LECTURA FÀCIL A LA BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA DE BALSARENY

SANT GIORGIO IN Braida Molt a prop del Pont de Pedra i del Teatre Romà es troba aquesta església construida a  finals del segle XV. És un dels temples més importants de Verona, al costat de la gòtica de Santa Anastasia i  Sant Fermo el Major. Avui hem començat recordant els capítols anteriors; d’aquesta manera podem lligar millor la història de Romeo i Julieta. Feia temps que no llegíem res! Us faig una mica de memòria, d’acord? El final de la baralla: Tibald mata Mercucio, i Romeo que no vol continuar amb la baralla —perquè vol fer les paus—Tibald continua volent matar Romeo, i aquest, defensant-se, mata Tibald. […] Romeo estava desesperat per la mort de Mercucio i de Tibald. Va fugir cap al monestir i es va refugiar a la cel·la de fra Llorenç, a qui va explicar tot el que havia passat […] […] La Dida, explica a Julieta que en Romeo és desterrat! ─ Vés a la teva habitació, filleta. No sé com, però et portaré Romeo. Aquesta nit el tindràs aquí amb tu i te’n podrà...

Recordeu que les paraules que no sapiguem les buscarem en el diccionari. Tenim: profanar, vil i cripta, per una banda, i per l’altra, apotecari. Aquesta duia confusió perquè s’entenia com a “hipotecari”. Es va comentar molta estona. Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans profanar 1 v. tr. [LC] [RE] No tractar amb la deguda reverència (les coses sagrades), violar-ne la santedat. Profanar una església cometent-hi un acte criminal. 2 v. tr. [LC] per ext. Profanar la memòria dels avantpassats. Profanar el nom de la pàtria. vil 1 1 adj. [LC] De molt baixa condició. Un vil vassall. 1 2 adj. [LC] per ext. De vil condició. A vil preu. 2 1 adj. [LC] Menyspreable pels seus baixos sentiments o capteniments. Una ànima vil. Un vil calumniador. 2 2 adj. [LC] per ext. Una vil calúmnia, traïció. cripta 1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri dels temples, que serveix de sepultura o d’oratori. 1 2 f. [AQ] [AR] Església o capella ...

Cadascú de vosaltres ha triat un personatge. Qui vol començar? Molt bé, tu comences! —Quin personatge tens?, el Guàrdia de Granaders, oi?, doncs has de buscar-lo per tot arreu, fins que vegis que alguna cosa fa malament. —Molt bé, està per tot arreu, sempre fa una cosa o una altre, però malament només una, distret tira a terra un bust molt valuós. Ho has encertat —Ara us explico què són els  Guàrdies Granaders Els “Foot Guards” britànics són famosos per les seves casaques vermelles, els seus barrets alts, de pell d’ós i el seu caràcter impertorbable. Aquesta última característica era parodiada en el gag de la sèrie “Mr. Bean”, però jo us pregunto si s’ajusta això a la realitat o no? Per descomptat, tot depèn del lloc en el qual estiguin fent guàrdia. Un exemple és que podeu veure als membres del Batalló de Guàrdies Granaders (es distingeix la seva unitat per la ploma blanca al barret) al Castell de Windsor, que es deixa f...

Ara et toca a tu buscar en el llibre el personatge que t’ha tocat. En Charlot, molt bé, doncs segueix-lo plana a plana i veurem que li passa. Molt bé! Que un nen li pren el barret. I fixat que aquest mateix nen pren el barret de tothom, fins i tot a….A qui? CHARLES CHAPLIN Crec que és el còmic més popular del cine, i un dels artistes més genials de tota la història del Setè Art. Va ser al creador del mític “Charlot” en el que hi conflueixen tots els sentiments derivats d’una mirada social, crítica i poètica. Va néixer a Londres (Anglaterra) el 16 d’abril de 1889. El seu pare Charles va morir a causa del consum de begudes alcohòliques, i la seva mare va estar internada en un sanatori psiquiàtric. Després de perdre als seus pares, ell i el seu germà no van deixar d’anar d’un orfenat a un altre, coneixen la solitud i la misèria a fons. Crec que aquest va ser el motiu de reflectir tot això en les seves pel·lícules. La gran majoria eren obres magistrals. Charles Ch...

   Ja tornem a estar junts després d’uns dies de merescudes vacances (que malament que queda aquesta frase, és molt recurrent, oi que si?) però crec que és ben bé la més encertada. L’últim dia i ahir mateix en parlàvem quan ja estaven a punt d’acabar la novel·la ens vam cansar tots una mica —feia calor i estàvem cansats—, i l’amic Om va d’haver de llegir totes les planes que faltaven per acabar. Normalment el que ens agrada fer mestre llegim, és aturar-nos de tant en tant, i preguntem què us agrada, què us sembla el que passa i perquè, que faríeu vosaltres si fóssiu en el lloc del personatge, en fi, coses que passen a la novel·la però que també passa a vegades en la vida normal que portem. Aquest cop no ha pogut ser. No hem fet cap pregunta perquè éreu vosaltres que ús les fèieu uns als altres. Així doncs jo deixaré aquí tot el que tenia preparat, i si en qualsevol moment ho voleu consultar, aquí ho trobareu. Gràcies per tot. Una abraçada.   EL FANTASMA DE C...