LECTURA FÀCIL A LA BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA DE BALSARENY

Avui l’Ignasi ha vingut més content que mai. M’havia parlat molt d’un besavi seu que havia sigut l’alcalde de Manresa, i sempre ha buscat la informació d’ell on fos. I fins ara no havia aconseguit res. Ara ja ho sap segur!! Jo també m’he posat content, fins i tot prometo que volia celebrar-ho amb tothom. Tots el felicitàvem. S’ho mereix! El 28 de juliol de 1950 Margarida Xirgu dirigeix “Romeo i Julieta” amb versió castellana de Marcelino Menéndez y Pelayo, amb la Comedia Nacional del Uruguay en el Teatro Solís. Hem començat recordant els capítols anteriors; d’aquesta manera podem lligar millor la història de Romeu i Julieta, i alhora els plans que té fra Llorenç d’unir les dues famílies, però les coses no van sortir com ell esperava. Tibald arriba a la plaça de Verona on hi ha Mercucio i Benvolio disposats a barallar-s’ho. Cada vegada s’hi aplegava més gent per barallar, i quan Romeu arribà i veu el que passa, intenta per tots els mitjans d’evitar-ho. Ara sap

Han passat un parell de setmanes que, o no hem vingut, ja sigui per fer el pont de la Castanyada o que no hem pogut estar plenament dedicats com sempre, amb molta atenció a la novel·la. Sigui com sigui no hem de patir per res, tornarem enrere les vegades que calgui, i quan vosaltres (tots) digueu de reprendre el capítol que toqui, llavors seguirem. —Hi ha paraules que m’agradaria comentar-les, i a vosaltres també, ja ho sé. Alguna d’elles com “la Dida ” les heu preguntat. —Doncs diem “dida” a la dona que alleta l’infant d’una altra. Li dóna el pit. També ho diem de la dona que té cura d’un infant sense alletar-lo. Estem d’acord tots? Ara una altra cosa. Hi ha frases precioses que m’agradaria recordar-les. Hem llegit:”—Déu meu! —va exclamar, disgustada, Julieta— El meu únic amor, el fill del nostre enemic! L’he vist massa aviat i he sabut qui era massa tard”. L’Anna i jo hem coincidit al moment que l’heu llegit, per això us expliquem què vol dir la Julieta. —Voleu que en un

SANT GIORGIO IN Braida Molt a prop del Pont de Pedra i del Teatre Romà es troba aquesta església construida a  finals del segle XV. És un dels temples més importants de Verona, al costat de la gòtica de Santa Anastasia i  Sant Fermo el Major. Avui hem començat recordant els capítols anteriors; d’aquesta manera podem lligar millor la història de Romeo i Julieta. Feia temps que no llegíem res! Us faig una mica de memòria, d’acord? El final de la baralla: Tibald mata Mercucio, i Romeo que no vol continuar amb la baralla —perquè vol fer les paus—Tibald continua volent matar Romeo, i aquest, defensant-se, mata Tibald. […] Romeo estava desesperat per la mort de Mercucio i de Tibald. Va fugir cap al monestir i es va refugiar a la cel·la de fra Llorenç, a qui va explicar tot el que havia passat […] […] La Dida, explica a Julieta que en Romeo és desterrat! ─ Vés a la teva habitació, filleta. No sé com, però et portaré Romeo. Aquesta nit el tindràs aquí amb tu i te’n podràs acomiad

Recordeu que les paraules que no sapiguem les buscarem en el diccionari. Tenim: profanar, vil i cripta, per una banda, i per l’altra, apotecari. Aquesta duia confusió perquè s’entenia com a “hipotecari”. Es va comentar molta estona. Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans profanar 1 v. tr. [LC] [RE] No tractar amb la deguda reverència (les coses sagrades), violar-ne la santedat. Profanar una església cometent-hi un acte criminal. 2 v. tr. [LC] per ext. Profanar la memòria dels avantpassats. Profanar el nom de la pàtria. vil 1 1 adj. [LC] De molt baixa condició. Un vil vassall. 1 2 adj. [LC] per ext. De vil condició. A vil preu. 2 1 adj. [LC] Menyspreable pels seus baixos sentiments o capteniments. Una ànima vil. Un vil calumniador. 2 2 adj. [LC] per ext. Una vil calúmnia, traïció. cripta 1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri dels temples, que serveix de sepultura o d’oratori. 1 2 f. [AQ] [AR] Església o capella

Cadascú de vosaltres ha triat un personatge. Qui vol començar? Molt bé, tu comences! —Quin personatge tens?, el Guàrdia de Granaders, oi?, doncs has de buscar-lo per tot arreu, fins que vegis que alguna cosa fa malament. —Molt bé, està per tot arreu, sempre fa una cosa o una altre, però malament només una, distret tira a terra un bust molt valuós. Ho has encertat —Ara us explico què són els  Guàrdies Granaders Els “Foot Guards” britànics són famosos per les seves casaques vermelles, els seus barrets alts, de pell d’ós i el seu caràcter impertorbable. Aquesta última característica era parodiada en el gag de la sèrie “Mr. Bean”, però jo us pregunto si s’ajusta això a la realitat o no? Per descomptat, tot depèn del lloc en el qual estiguin fent guàrdia. Un exemple és que podeu veure als membres del Batalló de Guàrdies Granaders (es distingeix la seva unitat per la ploma blanca al barret) al Castell de Windsor, que es deixa fer fotos amb els turistes com si res. —La Laia

Ara et toca a tu buscar en el llibre el personatge que t’ha tocat. En Charlot, molt bé, doncs segueix-lo plana a plana i veurem que li passa. Molt bé! Que un nen li pren el barret. I fixat que aquest mateix nen pren el barret de tothom, fins i tot a….A qui? CHARLES CHAPLIN Crec que és el còmic més popular del cine, i un dels artistes més genials de tota la història del Setè Art. Va ser al creador del mític “Charlot” en el que hi conflueixen tots els sentiments derivats d’una mirada social, crítica i poètica. Va néixer a Londres (Anglaterra) el 16 d’abril de 1889. El seu pare Charles va morir a causa del consum de begudes alcohòliques, i la seva mare va estar internada en un sanatori psiquiàtric. Després de perdre als seus pares, ell i el seu germà no van deixar d’anar d’un orfenat a un altre, coneixen la solitud i la misèria a fons. Crec que aquest va ser el motiu de reflectir tot això en les seves pel·lícules. La gran majoria eren obres magistrals. Charles Chaplin va ser a