LECTURA FÀCIL A LA BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA DE BALSARENY

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES – 8 de MARÇ 2019 11 11+00:00 MARÇ 11+00:00 2019 DEIXA UN COMENTARI . “Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat” (Maria Mercè Marçal) 8 de març Vuit de març Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por. Hi acudiran les bruixes de totes les edats. Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina el sabó i el blauet, els pots i les cassoles el fregall i els bolquers. Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sabó I la cendra que resti no la canviarem ni per l’or ni pel ferro per ceptres ni punyals. Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans. El fum dibuixarà l’inici de la història com una heura de joia entorn del nostre cos i plourà i farà sol i dansarem a l’aire de les noves cançons que la terra rebrà. Vindicarem la nit i la paraula

Benvinguts tots al món dels somnis! Avui començarem a llegir la novel·la que heu triat. Jo també penso que és de més boniques dedicades els nens que mai s’han escrit. El llibre relata uns mesos en la vida d’aquest nen… Mark Twain va escriure obres de gran èxit com El príncep i el captaire, però és conegut, sobretot, per la seva novel·la Les aventures de Tom Sawyer i Les aventures de Huckleberry Finn.  “Moltes de les aventures explicades en aquest llibre van succeir de debò. Una o dues foren experiències pròpies, les altres les visqueren els nois que foren companys meus d’escola” . Així començava el prefaci en l’obra original que el 1876, ara fa 143 anys, encapçalava Les aventures de Tom Sawyer. Les aventures de Tom Sawyer  és una novel·la  de l’escriptor nord-americà  Mark Twain  publicada el 1876. El llibre relata uns mesos en la vida d’aquest nen que viu en una ciutat petita prop del  riu Mississipí , criat per la seva tia Polly, que se l’estima molt, però que a la vegad

  Benvinguts a la Biblioteca,i bon any per a tots! Avui havíem de començar la novel·la  “Les aventures de  Tom Sawyer”    tal com havíem quedat, però hi ha vegades que val molt la pena deixar-lo per un altre moment, encara que aquest conte que us proposo trenqui el cor. Sé que aquest petit canvi no us sabrà greu. Gràcies. M’agradaria que llegíssim avui precisament un llibre que és una denúncia del que està passant al món. És una obra colpidora, però alhora molt poètica. El seu títol ens avança de què va l’aventura: «Un llarg viatge». Comença amb dues planes que marquen el que anirem veient. A la primera, ja veieu dues ànegues que miren cap a la dreta, cap a l’horitzó, cap al futur, i mantenen el diàleg següent: —És hora de marxar, filla. —Per què, mare? —S’acosta el fred i no podem quedar-nos aquí. —I on anirem? —Al sud. Ho dieu molt bé, els dibuixos tenen un to grisós, marronós, que transmeten una certa tristesa. A la plana següent veiem, amb la mateixa palet

  C uando eras pequeño, seguramente te hayan contado más de una vez la historia de la zorra y las uvas o la de la tortuga y la liebre; también habrás escuchado cientos de veces la expresión “matar a la gallina de los huevos de oro”. Ahora quizá te estés preguntando qué tienen en común todas ellas: Pues tienen que ver que son fábulas. La fábula es un relato literario  que se caracteriza, principalmente, por ser breve, sencillo y, especialmente, por tener como  protagonistas a los animales.  A veces también a dioses Las fábulas cumplen una  función eminentemente didáctica , puesto que tienen como objetivo transmitir una enseñanza, conocida como moraleja, que estas  basadas en la reflexión  después de un conflicto ¿Muy bien, verdad? Pero vosotros ahora le preguntareis a Pilar o a mi quien escribía las fábulas, ¿verdad? Pues mirad,   Esopo   ha sido  el mayor fabulista de la historia,  uno de los primeros, y autor de la sombra que cobija a todos los demás, desde la antigua Gr

Fábula de la lechera y el cántaro de Samaniego Una muchacha muy feliz caminaba con un cántaro de leche para vender en el mercado de su pueblo. Y mientras iba caminando, comenzó a sacar cuentas y soñaba: Con el dinero que gane de la leche me podre comprar una cesta de huevos. Los huevos los pondré a incubar y entonces tendré cuatro docenas de pollos. Los pollos crecen rápido y los venderé. Con ese dinero ganado me compraré un pequeño cerdito. Le voy a dar de comer muy bien, se pondrá gordo y muy rosado. Podre venderlo y me compraré… ¡una ternera! Venderé la ternera y me podre comprar un hermoso vestido de mis colores favoritos con el que iré a pasear al pueblo y todos los muchachos me mirarán y querrán que yo sea su novia. Y yo moveré la cabeza muy orgullosa. Así.” Y la lechera meneó la cabeza, así, y el cántaro de leche brincó y se destrozó. Adiós, leche hasta la vista huevos, hasta luego pollos, adiós cerdo y… adiós ternera, pensó, muy triste, la lechera. Moraleja:

Hola a tothom! Les últimes faules que llegíeu del llibre eren maques i tenien més riquesa de vocabulari, però no hi havia manera que s’entenguessin. Llavors us vaig preparar durant la setmana uns quants contes que vaig trobar aquí i allà. I entre els contes escollits en vam agafar un parell per passar la tarda. El primer el vaig explicar amb tot de metàfores. El vau llegir i després, com sempre, el vam comentar. Deia així: “ LA MOTXILLA ”    o  “ LES ALFORGES” «Conten que Júpiter, antic déu dels romans, va convocar un dia tots els animals de la terra. Quan es varen presentar els preguntà, un per un, si creien que tenien algun defecte. En aquest cas, ell els prometia millorar-los fins que quedessin satisfets. Cap animal es va trobar res a millorar, però un a un criticaven els altres. —Què hi dius tu, mona? —Em parleu a mi? —respongué la mona—. Jo, defectes? M’he mirat en un mirall i estic esplèndida. En canvi l’os, l’heu vist? No té cintura! —Que parli l’os —dema