LECTURA FÀCIL A LA BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA DE BALSARENY

  Benvolgudes amigues i amics. Penso que la trobada que vam fer l’altre dia va ser molt important per poder veure’ns i saludar-nos després de molt temps de no fer-ho. Saludar-vos, saber coses del que feu, preguntar per tots els bons amics que avui no heu pogut vindre i donar-vos les gràcies per tot, sempre és un plaer. En el meu cas ja coneixia l’argument de la novel·la perquè ja me l’havia llegit en la meva infantesa i adolescència i la història la recordava molt bé. Així i tot, ho he fet com si fos la primera vegada, i sí, absolutament d’acord amb vosaltres que és una novel·la molt bona. També estic d’acord amb vosaltres que el personatge de  Long John Silver   és el més treballat psicològicament. He de dir, però, que jo recordava més  Billy Bones , suposo que senzillament perquè feia molta por. En canvi, en Jim Hawkins se m’ha fet pedant, no m’agrada com és aquest home. Tal com us vaig dir, un cop vist el context en què es va escriure, l’època, etc., penso que en aquell moment devia

  Aquest arbre està posat al vestíbul de l’Hospital Clínic de Barcelona Amb Nadal arriba el temps de muntar el betlem, donar menjar i beure al Tió, menjar pastissets de moniato i massapans, buscar l’home dels nassos, escriure la carta als Reis…I ser feliç!!!!! Voleu llegir uns quants poemes? AQUEST NADAL Aquest Nadal No vull que em compreu joguines, no vull roba ni torrons, ni pastissos  ni bombons. El que vull  no ho tenen a les botigues: Vull rialles i petons! Montse Ginesta HIVERN BLANC Als arbres del carrer la tardor els despulla. Quan arriba l’hivern no tenen ni una fulla. La neu a les teulades fa el paisatge bonic. Finestres entelades, arbres portant abric. Núria Albertí AI, QUIN FRED QUE FA! Ai, quin fred que fa! tinc les cames enrampades tinc les mans encarcarades, tinc el nas fet un glaç… Si això dura no sé pas… Ai quin fred que fa! Jo no el puc pas aguantar. Josep Carner POEMA DE NADAL El Sol brilla el cel és blau tot és alegria el dia de Nadal. Doneu-me pollastre doneu-me to

  Benvolgudes amigues i amics. Penso que la trobada que vam fer l’altre dia va ser més per veure’ns i poder saludar-nos després de molt temps de no fer-ho que no pas comentar la novel·la que vam llegir. Saludar-vos, saber coses del que feu, preguntar per a tots els bons amics que avui no heu pogut vindre i donar-vos les gràcies per tot, sempre és un plaer. Com molt bé va explicar l’Ana, “L’edat de la innocència” és una novel·la d’Edith Wharton editada el 1920 i premiada el 1921. amb el Premi Pulitzer de Novel·la. Ambientada principalment a la Nova York de 1870. La trama involucra a les famílies de l’elit novaiorquesa, els qui vivien sota alts estàndards de  riquesa, assistint a l’òpera i reunint-se en festes, sopars i balls, i poca cosa més. L’escriptora basa el relat en part de les seves vivències personals. Jo us deia que el més evident són les referències als comportaments dels adinerats de la seva ciutat d’origen, els que jutjaven pel més mínim i es creien perfectes. Així mateix, r

    Estimades amigues i amics.   Des de fa  molt de temps que no ens  podíem  retrobar de nou  d’una manera o un altre.  Per sort, i gràcies a tots vosaltres avui  ha sigut possible, i sé prou bé que no ha estat gens senzill d’aconseguir-ho, més que res perquè  jo no em vaig trobar bé i es va haver d’ajornar fins al dia d’avui.  Us haig de dir  que  estic molt feliç per haver rebut aquest regal  que m’heu fet, i que amb el vostre nom me’l va donar la nostra estimada Ana,  la directora  i bona amiga  de  la Biblioteca, on tantes coses hem viscut tots junts, tantes vides, com diu ella.  A la vida tots de tant en tant ensopeguem amb miracles. Són aquelles persones que es creuen en el nostre camí i ens ajuden en els moments més foscos i més difícils. Per això un cop més us vull donar les gràcies. Des de  tots vosaltres, grans i joves, fins a les vostres  monitores,    EL PARANY Tant se val, tanca els ulls, si cal, i deixa't dur fins al cor del parany que entre ingenu i subtil

Iraq       (Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) La tristesa d'ell podria ser teva, escrivia Joana Raspall Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre… Un altre país fóra casa teva, i diries “sí” en una altra llengua. T’hauries criat d’una altra manera. Més bona, potser. Potser més dolenta. Tindries més sort o potser més pega… Tindries amics i jocs d’altra mena; duries vestits de sac o de seda, sabates de pell o tosca espardenya, o aniries nu perdut per la selva. Podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres ni saber de lletra. Podries menjar coses llamineres o només crostons secs de pa negre. Podries… podries… Per tot això pensa que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra fugint del dolor i de la pobresa. Si tu fossis nat a la seva terra la tristesa d’ell podria ser teva.   Nascut a Turquia,   Ugur Gallen     uneix dues imatges per unir dues realitats profundament dist