres animals hematofàgies són algunes espècies de ratpenats, les puces, les paparres o les sangoneres.

2a) L’autor ens retrata Lord Ruthven com una persona egoista i que se’n riu dels sentiments i de les desgràcies alienes.

Coneixes gent d’aquest tipus? Et cauen bé?

3a) L’autor també ens explica un costum de les famílies de classe alta. Pagaven un llarg viatge per Europa. Tampoc cal un viatge molt lluny, en aquest cas:

Creus que viatjar és educatiu?

4a) Tant l'Aubrey com la seva germana han estat educats a casa amb mestres particulars.

Què en penses d'aquesta pràctica?

Que tingueu una bona lectura, companyes i companys!